dilluns, 28 de desembre de 2009

MOLT BONES FESTES A TOTS


FONAMENTS PER UNA CARTA OBERTA ALS CATALANS I CATALANES

"Unir-nos no! Ajuntar-nos, SI!!! Cap a la Independència de Catalunya (no del país de les meravelles)
La unió es un parany per la lluita independentista.

Des de la convocatòria a la manifestació del 18 de febrer per la PDD fins els referèndums del 13 de Desembre, hem avançat força en la construcció d’un nou moviment social i polític per assolir la Independència de Catalunya i dels països Catalans.

De fet, tan sols es tracta d’un moviment de masses per l’alliberament nacional. Res de nou en la Historia dels darrers tres segles.

Aquest moviment independentista és per alliberar Catalunya, no el país de les meravelles. La societat esta bastint un moviment social, pacífic i democràtic, per assolir una nova realitat estatal en el concert de les nacions lliures. Ho estem fent des de la Catalunya que tenim, amb els seus sectors socials, econòmics, politics que s’expressen en partits, organitzacions socials, corrents ideològiques, filosòfics, etc.

Ho estem fent, barrejant als vells militants i dirigents de d’Independentisme, que tenen el mèrit d’haver aguantat en la travessa del desert, quan èsser independentista significava que et tractessin de terrorista o malalt mental, però també, es tracta de militants plens dels vicis dels aparells partidistes i dels grups petits i en permanent autodestrucció. Aquesta munió de persones tossudes i coherents amb els seus principis, s’estan barrejant amb milers i milers d’homes i dones que no venen de la militància, encara que si de la majoria de les organitzacions culturals i socials; i aquesta amalgama nova no cristal·litzarà en un nou cos militant d’un dia per un altre. Hem de ser pacients i respectuosos, acceptant les diferencies i desacords.

Quan arribem a la Declaració d’Independència, haurem d’encetar una altre tasca Històrica, la convocatòria d’una assemblea constituent, amb la fi de redactar la Constitució de l’Estat Català i amb el poder de sancionar-la i obrir el procés d’elecció de les autoritats del nou estat.

Quan arribi aquell moment, deixarem d’estar junts, caldrà confrontar les idees i conceptes d’estat de tots els sectors socials i per tant politics, i també dels sectors econòmics, des de les classes socials treballadores, avui en dia dividida entre la aristocràcia obrera d’estil de vida europeu i els nous proletaris, els immigrants i els mileuristes, fins els sectors de la burgesia que acceptin quedar-se en Catalunya.

I la confrontació serà indispensable, per assolir la diversitat de la qual resulti una estructura jurídica política que doni cos al nou estat.

Però això encara esta lluny. Per arribar a aquest escenari, hem de lluitar i marxar junts.

NO ens hem d’unir, no hem de resignar res. Cadascú ha de treballar per la Independència des de la seva identitat, des de les seves particularitats i defensant els seus interessos. Allò que fa poderós aquest moviment, no es cap somni ni cap il·lusió, no compatriotes.

Allò que ens fa poderosos es que els interessos dels empresaris, escanyats per els impostos reials i estatals, minvats en la seva capacitat d’inversió i desenvolupament tecnològic, aquestos interessos burgesos coincideixin amb el moviment obrer català que demana un marc laboral de Catalunya, coincideix amb els petits empresaris i que reclamen la fi de l’espoli, i tots plegats coincideixen amb els sectors seriosos de la immigració en reclamar la competència d’immigració per a Catalunya.

Jo soc trotskista, lluito per la Independència per que estic convençut que la única forma de derrotar a l’ imperialisme es assolir l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. I coincideixo en aquesta lluita amb l’Oriol Pujol portaveu de CiU, i puc seure al seu costat i treballar per els referèndums.
Que pot ser l’Oriol Pujol s’ha fet revolucionari trotskista, marxista leninista? Que potser jo me convertit en liberal? Doncs no, ni l’un ni l’altre hem de deixat de ser allò que som, i no deixarem de ser cadascú allò que som, perquè no cal, per treballar i lluitar plegats, exactament al contrari.
Aportem els nostres particulars punts de vista a aquesta lluita alliberadora.

NO ENS HEM UNIT, TAN SOLS ESTEM JUNTS fins la Independència.

El discurs de la UNITAT es un parany trampós, donat que els enemics, els de fora i els de dintre, sempre trobaran elements per anunciar la ruptura de la unitat. Els dirigents del nou moviment català d’alliberament nacional son els que son, tenen les idees que tenen i no venen del no res. Tenen unes formes de fer política, tenen les seves visions del camí cap a la Independència. I es totalment legítim que així sigui i s’ha de respectar. Si un referent pensa que ho ha fet millor que tothom, benvingut sigui, ja aprendrem d’ells o aprendrem a posar-lo en el seu lloc si es tracta d’una pedanteria. Si un dirigent pensa que s’ha de formar un nou partit o una nova aliança electoral, esta en el seu dret i es legítim que ho faci i se l’ha de respectar.

Cadascú ha de fer allò que cregui convenient. I a mes a mes ens hem de Coordinar, no ens hem d’unir. La coordinació no es obligatòria, si un grup pensa que aira millor sol, doncs que ho faci, això es la Llibertat compatriotes. Ja ens passarà comptes la realitat i el temps posarà a cadascú al seu lloc.

Un moviment com el que estem bastint es pluriclassista, transversal, i molt divers. O preferim tornar a les cavernes dels indepentistes minoritaris, entre els quals es filava tan prim el discurs ideològic que sempre havia algú que tenia el catalanimetro (aparell de mesurar el catalanisme) i sempre deia que ell era l’únic català de debò i la resta eren botiflers, tots, fins i tot la seva mare.

Marxem JUNTS, cadascú amb les seves idees i posicionaments. Estem en el bon camí, no deixem que mans interessades, vesin unes gotetes d’amargor en el nostre barril de mel, conquerit amb esforç, tenacitat, acció democràtica i pacifica.

Respecte i llibertat.

DIEGO ARCOS"

López Tena i Uriel Bertran creen una sola Coordinadora Nacional de consultes per la independència de Catalunya

Osona Decideix, encapçalada per Alfons López Tena, i la Coordinadora de Consultes per la Independència de Catalunya, liderades per Uriel Bertran i Carles Móra, han arribat a un acord per treballar plegats en les consultes del 28 de febrer i del 25 d'abril. Amb aquest gest fan un pas més per la unitat del sobiranisme.

Dilluns passat, després de viure una jornada històrica marcada per les consultes per la independència del 13-D, molts catalans es van llevar atònits per les crítiques llançades per Alfons López Tena, promotor d'Osona Decideix, cap a la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència. El jurista valencià va acusar a la plataforma sobiranista d'Uriel Bertran i Carles Móra d'utilitzar la CNCI per projectar-se políticament i crear una candidatura electoral nova.

A més a més, López Tena, va assegurar que si les consultes de les comarques que no són Osona s'haguessin fet amb la col·laboració dels partits polítics i amb les entitats socials i culturals més importants, el percentatge de vot arreu del país hagués superat el 27%. Cal recordar, que el percentatge de votants a Osona va ser del 42%, un 15% més alt que a la resta del país.

López Tena s'integra a la Coordinadora Nacional a canvi de que sigui un moviment ampli

Uriel Bertran ha convidat a Alfons López Tena a integrar-se a la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència. El segon ha accedit després que se li hagi assegurat que la CNCI no es farà servir per crear cap tipus de partit polític ni per projectar la carrera política de ningú. A més a més, la Coordinadora Nacional assumirà plantejaments i maneres de fer d'Osona Decideix, que s'han demostrat que han estat exitoses.

Així doncs, Uriel Bertran i López Tena ha escenificat aquesta pau amb un dinar plegats i amb una fotografia davant del Parlament de Catalunya. D'altra banda, també s'ha sabut que Carles Móra, Alcalde d'Arenys de Munt, retirarà l'ILP per fer un referèndum nacional el 25 d'abril en pro de la unitat de l'independentisme.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Volem ser lliures!

Avui, un 50,8% dels electors de Calders s'han manifestat i han decidit amb un 92,65% que volen ser una NACIÓ LLIURE.



Gràcies a tots aquells que us heu manifestat!
Ara ens han d'escoltar!
Estem farts de ser considerats xais, víctimes de l'escorxador. Volem decidir!

POLÍTICS: ADONEU-VOS-EN JA! 
ESTEU ON ESTEU PER NOSALTRES, COMENCEU A TENIR-NOS EN COMPTE!!!

VISCA LA TERRA...
...LLIURE!!!

diumenge, 13 de desembre de 2009

FALTA MITJA HORA...

A falta de mtja hora per tancar el col·legi electoral de Calders estem fregant el 50% de participació.

No espereu a última hora per venir i participar, Calders i Catalunya us necessiten

VENIU A DECIDIR,
VENIU A DIR-HI LA VOSTRA,
VENIU A VOTAR!!!

JA HEM SUPERAT EL 30% DE PARTICIPACIÓ

MOSTREM A TOHOM QUE SOM UN PAÍS DEMOCRÀTIC I VALENT QUE VOL DECIDIR EL SEU FUTUR.


VOTA!

MÉS DE 200 CIUTADANS HAN PASSAT PER LES URNES!

A les dues del migdia, més de 200 ciutadans de Calders han manifestat les seves ganes de decidir.

No et quedis enrrera,  

PARTICIPA

divendres, 11 de desembre de 2009

La consulta popular a Manresa es farà el dia 25 d'abril


Membres de Manresa Decideix i dels municipis que celebraran la consulta, avui a l'església de Santa Cecília, a Montserrat


La capital del Bages tria la darrera de les tres dates per fer la consulta

Aquest diumenge Calders, Callús, Castellbell i el Vilar, L'Estany, Marganell, Navàs, Sallent i Sant Salvador de Guardiola "decideixen" el seu futur.
 
(Font: NacióDigital.cat)

La comunitat internacional dóna suport a la Consulta!

Dels nombrosos actes previstos pel dia 13-D en suport de les consultes, cal sumar-hi aquells que es faran des de l´atenta mirada internacional. Destaca, per exemple, la concentració que tindrà lloc a Quebec en suport de la Consulta. Es farà a la una del migdia a Montreal, davant la seu del Consulat espanyol (1, Westmount Square, Suite 1456).

"Per a tots aquells que vulguin acabar amb l'independentisme de forma democràtica, el referèndum és la millor via"

El promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i president i fundador de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, considera que el poble català està aconseguint trencar amb un dels tabús espanyols més arrelats, com ara que hi ha coses de les quals no es pot parlar

Per acabar amb l'independentisme democràticament cal fer un referèndum sobre aquesta qüestió i que guanyi el no. És la tesi que defensa el promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i president i fundador de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, davant l'oposició dels espanyols a les consultes sobiranistes que es preparen a Catalunya.

"Per a tots aquells que volen acabar amb l'independentisme de forma democràtica, el referèndum és la millor via: que votin que no i ja està", ha argumentat Joan en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.

"El problema davant d'això –ha explicat– és que si acceptessin un referèndum sobre independentisme estarien obrint la veda a parlar de qualsevol cosa".

Malgrat tot, l'actor ha definit aquestes iniciatives populars amb un símil futbolístic: "El poble català s'ha desmarcat per l'esquerra com en Dani Alves i ha posat la directa per trencar el tabú que hi ha coses de les quals no es pot parlar i menys encara votar a Espanya".

Segons ha dit, els que s'hi oposen han aconseguit crear "una equivalència molt absurda, que és que Espanya és igual a democràcia" i, per tant, voler "trencar Espanya" és equivalent a ser antidemocràtic. "Precisament, en democràcia tot s'ha de poder parlar", ha afirmat.

A més, ha detallat que l'objectiu d'alguns per "fer un Estat federal és un somni meravellós, però si no ho volen els que s'han de federar amb tu, no és possible".

(Font: Avui.cat)

Zapatero intenta minimitzar el 13-D

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha intentat minimitzar avui des de Brussel·les l'onada de consultes sobiranistes que tindrà lloc del país el 13-D. Ha afirmat avui des de Brussel·les que les consultes independentistes són iniciatives que 'objectivament no van enlloc' a la vegada que ha insistit que espera que el Tribunal Constitucional firmi' un 'bona sentència' per l'Estatut de Catalunya. Una sentència que, ha recordat, 'tothom haurà de respectar'. Just després de la votació històrica d'Arenys de Munt, Zapatero va dir també que no preveia que d'altres municipis realitzarien consultes similars. Diumenge, 700.000 catalans de 160 municipis estan cridats a les urnes.

Zapatero ja va recordar, l'endemà de la votació d'Arenys, que la consulta no havia tingut 'el més mínim efecte legal.

Al seu torn, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, també ha assegurat que l'advocat de l'Estat revisa totes les convocatòries de consulta que se celebraran diumenge i ha dit que 'no té constància' de cap intervenció per evitar que se celebrin, però ha assegurat que es prendran les mesures que 'corresponguin'. 'La Constitució i les lleis fixen amb claredat com es regulen les consultes populars i aquestes consultes no s'ajusten ni a la Llei ni a la Constitució i per tant no tenen ni validesa ni cap conseqüència', ha afirmat.

De la Vega ha volgut desvincular el fenomen de les consultes independentistes de la lentitud amb que el Tribunal Constitucional resol la sentència que recau sobre l'Estatut. 'Hi ha un Estatut aprovat a Catalunya i a Espanya que està pendent d'una sentència que s'aplica amb normalitat democràtica des que es va aprovar. Tot això forma part de la normalitat democràtica amb Catalunya'.

(Font: Directe.cat)

PSC i PP critiquen a l'uníson la cobertura 'sobredimensionada' que TV3 fa de les consultes

"PSC i PPC han coincidit avui en criticar la cobertura 'sobredimensionada' que va fer TV3 de la consulta d'Arenys de Munt i de les que tindran lloc diumenge. El diputat del PSC Joan Ferran ha lamentat la 'sobredimensió i engrandiment' d'aquestes consultes, que obeeix a una 'manera de concebre el país' que no es correspon amb la realitat. El popular Santi Rodríguez ha criticat que a través dels mitjans públics es doni una visió de Catalunya 'determinada i que no és plural'. En comissió al Parlament, la directora de TV3, Mònica Terribas, s'ha defensat dient que la televisió pública 'ha d'estar a prop de les inquietuds de la gent', recordant la quantitat de població cridada a votar.

Tot i les crítiques unionistes, cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, no ha organitzat cap debat sobre la independència els dies que ha durat la campanya prèvia al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel•lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, no han donat veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes.

La informació sobre les consultes s'ha concentrat als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya ja van assegurar a directe!cat que la política respecte les consultes era realitzar-ne un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació.


'Aquesta sobredimensió obeeix a una manera de concebre el país'

Durant la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Ferran ha indicat que el PSC no discuteix el fet que una consulta com la d'Arenys de Munt fos notícia, però 'va ser sobredimensionada', ha opinat el socialista, que ha contrastat el temps que va ocupar a la programació de TV3 amb el que es va dedicar al Debat de Política General, 'que no va tenir el mateix nivell de cobertura'. 'Pensem que aquesta sobredimensió obeeix a un gust o a una manera de concebre el país o la política' que no es correspon amb el 'sentiment estès entre la població', ha remarcat Ferran, que ha afegit que l'amplificació d'aquest tipus de notícies 'no s'adiu després amb el que es vota a les urnes'. En concret, ha apuntat que un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) revela que les televisions d'àmbit català van informar durant unes tres hores sobre la consulta d'Arenys, i més de la meitat del temps correspon a TV3.

En el seu torn de rèplica, la directora de TV3 ha argumentat que un mitja informatiu té 'l'obligació d'estar amatent a les mobilitzacions i als fenòmens socials i polítics' que hi ha a Catalunya. 'I aquest és un, només cal veure avui els diaris', ha al•legat. Segons Terribas, la qüestió de la independència 'està en l'opinió pública' i ha provocat que ajuntaments de desenes de municipis hagin donat suport a l'aprovació d'aquestes consultes. Per això, ha indicat que TV3 donarà la 'cobertura lògica per l'abast de població' que està cridat a votar. 'No podem ignorar un fenomen que s'està produint', ha reiterat.

També li ha dit a Ferran que no pot atribuir a TV3 la capacitat de convocar desenes de consultes. 'La iniciativa que han aprovat aquests ajuntaments existeix i TV3 no construeix res', ha assegurat Terribas, que en qualsevol cas ha remarcat que una televisió pública que 'reflecteix la realitat d'aquest país té l'obligació de plantejar aquesta qüestió i plantejar tots els arguments perquè els ciutadans coneguin la realitat i puguin decidir'.

En la mateixa línia s'ha defensat la directora general de la CCMA, Rosa Cullell, de les crítiques del popular Santi Rodríguez, que ha indicat que el PP no creu que les consultes 'hagin de tenir la rellevància als mitjans públics que se'ls hi està donant'. També s'ha referit a les paraules de Terribas argumentant que hi ha una quantitat de població important convocada a votar. 'Nosaltres no ens sentim convocats a cap consulta. No hi ha una convocatòria formal de cap consulta', ha subratllat.

En resposta, Cullell ha indicat que els criteris que segueix TV3 a l'hora d'escollir les notícies que cobreix són el d'actualitat i el d'interès informatiu, des de la pluralitat social i política. 'Segur que no agradarà a tothom, però estic convençuda que els informatius de TV3 seran els més creïbles i els més plurals', ha dit. En aquest sentit, ha mostrat la seva 'total confiança' en els caps d'informatius, que faran una informació, ha continuat, 'de manera plural i atenent allò que interessa a la població'.

El problema, li ha dit Rodríguez a Cullell, és que els mitjans públics catalans mostren una visió de Catalunya 'que no es plural, i això ho demostra la sobrevaloració' de fets com les consultes, 'que eleven a determinades categories'. 'I aquesta consulta no té categoria de referèndum, és una consulta convocada per determinades entitats', s'ha queixat. De fet, ha afegit que són consultes 'fetes amb l'objectiu de treure un resultat determinat, no d'avaluar un estat d'opinió'. 'En canvi, a través del tractament que se li està donant als mitjans públics s'està elevant a un nivell i categoria que ni compartim, ni creiem que tingui, ni creiem que es mereixi', ha acabat."

(Font: Directe.cat)


La meva reflexió:

"Per afirmar que TV3 sobredimensiona la informació referent a les consultes, o bé s'ha de ser un EMBAUCADOR i un MENTIDER o bé s'ha de pensar que els ciutadans som ESTÚPIDS!

TV3 pràcticament NO PARLA de les consultes, però el pitjor és que es mostra com la VÍCTIMA!!! El que em faltava per sentir!!!

Si tenim en compte que pràcticament un 20% de la població de Catalunya amb dret a vot podrà exercir-lo a les Consultes del 13D i que ens hem de remuntar varies dècades per veure una Societat Civil tan implicada i organitzada, creieu realment que se n'està fent el seguiment correcte?

NO M'AGRADA PENSAR-HO, PERÒ CREC QUE TANT UNS COM ALTRES ENS PRENEN PER IMBÈCILS"

Superant les expectatives de vot aniticipat!

Ahir es va portar a terme la jornada de vot anticipat a Calders.

Des de les 19.00 hores fins a les 22:00 hores, aproximadament un 3% dels ciutadans de Calders es va desplaçar fins a la Sala d'Entitats de l'edifici Néstor Almendros per exercir el seu dret de forma anticipada.

El nombre de vots anticipats va superar en escreix les expectatives inicials que tenia la Comissió organitzadora Calders Decideix.

Si aquest diumenge, 13 de desembre, segueix la mateixa tònica, el resultat de la consulta es podrà qualificar d'Èxit rotund!


Ajuda'ns a assolir-lo!

Demostrem a tothom que,

A CALDERS,

VOLEM DECIDIR!



Fotografia: Sergi Pich

Bretolades contra les consultes i la CUP a Sant Salvador de Guardiola

Han arrencat gairebé tots els cartells i han aparegut pintades feixistes a les parets

Guardiola Decideix, posa de manifest els fets ocorreguts en aquesta població des que es va iniciar la campanya respecte a la consulta popular del proper 13 de desembre. (La moció, presentada per la CUP Guardiola, va ser aprovada per 9 vots a favor, una abstenció, i un vot en contra).

Els cartells que anuncien el referèndum, han estat reiteradament arrencats i guixats. En la darrera ocasió, i malgrat ser una població dispersa, en la que disten uns quants quilòmetres entre nuclis de població, la campanya de Guardiola Decideix, i la campanya pel SI de la CUP Guardiola, no només ha quedat sense rastre, sinó que també ha quedat tapada per símbols nazis i feixistes. Els murals que la CUP dibuixa cada onze de setembre, amb la col•laboració dels nens i nenes del poble, han quedat també malmesos, deixant una imatge bruta, i de poc respecte entre veïns.

Des de la comissió d'organització Guardiola Decideix, i des de la CUP Guardiola, lamenten profundament l'estat de les parets que mostren símbols feixistes, i insten l'ajuntament del municipi a que les netegi. Tanmateix, demanen que en la mesura del possible, "els serveis de vigilància municipal vetllin i procurin pel manteniment del nostre poble i dels actes incívics que s'hi esdevenen".

(Font: ManresaInfo.cat)

dijous, 10 de desembre de 2009

El Cant de la Senyera!

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.


13D CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA - CALDERS DECIDEIX

"...i això ja no té aturador. Els ciutadans estem recuperant l'autoestima i l'orgull: ara no solament sabem que tenim dret a decidir el nostre futur sinó que també sabem què podem començar a fer: anar a votar, expressar-nos amb llibertat, amb joia, amb il·lusió, anar a votar per un futur millor per a tots, per aconseguir que nosaltres i els nostres fills puguem viure en una veritable democràcia, en què puguem decidir lliurement què volem, què ens convé, com volem organitzar la nostra vida col·lectiva".

Josep-Maria Terricabres


13D CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA


  • Lloc: Sala d'Entitats (Sala annexa a la Biblioteca)
  • Horari: de les 9:00 a les 20:00 hores
  • Dia: Diumenge 13 de desembre de 2009
Si saps que el dia 13 no podràs anar a votar, tens la possibilitat de votar anticipadament a:
  • Lloc: Sala d'Entitats
  • Horari: de les 19:00 a les 22:00 hores
  • Dia: Dijous 10 de desembre de 2009


La Comissió CALDERS DECIDEIX, amb la col·laboració de les entitats del poble, us convidem a assistir als actes que s'han organitzat, com ara la Cantada de Caramelles que es farà a la Plaça Major als volts de 2/4 d'1 del migdia




FEM QUE SIGUI UNA FESTA GRAN: PENGEM SENYERES I ESTELADES A FINESTRES I BALCONS!!!



11-D: SANT CUGAT DE FESTA

Benvolguts/des companys i companyes,

us convidem el proper divendres dia 11 a les 19.30 h a la Plaça d'Octavià (Monestir) a la Festa Final de Campanya de la Consulta Popular sobre la Independència de la Nació Catalana de Sant Cugat del Vallès.

L'acte serà gratuït i podrem gaudir dels parlaments de Ramon Piqué, Carme Forcadell, Carles Solà, Jordi Coca, Montserrat Carulla, Èric Bertran, Mbaye Gaye, Josep Manel Ximenis, Jordi Fàbrega; així com també de les actuacions de l'Esbart Sant Cugat, Grup Mediterrània, Kata Kitinga, Núria Inglès, Òscar Intente, Celdoni Fonoll i els grups musicals: Brigada Avel·lina, Miquel Gil i Strombers.

Hi haurà servei de begudes i de sopar.

Us hi esperem a tots i totes!

Atentament,

----------------------------------------------
PLATAFORMA SANTCUGATENCA
PER L'AUTODETERMINACIÓ
----------------------------------------------



Això no serveix de res!

Amb aquesta cançó, que és la de sempre, que ja coneixem i que sabem de memòria ens volen ensarronar una altra vegada. Les coses que serveixen són totes aquelles que tu decideixes de fer perquè hi creus. Pensa que els valors canvien, que el que ahir era sí, avui és no; que el que avui és no, demà pot ser sí; pensa que la voluntat dels ciutadans no pot ser silenciada indefinidament, recorda que només pots avançar si camines, i que és a còpia de passos endavant que cada vegada ets més a prop de la meta.


ELS QUI DIUEN QUE EL TEU VOT NO VAL, EL QUE PRETENEN ÉS NEGAR-TE EL DRET A VOTAR.

Legitimitat i percentatges de vot en les consultes per la independència del 13D

Davant les consultes sobiranistes del proper 13 de desembre es plategen molts dubtes sobre la repercusió de les mateixes en el conflicte entre Catalunya i l'Estat Espanyol. Per tal que el procés d'alliberament nacional s'estengui, és necessari que hi hagi un procés de legitimació social/electoral.

Per tal que un procés d'alliberament nacional pugui sortir endavant ha de ser un procés amb prou suport social i els índexs de participació seran un bon termòmetre de la situació actual, perquè cal recordar que estem davant d'una unitat d'acció que uneix a gareibé la totalitat dels sobiranistes, independentistes i nacionalistes del país, tot i els matisos i colors diversos, tots i totes estan treballant per l'èxit de les consultes.

Cal tenir clar que per sobre del resultat, per sobre de les lleis de l'estat espanyol, el que legitimarà el procés seran els índexs de participació. Els percentatges de participació sempre seran comparats amb els percentatges d'altres eleccions o referèndums celebrats, tot i que cal tenir en compte que la maquinària electoral, el seguiment mediàtic i els mitjans no són els mateixos que per les eleccions municipals (54% de participació el 2007), catalanes (56% el 2006), referèndum de l'estatut (48% 2006) o el tractat europeu (40% 2005) i fins i tot es fa difícil la comparació amb la situació que es va generar davant la consulta d'Arenys de Munt (41% 2009).

Tot i això, prenent com a punt de sortida l'única consulta celebrada fins la data, cal pensar que el 41% de participació d'Arenys és un bon llistó a assolir per totes les poblacions que realitzaran la consulta i que com més s'apropi al 50% o s'incrementi aquest percentatge estarem incrementant la legitimitat del procés. Per això no són tant importants els resultats, perquè la victòria cal buscar-la en la implicació i la participació en el procés de la ciutadania que en el fons serà qui legitimi el procés. No cal buscar la legitimitat en les lleis de l'estat espanyol, sinó en la participació democràtica del poble de Catalunya el proper 13 de desembre i en les futures consultes.

(Font: Crònica.cat)

Ignacio Villa y Albert Rivera (COPE) contra la consulta independentista en Arenys de Munt

Es una entrevista que el locutor de la cadena COPE, Ignacio Villa, va fer al president del partit "Ciutadans", Albert Rivera, el passat 15 de setembre sobre la consulta d'Arenys de Munt. No té desperdici.

Tres eurodiputats visitaran Catalunya el 13-D per a seguir de prop les consultes

Junqueras convida la flamenca Frieda Brepoels, el cors François Alfonsi i la gal·lesa Jill Evans

L'eurodiputada flamenca Frieda Brepoels (N/VA), el cors François Alfonsi (Partitu di a Nazione Corsa/Europe Ecologie) i la gal·lesa Jill Evans (Plaid Cymru) seran a Catalunya aquest cap de setmana per a conèixer de primera mà les consultes independentistes que tindran lloc a 160 municipis. Convidats per l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras, visitaran dissabte al migdia el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, que organitza la consulta un dia abans que la resta de consistoris, i a la nit es desplaçaran fins a Girona, on protagonitzaran un acte en què hi participaran també el president d'ERC, Joan Puigcercós, i un membre del SNP escocès.

ERC també ha convidat a Catalunya el president del grup parlamentari de N-VA del parlament flamenc, Jan Jambon; el regidor de Nafarroa Bai i secretari de política internacional d'EA Sebastián Colio; representants d'Aralar i el BNG, i un representant del partit maputxe Wallmapwuen, Hector Cumilaf.

ERC està pendent de si el Parti Québécois i el Bloc Québécois envien algun representant per a conèixer de primera mà el procés de les consultes independentistes, així com també de si el magistrat del Tribunal Suprem Electoral del Salvador Felipe Vargas confirma la seva assistència.

Junqueras, la comitiva de convidats internacionals i diversos dirigents de la cúpula del partit republicà visitaran diumenge alguns dels municipis que organitzen la consulta, fent parada a Vic. D'altres municipis que recorreran seran Ripoll, Les Borges Blanques, CALDERS, Almoster, L'Arboç, Hostalets de Pierola, El Papiol, Torroella Montgrí, Sarrià de Ter, Arbúcies i Sant Cugat del Vallès.


Ressò internacional

Diversos mitjans de comunicació originaris dels territoris d'on provenen els tres eurodiputats, entre els quals la televisió pública gal·lesa ITV, ja han informat que seguiran el tour dels eurodiputats i entrevistaran diferents personalitats del món polític, econòmic i social català per copsar de primera mà l'abast real de les consultes.

Jill Evans ja va posar Catalunya a l'agenda mundial a principi de març, quan va preguntar a la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, sobre les aspiracions independentistes de regions europees com ara Catalunya, Escòcia o Gal·les. Va tornar-hi a principi de novembre, quan va demanar als líders de la UE en ple Parlament Europeu que analitzessin les consultes del 13-D i que introduissin aquest assumpte a les seves agendes.


Diputats corsos i sards

La coordinadora nacional de les consultes també va anunciar a mitjan novembre que diferents càrrecs electes locals dels partits Corsica Libera i d'Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna també visitaran el país aquest cap de setmana amb la intenció d'actuar com a observadors internacionals. Asseguren que, en total, hi haurà més de 25 observadors internacionals.

(Font: Directe.cat)

Zapatero, Rajoy i Franco fan campanya pel 'NO' a Cardedeu

En cartells en castellà formant la rojigualda

Diversos cartells amb les cares de Franco, Zapatero i Rajoy amb el lema '¡VOTE NO! en castellà han aparegut als carrers de Cardedeu, en una suposada campanya, que podria ser paròdica, a favor del 'no' en la consulta sobre la independència d'aquest diumenge 13. Els cartells, que s'enganxen junts formant una rojigualda, són els únics que criden al 'no' al poble vallesà, on divendres es celebrarà un gran acte unitari pel sí amb representants d'ERC, CiU, la CUP i Reagrupament. Els responsables de l'encartellada espanyolista, que segons el digital AraVallès s'autoanomenen 'Cardedeu por el no', asseguren que apleguen ciutadans cardedeuencs contraris al referèndum.



Fins ara, el grup responsable dels cartells amb Franco, Zapatero i Rajoy no ha volgut donar detalls sobre la seva encartellada.

(Font: Directe.cat)

La BBC enregistra un reportatge sobre les consultes del 13 D a Osona on hi ha acreditats més de 140 periodistes

Més de 140 periodistes s'han acreditat fins ara per cobrir informativament la consulta independentista del 13 de desembre a Osona. Mitjans internacionals com la BBC, la Radio Televisió de Luxemburg, el rotatius francesos Le Monde o Liberation, l'agència France Press o la revista política Proceso de Mèxic són alguns dels mitjans internacionals que tenen previst assistir a Osona per cobrir aquest procés electoral. Alguns mitjans com la BBC anglesa ja són a a la comarca per elaborar un reportatge sobre la consulta i el dret a decidir del poble català. Sarah Rainford, la nova corresponsal de la BBC, diu que s'han interessat pel procés perquè es tracta d'un 'cosa important que passa a Espanya'.

Rainford explicava que en la votació sobre l'estatus' polític de Catalunya dins d'Espanya és un tema informativament destacat perquè la relació del país amb l'Estat és un aspecte que s'està 'discutint molt' en els mitjans de comunicació a causa de 'la discussió relacionada amb l'Estatut de Catalunya'. La visita de la delegació de la BBC vol copsar que 'està passant' i quin són els resultats de la consulta.

L'equip de la televisió pública britànica estarà tres dies a Catalunya on farà un reportatge sobre 'el que passa i quin resultat hi haurà diumenge'. Diumenge vinent tornaran a la comarca catalana per veure enregistrar 'la votació de la gent' i recollir imatges de l'escrutini a més de les valoracions finals.


Centre de premsa al Seminari

El centre de premsa de la jornada electoral estarà situat al Seminari de Vic. Allà durant la jornada de diumenge es previst que els organitzadors facilitin dades de participació, les incidències de la jornada electoral i al final del dia es facilitin els resultats, tant dels diferents municipis com del global dels 34 municipis de la comarca que celebren el referèndum durant aquesta jornada.

En les diferents sales del seminari que s'han habilitat hi haurà intervencions de diversos líders polítics i socials que tenen previst visitar Osona durant la jornada electoral. Entre aquests hi haurà el president d'ERC, Joan Puigcercós, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, el dirigent convergent, Francesc Homs o l'eurodiputat republicà, Oriol Junqueras.

(Font: Vullvotar.cat)

L’opció de la llibertat; carta de suport de Jean Guy Talamoni, president del grup independentista a l´Assemblea Corsa

D’aquí uns dies tindrà lloc un referèndum sobre la independència de Catalunya. Es tractarà de posar en evidència un moment essencial de la llarga marxa d’aquesta vella nació cap al restabliment dels seus drets col.lectius.

Tenallats per l’absolutisme castellà i el “nordisme triomfant” (Frederic Mistral), els catalans hauran de resistir, durant la seva llarga i terrible història, mobilitzant totes les seves forces humanes, culturals i espirituals.

Al segle XIX, les rimes d’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau donaven el tret de sortida a la primera Renaixença. Més d’un segle més tard , el final del franquisme obria la via a una nova esperança, la qual va ésser ràpidament estroncada per una “democràcia” espanyola que no va mantenir les seves promeses. Mentrestant, quants sofriments, quants sacrificis, quantes desil·lusions...

Avui, el poble català s’organitza i es llença cap al futur a través d’un tercer salt nacional. Què pot evocar, a un independentista cors, l’esdeveniment d’aquest referèndum?

En primer lloc, la memòria de Pasquale Paoli, cap d’Estat de la Còrsega independent durant el segle XVIII. Aquest – al cor d’una Europa monàrquica- , va crear una república i va proclamar en primer lloc, al preàmbul de la seva Constitució (1755), el dret dels pobles de decidir sobre ells mateixos, aquest dret que els Catalans es preparen per exercir...

Després, el record de Francesc Macià, que fou com Paoli un gran polític i que la seva figura planarà en aquest escrutini històric. I sobretot una immensa esperança: la de veure com un poble germà traça de forma irreversible el seu camí cap a la llibertat.

Per donar a la pàtria de Joan Maragall, de Lluís Llach, de Gaudí i d’Antoni Tapies, un esdevenidor digne del seu passat i del seu pressent .

El d’un país amo de sí mateix.

Jean-Guy Talamoni
Président del grup independentista a l’Assemblea Corsa

dimecres, 9 de desembre de 2009

Interior autoritza que la falange es manifesti al mig del Mercat de Vic

L'Ajuntament sol·licitava canviar l'emplaçament, però Saura ho ha rebutjat

La conselleria d'Interior torna a estar a l'ull de l'huracà arran d'autoritzar novament manifestacions falangistes contra les consultes, unes concentracions que Joan Saura va prohibir el 13-D i va autoritzar el dia anterior, dissabte 12. Aquest canvi de data ha provocat que els falangistes puguin passejar-se pel bell mig del Mercat de Vic, i des de Falange Española no perdran la oportunitat de fer-ho. L'Ajuntament de la ciutat ha proposat ubicacions alternatives, com la plaça de l'estació, però la conselleria de Saura ha ignorat aquestes demandes i manté la ubicació demanada per la Falange, davant de l'Ajuntament i al mig de la plaça Major. Conscients de l'enrenou que es pot organitzar a la plaça, que cada dissabte aplega desenes de milers de persones, els falangistes tenen previst concentrar-hi bona part dels simpatitzants a la zona i desplaçar-hi feixistes d'altres territoris.

Segons informa Osona.com, la marxa de Falange Española per la unitat d'Espanya manté la ubicació, i aquest dimecres es reunirà la Junta de Seguretat local, que coordina l'Ajuntament i els cossos de seguretat per preveure l'operatiu policial que canalitzi la desfilada ultraespanyolista entre els milers d'usuaris del mercat.

Fonts municipals han fet una crida a la 'tranquil·litat' dels militants independentista per tal que no responguin a la provocació, ja que determinades conductes podrien tenir conseqüències l'endemà, durant la celebració de les votacions.

Des d'Osona Decideix, Alfons López Tena ha recordat que 'qualsevol incident que es produeixi serà responsabilitat de la Generalitat, de la conselleria d'interior i dels senyors Saura i Delort'. Pel coordinador, els responsables en cas d'alderulls seran 'els que no hauran pogut, sabut o volgut fer la seva feina com són Delort i Saura'.

(Font: Directe.cat)

López Tena acusa el PSC de boicotejar les consultes tal com els franquistes boicotejaven la democràcia

Des d'Osona Decideix esperen assolir el 50% de participació

A cinc dies pel 13-D, Alfons López Tena ha fet un balanç positiu dels preparatius de les consultes que Osona Decideix organitza a 34 dels 51 pobles de la comarca. El jurista assegura que tot és a punt per celebrar les votacions amb normalitat, i per tant 'no hi pot haver-hi cap jugada per part de l'Estat espanyol o de la fiscalia que pugui impedir el lliure exercici de vot dels ciutadans'. En una entrevista a l'ACN, López Tena ha lamentat el paper de partits com el PSC o el PPC, que enlloc de participar han cridat al boicot. Pel jurista, aquesta actitud és idèntica a les dels franquistes boicotejant la democràcia durant la transició: 'el PSC ha oblidat la seva tradició i origen democràtic per actuar com en el seu moment actuaven els partidaris de la dictadura de Franco', assegura el coordinador d'Osona Decideix, qui ha recordat que la mà dels socialistes també era rere el manifest de les cases regionals espanyoles contra les consultes.

Per López Tena, partits com el PPC i el PSC 'promouen el boicot, fan una campanya de por a la gent, a la nova immigració, a la gent gran i es dediquen a posar pals a la roda. Estan fent el mateix que feien els franquistes des dels ajuntaments quan encara no hi havia ajuntaments democràtics i ja s'havien fet les primeres eleccions. Estan intentant fer por a la gent amb actuacions que, a vegades, freguen la més absoluta de les il·legalitats'.

En aquest sentit, el jurista no té problemes a reconèixer la mà del PSC en el manifest de les cases regionals. 'Ho ha fet el PSC a traves del senyor García Prieto amb quatre cases regionals. Això és tot. Posem les coses al seu lloc. Aquest manifest forma part de la campanya del PSC amb el senyor García Prieto del que ja se sap quants centenars de milers d'euros rep de subvenció cada any perquè es faci la festa que organitza per benefici privat', reitera López Tena.

Respecte als resultats previstos, López Tena creu que serà la participació el que marcarà l'èxit dels comicis. 'Aspirem i tot està organitzat per poder superar la fita que va marcar Arenys de Munt que va ser el 41%. Esperem superar comarcalment el 50% de participació', explica López Tena.


Referèndum nacional

Respecte a la possibilitat que les consultes acabin forçant un referèndum a nivell nacional, López Tena es mostra confiat: 'tard o d'hora els catalans acabarem votant la independència en un referèndum organitzat per les instàncies oficials i amb supervisació de la Unió Europea. Això ja va passar amb Montenegro. Passarà aquí igual que d'aquí a poc passarà a Escòcia o com va passar a Groelandia... Trigarem un, dos, tres o cinc anys però els catalans serem cridats a les urnes per votar si volem continuar a dins d'Espanya o no. En una democràcia és impossible posar un morrió a la boca de la gent. L'opinió de la gent sempre preval'.

Tot i això, pel que fa als partits polítics López Tena ataca amb duresa la falta de programa, ja que 'els que apostaven per la via d'aprofundir l'autogovern per via estatutària han fracassat'. 'Qualsevol cosa que necessiti l'acord, l'entesa i l'aprovació per part de les corts espanyoles o el govern espanyol ja se sap que la resposta és el no sistemàtic a tot', recorda el jurista.


Reagrupament, èxit o fracàs?

Pel que fa a l'aparició de Reagrupament, López Tena es mostra caut a l'hora de valorar la seva possible repercussió: 'no ho sabria dir perquè encara està molt incipient. Cal tenir en compte dos factors: Tenim un sistema electoral molt bloquejat i un sistema polític que està ja a les acaballes com és el propi règim constitucional espanyol de la monarquia i l'estat de les autonomies. Reagrupament pot ser una esperança o pot ser un fracàs. És massa aviat per dir-ho. No s'ha constituït com a partit polític sinó que encara és una associació. Tampoc ha presentat una candidatura electoral. Per tant tot està per veure'

(Font: Directe.cat)

La BBC i France 1 dedicaran un reportatge a la consulta de Tàrrega

Periodistes de la BBC i France 1 faran un reportatge de la consulta sobiranista de Tàrrega. Segons ha informat la plataforma Tàrrega decideix, professionals de les dues televisions faran un seguiment de l'organització de la societat civil per fer el referèndum, més que no pas un reportatge sobre la consulta. Per aquest motiu i per seguir el procés, periodistes d'aquests mitjans assistiran al debat que es farà aquest dimecres amb Àngel Colom, Joan Tardà, Antoni Comín, Francesc Pané, Adam Majó i Roger Granados. El reportatge també farà referència a l'escolarització en català a l'institut de Tàrrega, la rotulació dels establiments i a d'altres aspectes relacionats amb la identitat nacional.

Segons ha informat Tàrrega decideix en un comunicat de premsa, l'ambient que es viu als carrers de la ciutat és molt similar al de les eleccions pel gran nombre de pancartes i cartells que anuncien la consulta. Fins ara, unes 150 persones han exercit el dret a vot anticipat.

D'altra banda, aquesta setmana, l'entitat té previst reunir-se amb les entitats d'immigrants i de gent gran per explicar el dret a vot en el referèndum i promoure la participació.

(Font: Directe.cat)

La consulta independentista a Barcelona, una realitat amb la presentació de la plataforma Barcelona Decideix

La Sagrada Família és el lloc escollit pels organitzadors per fer oficial la iniciativa a la capital catalana

La consulta independentista a Barcelona és una realitat. La Coordinadora Nacional de les Consultes ha anunciat en un comunicat que aquest dimecres es presentarà oficialment la plataforma Barcelona Decideix, formada per diferents associacions i entitats de tots els districtes de la capital catalana, que serà l'encarrega d'organitzar la consulta sobiranista el pròxim 25 d'abril.

En la convocatòria de la roda de premsa, que es farà davant de la Sagrada Família, s'explica que també es presentarà la web de la plataforma, barcelonadecideix.cat, que de moment encara no està activa. De la mateixa manera es donarà a conèixer els noms de les persones vinculades a l'organització i els que es convertiran en portaveus de la consulta popular a la capital catalana

(Font: Avui.cat)

Les consultes es podran fer en locals públics

L’Advocacia de l’Estat permet ara que els consistoris cedeixin equipaments

Després que l’Advocacia de l’Estat amenacés de recórrer una per una totes les consultes sobre la independència que es faran aquest cap de setmana, la Delegació del govern central va informar ahir la coordinadora que promou els referèndums que el govern espanyol no s’oposarà a la cessió d’espais públics com a col·legis electorals. L’Advocacia de l’Estat no ha detectat “cap anomalia”, de moment, en les actes municipals de suport a les consultes, tot i que encara no les ha examinat totes.

A diferència del que va passar amb la primera consulta sobiranista, celebrada a Arenys de Munt, en què l’Estat va prohibir que la votació es fes en un equipament públic, ara l’Advocacia de l’Estat ha decidit fer marxa enrere i els ajuntaments podran cedir equipaments. Tot i que només els alcaldes de Sant Jaume de Frontanyà, Sant Pere de Torelló i Tiana ja havien manifestat públicament la seva intenció de cedir dependències municipals per a la jornada del 13 de desembre, molts municipis havien acordat oferir espais públics per a la celebració de la consulta als seus organitzadors.


El vot anticipat es dispara

El vot anticipat està tenint un gran èxit. A Arenys de Mar o Artesa de Segre un 2% del cens ja ha exercit el seu dret a vot. A Vilafranca del Penedès ho ha fet l’1%, uns 300 vilafranquins –molts d’ells nouvinguts– dels 29.000 amb dret a vot. L’èxit de la participació anticipada en les consultes contrasta amb el vot per correu en les diferents eleccions, i especialment en el referèndum de l’Estatut del 2006, quan només 36.000 persones van optar per aquesta opció, xifra que representava el 0,007% del cens.

(Font: Avui.cat)

La Falange renuncia a portar Interior al jutjat, però no a les protestes del 13-D

No presenten cap recurs contra el canvi de data de la manifestació. Ignoren l'ordre i continuen "convidant els ciutadans a concentrar-se" el dia de la votació

La Falange Española y de las JONS està disposada a saltar-se el procediment reglamentari i manifestar-se diumenge contra les consultes sobiranistes malgrat la prohibició del departament d'Interior, que va autoritzar les concentracions per al dia 12, vigília de les votacions, però no per al mateix 13-D.

Fins ara, el partit dels seguidors de José Antonio Primo de Rivera, sempre havia posat la legalitat formal per davant de tot. Per això en el cas d'Arenys de Munt, on el referèndum sobre la independència es va fer el 13 de setembre, van anar al jutjat per obtenir el permís per manifestar-se el mateix dia, contra la decisió d'Interior de fer-los ajornar una setmana la concentració. Van acudir als tribunals i van guanyar, però aquesta vegada no volen intentar-ho.

En aquest cas, el fet que la conselleria no els hagi retardat les protestes, sinó que les ha avançat al dia abans de la consulta, podria ser vist pels jutges com a menys perjudicial per a la llibertat d'expressió de la Falange. Aquest fet, afegit a la possibilitat que hi hagi aldarulls, podria fer que un tribunal considerés justificada la decisió d'Interior. Però no es podrà comprovar.

El secretari general del partit ultradretà a Catalunya, Norberto Pico, està convençut que la Falange "es guanyaria segur". Però com que "la Generalitat actua de mala fe, jugant amb les dates per impossibilitar les manifestacions", i com que són "una organització petita i modesta que no pot assumir determinades despeses", han decidit renunciar al recurs judicial. "Aquesta vegada hi ha menys marge de temps, i el cost d'aquests processos en advocats és important", matisa Pico.

Renuncien, per tant, a la batalla legal, però no a la del carrer. Oficialment, la posició de la Falange per a aquest cap de setmana és que no aniran a manifestar-se el dissabte 12, com proposava Interior. Pel que fa al diumenge, 13-D, amb consultes en 161 poblacions, continuen "convidant els ciutadans a manifestar-se" contra el que consideren consultes il·legals.

No aclareixen si els representants i membres del partit es manifestaran sota la seva bandera i les seves sigles: seria una protesta no autoritzada i, per tant, il·legal, i oficialment la deixen en mans dels "ciutadans" que espontàniament vulguin concentrar-se a les viles on hi ha votació.

Sant Cugat del Vallès, la ciutat més gran de les que fan el referèndum popular aquest diumenge, pot ser l'escenari principal d'aquestes protestes-incògnita

(Font: Avui.cat)

Ningú no ho pot fer per tu

Massa sovint ens queixem que no ens demanen la nostra opinió abans de decidir qüestions que ens afecten, massa sovint hem de protestar a misses dites, quan ja no hi ha res a fer; aquesta vegada sí que pots fer-ho, sí que has de fer-ho.

N’hi ha molts que no volen que votis, n’hi ha molts que s’ofereixen a votar per tu... Totes aquestes veus que només parlen del descrèdit de la política, l’única cosa que volen és que no afirmis el teu dret a existir com a individu i com a poble, que no manifestis la teva voluntat de ser.

I el que vols ser o no ser només ho pots dir tu. Fes el pas.

Una paraula: ÈXIT

ÈXIT. Aquest seria el mot que millor podria definir la xerrada explicativa sobre la Consulta Popular celebrada aquest dissabte al Centre Cívic de Calders.






MOLTES GRÀCIES A PONENTS, COL·LABORADORS I ASSISTENTS, sense vosaltres no hauria estat possible definir-ho d'aquesta manera.

L'extrema dreta espanyola organitza autocars pel 13D

"El 13-D, a las trece horas, por España en la Plaza de España de Barcelona.

Después del editorial de los periódicos catalanes, después de la inacción de Rajoy, con su famosa frase de “nada tengo que comentar sobre los artículos”, después de las declaraciones de Alicia Camacho, dirigente popular en Cataluña, sobre su exquisito respeto a la libertad de expresión de los periódicos catalanes, después de las adhesiones a este manifiesto realizadas por ediles catalanes del PP, después del chantaje que estos medios están haciendo a los miembros del Tribunal Constitucional, al más puro estilo estalinista, después de las declaraciones de Montilla y Mas, después del silencio cómplice del Presidente del Gobierno, después de la absoluta apatía del Jefe del Estado, después de tanto y tantas cosa, el próximo día 13 de Diciembre, a las 13 horas, por España en la Plaza de España de Barcelona, todos los Españoles, los más sencillos, los de la calle, los anónimos, tenemos una cita inaplazable, tenemos una cita de solidaridad con los millones de españoles catalanes que sufren las políticas secesionistas de su clase política, tenemos una cita de honor, una cita con España.

AES nació para defender, entre otros Principios, la unidad de España. Este principio con el que nos hemos conjurado nos obliga, nos trasciende. Por ello tenemos la obligación, solos o con quienes nos quieran acompañar, sin medios, con la repulsa y la amenaza de los demás, de ir a Barcelona; de convocarnos y convocaros en la Plaza de San Jaime, en el corazón de Cataluña. El mismo día en el que ellos votan contra España, nosotros diremos un SI a España. Lo diremos con fuerza, con orgullo, con coraje, lo diremos con la sencillez de quien quiere profundamente a su madre patria, del que está dispuesto a darlo todo por ella.

Muchos son los que se quejan abotargados bajo la falda de la mesa camilla de sus casa; los que en las tertulias de café se pavonean henchidos de patriotismo; los que se presentan como salvadores de la Patria. Pues bien, ahora ha llegado el momento de protestar en voz alta y en la calle: la Patria está en peligro, la Patria nos reclama, la Patria nos necesita. No es un tópico, es la realidad. Poco es lo que podemos ofrecer a la que tanto nos dio, quizás nuestro testimonio, eso de lo que tanto se ríe el señor Mayor Oreja. Pues sí señor Oreja, nosotros, pese a sus burlas, los 20.000 españoles que votaron a AES, seguiremos dando testimonio el próximo 13-D. Es lo único que tenemos para dar, nuestro crédito personal y profesional. Usted y los suyos, que pueden dar mucho, se fumarán un puro (si es que fuma). Usted seguirá presentándose como el pro hombre de la derecha española. Usted estará en Bruselas en su poltrona y con usted los demás. Nosotros sin cargos públicos, sin coches, sin altavoces, sin medios que nos amparen, estaremos en la calle donde por el momento la historia de España nos sitúa, donde Dios nos quiere. Estaremos solos. Nos estigmatizarán, nos amenazarán, pero estaremos allí, mientras que los suyos, los chicos del PP, estarán riéndose de nosotros, burlándose de nuestra iniciativa, quizá sintiendo pena de nosotros. No se apenen, nosotros somos felices, cumplimos con nuestro compromiso de honor, cumplimos con España.

Santa Teresa decía “la Verdad padece, pero no perece”, y como España es una Verdad absoluta yo me atrevo a decir con la Santa Doctora: “España padece, pero no perece”. Esa máxima es la máxima de los hombres y mujeres de AES.

El próximo trece de diciembre, el 13-D, tenemos una cita de honor, una cita con España en Barcelona. Te esperamos.

Rafael López-Dieguez"

Amb aquest llenguatge més propi d'un dossier "d'actividades contra el régimen" que no pas d'un postulat d'un partit polític d'un estat democràtic, el partit Alternativa Española -hereu de Blas Piñar - convida als seus simpatitzants a viatjar a Barcelona el 13 de desembre per protestar contra les consultes sobiranistes. El comunicat difon un telèfon mòbil on reservar plaça.

(Font: AES Alternativa Española i ManresaInfo.cat)

El franquista Utgés admet que seran «cuatro y el cabo» contra les consultes

El reconegut falangista que es va presentar en el número 2 a les llistes de PxC per Manresa a les passades eleccions esmicola en el seu bloc el present de l'ultra dreta espanyola

"Ya es tarde para todo. Son muchos años de holgazanería y pasotismo". Amb aquest pessimisme Emilio Utgés encara en el darrer apunt del seu bloc l'actitud que segons ell han tingut les forces de l'extrema dreta espanyola en els últims temps davant el que significa la desintegració de "la más gloriosa de las naciones". Les xarxes socials d'internet són segons aquest manresà de tota la vida el que ha acabat per convertir "los nuestros, en patriotas cibernéticos".

En un text que no estalvia carícies a ningú, el conegut falangista manresà assenyala que a la convocatòria d'Alternativa Española del 13 de desembre a la plaça de Sant Jaume seran "cuatro y el cabo". "Cómo siempre" assumeix. Qui hauria d'haver estat regidor a l'Ajuntament de Manresa per PxC després de la renúncia de Palacios, però que va ser obligat a renunciar pel seu perfil massa transparent de les intencions últimes del partit d'Anglada, es lamenta que Espanya "ya no existe de facto" i que "los nuestros", dividits "en mil partidillos, incapaces de unirse por el egoísmo de sus conductores", estan "urdiendo una revolución" quan no han sabut mantenir a la pròpia pàtria.

En el escrit no hi falten referències als dos grans partits espanyols, i molta crítica cap als que "son y se sienten españoles" de qui diu que prefereixen les "copas, las cenas y las compras" que sortir al carrer a defensar Déu i la pàtria. De la jerarquia eclesiàstica tampoc en guarda estima ja que els considera "los okupas más opulentos" i de Càritas en diu que estan per la tasca d'assistir més als "moros que a los cristinos". "Es de vómito", conclou, abans d'entrar a mostrar la seva enyorança per l'Espanya d'abans de 1975.

Aquest individu, que tothom ho tingui present, anava de número 2 d'una llista que va obtenir representació a l'Ajuntament de Manresa.

(Font: Pere Fontanals - ManresaInfo.cat)

El 12% del cens de L'Estany ja ha votat per la consulta del 13D

La recollida de vots anticipats a la Fira de la Puríssima ha acomplert amb les expectatives

Quaranta-un veïns de L'Estany, d'un cens total de 342 majors de 16 anys que podran votar aquest proper 13 de desembre a la consulta sobre la independència de Catalunya, han aprofitat la recollida de vots anticipats que L'Estany Decideix ha portat a terme en una parada durant la Fira de la Puríssima per anticipar-se a la jornada de diumenge i garantir el seu dret a sufragi. Aquestes xifres representen un 11'99% del total de població amb dret a vot en la població del Moianès.


(Font: ManresaInfo.cat)

Reagrupament al Bages fa una crida a votar pel «Sí» a les consultes

Davant les consultes que el proper diumenge 13 de desembre se celebraran en vuit poblacions del Bages: Castellbell i el Vilar, Navàs, Sallent, Callús, Calders, L'Estany, Marganell i Sant Salvador de Guardiola, que s'ampliarà el 25 d'abril a moltes altres poblacions, Reagrupament Bages vol manifestar el següent:


•Convida a participar de forma activa a tota la població que ha estat convocada a exercir el seu dret de vot, per a millorar la nostra democràcia i demostrar que no som indiferents davant del futur del nostre poble.
•Defensa votar sí a la independència per diverses raons:
    ◦Perquè la nació catalana, com qualsevol nació contemporània, té dret a tenir un estat propi.
    ◦Perquè només amb un estat independent podrem comptar amb els recursos que hem guanyat sense haver de patir la contínua espoliació a què som sotmesos.
    ◦Perquè només amb un estat català podrem continuar sent una nació amb dignitat i amb futur.

Des de Reagrupament Bages estan segurs que el sí serà àmpliament majoritari i que aquesta consulta reafirmarà el camí cap a la llibertat que ha iniciat el nostre poble.
 
(Font: ManresaInfo.cat)

Dijous es constitueix la comissió organitzadora de Sant Fruitós Decideix

Serà a partir de les 9 del vespre a la Sala d'Exposicions de Caixa Manresa

En el marc de les consultes populars per la independència que s'estan organitzant en nombroses poblacions del catalanes, i que s'efectuaran en diverses convocatòries durant els propers mesos, s'ha constituït provisionalment i sota la denominació de Sant Fruitós Decideix una comissió organitzadora per a la celebració de la consulta al municipi.

L'objectiu de la proposta és assolir la màxima mobilització ciutadana possible en l'exercici col•lectiu de participar en la consulta per la independència. Per tant, la comissió convoca a totes les entitats, associacions i persones majors de 16 anys a títol individual a la creació i presentació de la comissió organitzadora el proper dijous, dia 10 de desembre, a les 9 del vespre a la Sala d'Exposicions de Caixa Manresa (al costat de la Policia Local).

Podeu visitar el blog aquí.

(Font: ManresaInfo.cat)

L'alcalde de Castellbell és el primer del Bages que vota a la consulta

Agustí Navalles va emetre el vot anticipat aquest dimecres ja que el dia 13 serà fora del país. Instruccions per poder votar anticipadament als municipis del Bages que fan consulta el 13-D

El batlle de Castellbell i el Vilar va emetre el seu vot a la consulta per a la independència de Catalunya aprofitant el punt de recollida de vots anticipats que "Castellbell i el Vilar Decideix" va desplegar aquest passat dimecres en el Mercat ambulant del municipi. Es dóna el cas que és possible que el proper 13 de desembre l'alcalde hagi de ser fora del país per motius familiars i no ha volgut que això s'interposés en la seva voluntat per votar aprofitant aquesta cita.
 
D'aquesta manera, Agustí Navalles es converteix en el primer alcalde del Bages en emetre el seu vot per a la consulta. Qualsevol persona que tingui previsió de ser fora del seu municipi el diumenge dia 13 de desembre quan es porti a terme les consultes per la independència té a la seva disposició mecanismes per emetre el seu vot de forma anticipada.
 
Així, els municipis que portaran a terme la consulta el proper dia 13 tenen diferents mecanismes i punts per a recollir aquests vots que es regiran per un procediment similar al vot per correu en uns comicis convencionals de partits. Els vots quedaran a banda fins acabar el procés consultiu i després s'obriran els sobres del vot anticipat i s'inseriran a l'urna sempre que no hi hagi duplicitat de vot que donaria preferència al vot presencial recollit el mateix dia 13.
 
Els mètodes i llocs de recollida dels vots anticipats a cadascun dels municipis amb consulta el proper 13 de desembre són:
 
Calders: Dijous, dia 10 de desembre, de 7 a 10 del vespre, al Centre Cultural Néstor Almendros.
Callús: Dijous, dia 10 de desembre, de 6 a 8 del vespre, al Bar Stop.
Castellbell i el Vilar: Els dilluns i dijous, de 5 a 7 del vespre, al Casal d'avis; i els dimecres, de 9 del matí a 2 del migdia, al Mercat ambulant.
L'Estany: Dimarts, dia 8 de desembre, coincidint amb la 17a Fira de L'Estany.
Marganell: Durant aquesta setmana en lloc i data per determinar. Es faran 2 hores de matí i 2 hores de tarda.
Navàs: Dijous, dia 10 de novembre, de 4 a 6 de la tarda, a la Residència d'avis; de 7 a 9 del vespre, a Palà; de 5 a 6 de la tarda, a l'Escola Diocesana; de 12 a 2 del migdia i de 7 a 9 del vespre, al local de la Penya Barcelonista.
Sallent: Enviant butlleta per correu a l'Apartat de Correus 112, 08650 de Sallent (les paperetes es poden imprimir des del web).
Sant Salvador de Guardiola: De dimarts a dissabte, de 9 del matí a 2 del migdia, i els dijous i divendres, també de 3 a 8 del vespre, a la Carnisseria Valverde (c. Igualada, s/n); de dilluns a dijous, de 2/4 de 9 a les 10 del vespre, i els dissabtes de 2/4 d'1 a 2/4 de 2 del migdia i de 4 a 9 del vespre, a l'A.VV. Casal de Sent Martí (Salelles).
 
(Font: ManresaInfo.cat)

Comunicat sobre la cessió dels espais i mitjans municipals a la consulta del dia 13.

"Com ja havíem informat la Junta Electoral Nacional des del primer moment, no s'havia de confondre el fet que l'acord de l'Ajuntament podia ser impugnat si es deia que s'organitzava la consulta com a consistori, amb el fet que els Ajuntaments tenen el deure de posar a disposició de les entitats els espais ciutadans que normalment es cedeixen per activitats culturals i cíviques i que no fer-ho suposaria un acte de discriminació contra les entitats promotores que vulneraria el dret d'expressió i d'associació. Un ajuntament no pot condicionar el cedir un espai al fet de l'acte que es faci, això es feia en el franquisme, però no es pot fer en un règim democràtic.

A Arenys de Munt el que es va impugnar és el suport institucional a la Consulta però no es va posar en dubte la legalitat de l'acció de les entitats promotores no el fet que l'Ajuntament cedís espais a una entitat per una activitat plenament legal i legítima.

Molts ajuntaments mal assessorats han negat espais públics, en una actitud poruga que posa de manifest el poc convenciment dels deures que tenen en una societat democràtica. Això és més contradictori amb consistoris que han aprovat mocions a favor de les consultes. Ara la notícia publicada a la premsa en que l'advocacia de l'Estat diu que no es poden oposar que els ajuntaments cedeixin espais si les entitats promotores ho demanen, no fa res més que confirmar la nostra interpretació ja que l'advocat de l'Estat confirma que és un dret de les entitats i un deure dels ajuntaments.

El deure municipal hi és independentment que el consistori hagi aprovat o no el suport a les consultes-


Des de la Junta Electoral Nacional us volem insistir de nou que podeu exigir l'ús dels espais públic municipals o de materials com les urnes, altrament el consistori estaria vulnerant un dret fonamental que hauria de ser denunciat.

Junta Electoral Nacional."

divendres, 4 de desembre de 2009

El obispado de Vic pide a sus parroquias que no acojan consultas soberanistas

"El obispado de Vic ha enviado un centenar de cartas a las parroquias de la diócesis para pedirles que no cedan locales religiosos para la consulta soberanista del próximo día 13. Varios municipios de la comarca, como Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó y la parroquia del Remei de la misma capital, tienen previsto instalar urnas en dependencias de la iglesia. Además, la plataforma Osona Decideix ha alquilado dos espacios del seminario de Vic para ubicar en ellos la sala de prensa y de comparecencias de portavoces el día de las consultas.

La carta del obispado está fechada en noviembre y la firma el vicario general de la diócesis, David Compte, quien advierte "razones justificadas para mantener las dependencias parroquiales al margen" de la consulta. De hecho, la carta que han recibido los párrocos de Osona reproduce íntegramente la que en octubre envió el obispo de Girona, Francesc Pardo, a sus párrocos.

En esa primera misiva se señalaba que un referéndum como el convocado "puede llevar a una división de la comunidad parroquial y del pueblo, sea por la pregunta, por la oportunidad o por el lugar donde se realiza", por lo que concluía "que no se deben realizar ni las reuniones preparatorias ni la consulta en ningún local o dependencia parroquial". En días posteriores, el obispado de Girona -donde también hay parroquias que acogerán consultas- suavizó su postura y aclaró que la carta tenía espíritu "indicativo, pero no imperativo". En el caso de Vic, no ha habido contraorden. Ayer fue imposible contactar con el obispo o con el vicario general.Como en Girona, en los municipios de Osona los párrocos han reaccionado con calma ante la carta y piensan mantener sus dependencias como colegio electoral. Es el caso de la parroquia del Remei de Vic, cuyo rector, Lluís Rocaspana, reivindica "el derecho a que la gente se exprese y se manifieste". "Es algo muy sano y no hemos dado mayor importancia a la carta", dice sin inmutarse y con una larga trayectoria de actividades marcadamente progresistas a la espalda. En otros casos, la tranquilidad obedece a que los locales de la parroquia son los únicos aptos para albergar un acto como la consulta, teniendo en cuenta que es ilegal que los ayuntamientos acojan las votaciones.

La que ayer desconocía la carta es la plataforma Osona Decideix, que ha recibido la noticia con sorpresa. Bajo el paraguas de Òmnium Cultural, la organización tiene los espacios reservados y pagados (el alquiler cuesta 2.000 euros) desde el mes de octubre, explica el gerente del seminario, Raimon Casals. El responsable señala que la titularidad de las instalaciones es de la Iglesia, pero que actualmente no tienen "ningún uso eclesiástico" y se alquilan constantemente para todo tipo de actividades: "Siempre que se respeten las normas de funcionamiento, la moral y la fe cristianas, y se pague". "El seminario no hace ninguna excepción con las consultas, la excepción habría sido no alquilarlo", subraya Casals y enumera que las dependencias acogen desde ensayos de orquestas hasta convenciones empresariales, pasando por estancias deportivas. "Este miércoles tuvimos a 200 comerciales de Thermomix", zanja.

Por otra parte, el Departamento de Interior de la Generalitat respondió ayer a la petición de la Falange de las JONS de celebrar concentraciones de protesta coincidiendo con las consultas. Interior ha decidido permitir algunas de las 66 manifestaciones solicitadas, pero adelantándolas a la víspera de las consultas, el sábado 12, y no el domingo 13. El secretario de Seguridad, Joan Delort, justifica la fecha por el "riesgo de alteración del orden público" que puede suponer la coincidencia.

En el precedente de la consulta de Arenys de Munt del pasado mes de septiembre, la Falange se manifestó el mismo día de la consulta después de recurrir la prohibición, pero tuvo que hacerlo en la punta del municipio opuesta a donde se ubicó el colegio electoral. Esta vez, los organizadores de las consultas ya habían clamado, tanto en declaraciones públicas como formalmente, para que la Generalitat no las permitiera.

Las consultas del día 13 tendrán lugar en 161 municipios que suman más de 700.000 electores mayores de 16 años. Osona es la comarca donde mayor número de poblaciones se pronunciarán (34), con Manlleu y Vic a la cabeza. En el resto de Cataluña, las ciudades más grandes en albergar consulta son Sant Cugat del Vallès (casi 60.000 votantes), Vilanova i la Geltrú (54.322) y Vilafranca del Penedès (31.129). Entre los municipios de más de 10.000 habitantes figuran Arenys de Mar, Banyoles, Berga, Cardedeu, El Masnou, Les Franqueses del Vallès, Premià de Mar, Roses y Tàrrega.

Ayer engordó la lista de municipios con plataformas que impulsan consultas. Se añadió Lleida, donde se constituyó la agrupación Lleida Decidim, dispuesta a que el Ayuntamiento se sume a la iniciativa con la aprobación de una moción."




(Font: ElPais.com)

"La serp regional desperta"

L'associació Altres Andalusos denuncia en un comunicat les actituds de les cases regionals sobre les consultes sobiranistes

L'associació Altres Andalusos ha presentat aquest dijous, en el marc de la reunió de col·lectius d'immigrants a favor del vot, un comunicat on expressa el seu desacord amb l'actitud de les cases regionals sobre les consultes independentistes.

"Cada vegada que la societat catalana" s'organitza i es mou "per autoafirmar-se com a poble la serp regional desperta". Així comença el comunicat, que ha llegit el president d'Altres Andalusos, fent referència a la noticia publicada a l'AVUI aquest dimecres sobre el posicionament de la Confederació d’Entitats Culturals Regionals de Catalunya (Cecrec) en contra de les consultes.

El comunicat "denuncia obertament" que la Cecrec només representa "un grup reduït de persones format pels membres de les juntes directives", de manera que "no pot parlar en nom de les persones d'origen extremeny, aragonès, castellà-manxec, andalús o gallec que resideixen a Catalunya"

Diu l'associació que el posicionament de la Cecrec és "perfectament legítim" però que els motiu al·legats són "totalment incongruents", ja que el fet que "el teixit social català es mobilitzi per qüestions que afecten al futur de Catalunya" no pot ser "mai motiu de conflicte ni perjudicial per la convivència pacífica, ni crispar una part de la societat catalana".

El comunicat fa una crida als màxims responsables de CiU, Artur Mas, i ERC, Joan Puigcercós, perquè expressin públicament la seva opinió respecte de les manifestacions dels dirigents de la confederació publicades al diari AVUI, en què els titllen d'adoptar "posicions extremistes i maximalistes".

El comunicat demana també que la Cecrec –"amb vocació declarada d'intervenció en la política de Catalunya"– es transformi en un partit polític. Per últim, l'associació manifesta el seu "suport exprés a les consultes sobiranistes", ja que creu que els referèndums són "una eina d'aprofundiment de la democràcia" i servirà per "fer realitat el títol del manifest publicat per 12 diaris catalans: la dignitat de Catalunya".

L'interès de la Junta d'Andalusia

D'altra banda, l'associació també ha reaccionat a la presentació del Plan andaluz para estrechar lazos con los emigrantes en Cataluña que va fer el viceconseller de Governació de la Junta d'Andalusia, Antonio Gómez Periñán, aquest 29 de novembre.

En el seu comunicat demanen que, si la Junta d'Andalusia vol conèixer la situació dels "catalans d'origen andalús i el seus descendents", ho faci a través del seu homòleg a Catalunya, la Generalitat, "i no pas a través d'intermediaris que només es preocupen dels seus propis interessos". També demanen al president del Parlament, Ernest Benach, i als portaveus dels partits polítics amb representació a la cambra que es manifestin sobre les manifestacions de Antonio Gómez.

(Font: Andrea Ruíz - Avui.cat)

Saura permet els actes de Falange el dia abans del referèndum

La resolució d'Interior argumenta la decisió per "evitar aldarulls".



Joan Saura ha actuat com el comandant Markus Ramius, l'oficial de l'armada soviètica a la novela Tom Clancy, "La caça de l'octubre roig". Ramius utilitzava una tàctica de combat que consistia en enredar l'enemic, suposar una posició i esperar.

L'engany provocava que els míssils que li disparaven no tinguessin temps d'armar-se, i per tant, sense moviments perillosos, evitava l'explosió de les perilloses bombes.

Saura ha resolt de la mateixa manera en permetre les manifestacions feixistes el 13D. Però les conseqüències poden ser molt diferents. Aquest dijous ha dictat una resolució en la que no autoritza les manifestacions de Falange Española el dia de les consultes independentistes del 13 de desembre i les ha avançat un dia, el 12 de desembre, per evitar "aldarulls". La tàctica podria fallar, els míssils no són la Falange, sempre disposada armar-se.

Segons han informat fonts d'Interior, la determinació s'ha pres en base a l'informe policial dels Mossos d'Esquadra que alertava del risc d'aldarulls i a les objeccions fetes pels ajuntaments dels municipis on es faran les consultes i on Falange es volia manifestar. Els promotors de les consultes havien reclamat a Interior que no autoritzés les concentracions falangistes perquè els ajuntaments no podrien garantir el dispositiu de seguretat.

Ara bé, sense especificar si els municipis podran garantir la seguretat el dia abans del referèndum.Aquest dimecres, els promotors de les consultes van avisar al Departament d'Interior que, si autoritzava les manifestacions anunciades per Falange, els ajuntaments "no estan en disposició de garantir la seguretat". Ho van fer en una carta adreçada al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, on l'instaven a no autoritzar les manifestacions.

Diferència amb Arenys

Amb la consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre, Interior va autoritzar inicialment la manifestació, però les protestes del consistori i el risc de la protesta va portar el departament que dirigeix Joan Saura va prohibir les manifestacions falangistes i va instar a la Falange a canviar la concentració de data. Falange va recórrer la decisió i la justícia els va permetre concentrar-se el mateix dia de la consulta, quan uns 5.000 independentistes van ofegar la concentració d'uns 70 falangistes fortament protegits pels Mossos d'Esquadra.

Ara caldrà veure si Falange segueix el mateix patró de la consulta d'Arenys de Munt i decideix recórrer davant de la justícia la decisió d'Interior emparant-se en el dret constitucional a manifestar-se, i si la justícia torna a tombar la decisió d'Interior i permet les concentracions falangistes el 13-D.

Falange ha manifestat la seva intenció de fer concentracions a una setantena de municipis dels més de 160 als quals es faran les consultes. La seva intenció era que entre 40 i 50 falangistes participessin en cada concentració.

Ja com a resultat de la concentració falangista d'Arenys de Munt, el passat 13 de setembre, diversos eurodiputats de la majoria de grups del Parlament europeu van manifestar la seva incomprensió sobre "com a l'Europa occidental un grup feixista que defensa els postulats de la dictadura franquista encara es pugui manifestar impunement".

(Font: Nació Digital.cat)

TV3 deixa el debat sobre la independència per l'endemà de les consultes

Cap programa de la televisió pública catalana emetrà un debat previ · La política és fer un seguiment 'feble' sense fomentar la participació

Cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, organitzarà un debat sobre la independència els dies previs al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel·lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, donaran veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes. Segons ha pogut saber directe!cat, la informació sobre les consultes es concentrarà als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya asseguren que la política respecte les consultes és realitzar un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació.

Segons fonts de l'emissora, l'Àgora de la setmana vinent no debatrà la independència i tampoc ho farà el Banda Ampla, que emetrà un debat ja enregistrat. A falta de confirmar el tractament que en faran espais com Els Matins de TV3, que no poden avançar si en parlaran perquè fan les previsions 'a curt termini', Televisió de Catalunya concentrarà tota la informació de les consultes als Telenotícies de l'emissora i a l'Àgora de l'endemà del 13-D, que donarà veu als organitzadors dels referèndums, entre ells Alfons López Tena i possiblement membres de Decidim.cat, per tal de debatre'n els resultats. D'aquesta manera, el seguiment que farà TV3 serà a posteriori, celebrant el debat electoral televisiu l'endemà de les eleccions.

El mateix seguiment és el que preveu fer RAC1, que l'endemà de les consultes entrevistarà a El Món a RAC1 als responsables nacionals per tal d'avaluar-ne els resultats. L'altre mitjà audiovisual del grup Godó, 8TV, no té previst fer cap seguiment dels referèndums sobre la independència.

Pel que fa a d'altres mitjans de la CCMA, Catalunya Ràdio també s'excusa en el 'curt termini' de les previsions dels seus programes, i de moment cap espai té preparat un debat amb partidaris i detractors de la independència. A la Cadena Ser tampoc poden avançar si en parlaran, i només algunes delegacions comarcals de l'emissora, com Ser Penedès-Garraf, tenen previst donar veu als organitzadors de les consultes de la zona.

Aquesta passivitat dels mitjans de comunicació radiofònics i televisius respecte a les consultes contrasta amb el seguiment que estan realitzant els mitjans digitals i la premsa en paper, i amb les mobilitzacions iniciades a la xarxa. En només una setmana, el grup de Facebook 'Per un debat a TV3: Independència, sí o no' ja compta amb més de 4.600 adherits.

dijous, 3 de desembre de 2009

ELS SEGADORS (Versió Antiga)

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Val més no buscar les pessigolles als veïns

Perquè els veïns no se la miren amb bons ulls, aquesta consulta; perquè, segons ells, nosaltres no podem decidir què volem ser; perquè, segons ells, el que ens toca de fer és acceptar el que vulguin decidir per a nosaltres, ja sigui un ofec sistemàtic de la nostra veu col•lectiva, continuar amb la sagnia de recursos econòmics que ens està deixant a la cua del món occidental, la negació aferrissada del dret a ser diferents d’ells... i tantes i tantes coses, però hem d’acotar el cap i anar dient amén fins que els catalans siguem una referència de 3 línies en els llibres d’història.
Però val més no buscar-los les pessigolles...?

Haikús en temps de protesta (IV)

Ponents de coure
no justifiquen l’ombra
del dia a dia.
Si no t’adaptes
al jou i al vassallatge
la culpa és teva.

Soroll de sabres
cada cop que demanes
espai per créixer.

Tinc una llengua
i un escorrim de somni
que l’alimenta.

Martí Anglada: 'Fins abans de la consulta d'Arenys, Catalunya es veia a Europa com una part d'Espanya'

Entrevista a Martí Anglada, corresponsal europeu de TV3. Llicenciat en Dret i Ciències de la Comunicació, ha estat cap d'Internacional dels Serveis Informatius de TV3 i és a la cadena des de l'inici de les emissions diàries, el 1984. Anglada destaca el ressò de la consulta d'Arenys de Munt al món.

És el primer cop que TV3 té una persona dedicada a ser enviat especial full time?
A veure, no és ben bé ser enviat especial, perquè no estic un dia a Nova York, un dia a Pekín i l'altre a Ciutat del Cap. Ja hi ha gent que ho ha fet! Sobretot per agències de notícies o alguns corresponsals estrella de la BBC, de llocs en conflicte. El que tenim és un corresponsal europeu, una feina itinerant per Europa. I en aquesta mesura hi ha una permanència, no és com el típic enviat especial que aterra i parla del que sigui. Es tracta just del contrari, de tenir algú molt especialitzat en temes d'Unió Europea i, com que no hi tenim corresponsalia, doncs també amb un accent especial en Alemanya i l'Europa de l'Est. Fins ara només teníem corresponsals a Brussel·les, París i Londres. És itinerant, clar, perquè tan pots anar a parar a Berlín com a Moscou com a Budapest. Bàsicament visc entre Brussel·les i Berlín, però per exemple, la setmana vinent anem a Frankfurt, Estrasburg, (30/11) Copenhague, a la inauguració i la cloenda... En un mes hauré fet quatre viatges. És un ritme de viatge fins i tot saludable. Hi ha alguna vegada, ho reconec, que et queda una setmana diabòlica. Al setembre en vaig tenir una que cada dia em tocava ser a un lloc diferent! Però és una excepció. Jo ho veig com un incentiu, vaja, per a mi aquest tipus de corresponsalia és molt atractiva i que havia desitjat llargament.

A mig camí entre l'enviat especial i el corresponsal fix. Quines avantatges té sobre enviar a un especialista a cada lloc?
Altres cadenes estrangeres ja tenen des de fa temps corresponsalies amb ambició continental! Una cosa no treu l'altra. A Copenhague, en els dies importants, del 16 al 19 de desembre, hi anirà un equip de TV3 que ja ha treballat molt en temes de medi ambient i canvi climàtic. Jo només hi aniré a l'obertura i la cloenda. Aporto la visió europea, l'impacte que té una determinada notícia en l'economia, la política o la societat dels altres països europeus. És una forma de mirar, la meva! Després cada temàtica pot tenir un especialista! I en funció del pressupost i l'envergadura de la cadena i la importància de cada notícia, la direcció d'informatius pot decidir que val la pena que hi hagi les dues mirades, com passarà a Copenhague. També hi ha temes que jo no hi vaig i en canvi hi envien algú de la redacció.

Si augmenta l'abast de la corresponsalia, dificulta la contextualització i documentació per al periodista.
No entenc què em pregunta. El repte és estar informat, tenir curiositat i poder respondre ràpidament sobre temes molt diversos. Jo he estat 14 anys fent informació internacional a la ràdio, amb el Bassas, i allà cada dia podia tocar el tema que fos. A dos quarts de set del matí es mirava el panorama mundial i es decidia un tema, i jo n'havia de poder parlar amb propietat a tres quarts de vuit. Perquè vegi la gimnàstica mental que requeria. Vivia amb una immersió total! Sóc una gran lector de webs i diaris i també passo moltes hores al dia escoltant ràdios i mirant televisions. Passo una gran part del dia absorbint informació. Als llocs on tenim corresponsal no em caldria estar tan atent, però ja ho faig per esma. Vaig ser tres anys corresponsal a Londres i des de llavors no he deixat d'estar al dia en política britànica. Ni en la italiana, que no he abandonat mai més després dels anys de corresponsalia a Roma.

És, doncs, una corresponsalia feta a mida? No hi ha tants currículums com el seu.
La resta de corresponsals europeus, de mitjans estrangers, que em vaig trobant tenen un perfil molt homogeni. Sol ser un periodista sénior, perquè un que comença no pot fer-ho, que haurà sigut abans a més d'un i de dos països europeus i una gran experiència. A mida seria si jo hagués dictat quins països vull i quins no. Qui aposta per això, busca un periodista sénior que ho tingui molt per la mà.

No sé si es tracta que TV3 ha decidit aprofitar que té aquest capital humà per establir la corresponsalia europea o a la inversa, ha buscat la persona.
A mi m'ho van oferir i jo vaig estar molt encantat d'acceptar-ho. Fa temps que m'hagués agradat fer-ho, però no ha estat possible fins que no han trobat un substitut per mi com a cap d'internacional. Quan la direcció vol una cosa, tot és molt més fàcil. Si jo la vull, em puc passar deu o dotze anys volent-la! Vam engegar-ho la primavera passada, jo vaig ser cap d'internacional fins a l'abril. Ara farà set mesos que funcionem, però amb normalitat des del primer dia.

Abans em deia que dedica tot el dia a informar-se.
No només d'Europa! Tot allò que passa al món és important i ens pot afectar. Miri, per exemple, sobre el canvi climàtic. Qui són els grans partners d'Europa? Xina, Brasil, Estats Units, Indonèsia... Al món no se li poden posar barreres informativament, Europa et dóna un prisma però s'ha de mirar al món sencer.

No és molt difícil conciliar?
Conciliar amb què?

Amb la seva vida personal, clar!
La meva vida personal és la meva feina! No sé si l'entenc. A mi m'agrada molt aquesta feina i ara tinc unes condicions personals que em permeten fer-la. Però la meva dedicació no m'impedeix conciliar amb res, tret és clar de la limitació que els dies només tenen 24 hores! Si en tinguessin més, tindria més temps.

El Grup Barnils ha emès un informe sobre el marc referencial de TV3 i asseguren que és un marc molt estatal i menys català. Creu que és cert?
Jo li parlaré de la meva feina, no sóc crític de televisió. Jo miro al món amb ulls catalans, perquè són els que tinc. Sóc perfectament conscient de quins són els ulls amb què miro i qui públic m'ha de veure, que és el que parla la mateixa llengua que jo. A TV3, des que va néixer, fem informació internacional vista amb ulls catalans, feta des de Catalunya i explicada en català, o sigui que més clar l'aigua. No entenc ben bé la crítica del grup Barnils, almenys en l'àmbit internacional.

Arran de la prohibició dels toros i les consultes independentistes locals, sembla que el debat sobiranista de Catalunya va arribant a la premsa estrangera. Té la percepció que s'entén o es comprèn, a Europa, el debat català?
El problema de Catalunya, a Europa, és tenir una existència encara borrosa. La comparació és amb Escòcia. Escòcia existeix de forma natural. Començant per coses tan populars com el futbol i, com que Escòcia té selecció, existeix. A part d'això, té un govern que s'ha posat com a objectiu fer un referèndum, que no té data però és al programa electoral. Això posa sobre la taula un problema polític i amb un calendari, que li dóna el factor d'actualitat. Catalunya en aquests moments no té ni una cosa ni l'altre. Ja li faig jo el resum: als escenaris europeus es parla d'Escòcia i no es parla de Catalunya.

Per exemple, als articles sobre les curses de braus, que han fet furor a la premsa anglosaxona, s'ha tractat Catalunya de provinciana i ha quedat explícita una alta desconeixença de la cultura i la identitat pròpies dels catalans.
A vegades des de dins un no n'és conscient, però si féssim una corba del coneixement de Catalunya fora de casa nostra, seria una corba clarament descendent. Almenys fins fa molt poc, perquè el referèndum d'Arenys de Munt va ser informació destacada al Financial Times, i feta amb rigor, per exemple. És lògic que els tòpics informatius sobre Espanya, doncs, prevalen i tendeixin a diluir, a tapar i a fer ombra sobre realitats específiques com la catalana. És un problema de comunicació, de projecció exterior... és un problema complexe. L'assignatura del coneixement exterior de Catalunya encara no s'ha aprovat.

I des de la Unió Europa, com es veu Catalunya?
Fins abans d'Arenys, Catalunya es veia com una part d'Espanya. No hi ha un coneixement tan clar de la diferenciació, ni hi ha una possibilitat clara de referèndum, doncs és més fàcil per a un tecnòcrata europeu anar a les realitats típiques i les divisions administratives, així que ens veuen com una comunitat més.

Tant se'n va parlar, d'Arenys?
Se'n va parlar un parell de dies. I va sortir al Finantial Times, que és el diari més llegit a Brussel·les per les institucions europees i va ser una forma de recordar que existim, que ens anem movent i que hi ha una actualitat política, uns interlocutors nous...

Vostè que porta 31 anys fent informació internacional, com visualitza la propera dècada. Ja han començat a sortir anàlisis augurant una dècada força de dretes, en la línia dels anys vuitanta, amb l'ascens de polítics liberals o democratacristians com Merkel, Sarkozy, Barroso, potser Cameron a Gran Bretanya, Berlusconi que es resisteix a caure...
No crec que sigui una característica de la dècada sinó de la crisi i en general de la conjuntura econòmica. Quan hi ha problemes econòmics, hi ha molts països europeus que confien més en governs de centre-dreta. Així que sí que hi ha hagut un cert moviment cap a la dreta. Quan impera l'abundància i el problema és la distribució de la riquesa, també com un pèndol el continent bascula cap al centre-esquerra. L'electorat ara mateix està més inclinat a dipositar la seva confiança, la seva fe, en governs de centre-dreta.

A Europa, en els propers anys, de quins gegants mundials sentirem a parlar?
Europa no passa per un moment massa esplendorós, certament. Hi ha hagut una presidència de la UE molt activa i productiva, la de Sarkozy, i ja veurem què passa amb l'arribada dels conservadors britànics, però les esperances d'impuls europeu durant la propera etapa són mínimes. En canvi, la resta del món està donant líders d'alçada o almenys d'importància històrica. El cas d'Obama als Estats Units ha estat un autèntic punt d'inflexió històric i el líder del Brasil, Lula da Silva, també ha estat molt important. És una llàstima que per culpa de la Constitució vigent no pugui ser reelegit, perquè el país ha fet una embranzida econòmica, social, de millora interna, des de la fam a l'educació... El Brasil durant els anys de Silva s'ha convertit no ja en una potència regional sinó gairebé una de les emergents mundials. A Europa malauradament no tenim aquest pes.

I Rússia, Índia i Xina, que són els tres gegants clàssics?
També, però en una dimensió més col·lectiva, no tant de grans líders. A Xina el gegant és el politburo de partit comunista, no el primer ministre. Xina ha tingut un paper central en la sortida de la recessió i la crisi l'ha col·locada en el centre. Ja està al centre. En la reunió bilateral amb Estats Units, fa poques setmanes, no s'ha arribat a cap acord esplendorós, però els temes que hi havia sobre la taula són els clàssics de dues potències que estan al centre de l'actualitat econòmica mundial. Tot i aquest protagonisme, encara no té el desplegament polític que pot arribar a tenir i per tant encara té molt camí per endavant. A l'Índia també hi ha un molt bon líder ara, però és una persona de molta edat i si tingués deu anys més potser sí que podria haver col·locat a l'Índia com la següent potència emergent.

(Font: Crònica.cat)