dilluns, 1 de març del 2010

La participació a les 5 consultes del Bages tanca amb un 30,58%, i un 88,39% de vots afirmatius

Espanya:«Autodeterminació pels pobles sí, però no per Catalunya»

L'enquesta de l'UOC es presenta a Madrid. El 80,2% dels espanyols aposta per l'autodeterminació d'altres pobles però el 53,6% diu "no"a Catalunya. Ara bé, un 51,6% creu que s'hauria d'acceptar la voluntat del poble català si votes "sí". Un 11,3% dels espanyols pagaria més impostos per evitar la independència.

Esmentar la corda a casa del penjat. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat un informe sobre l'encaix de Catalunya a Espanya a Madrid. Es tracta del primer anàlisi de com els espanyols veuen el posicionament polític de Catalunya. Els espanyols opten majoritàriament per l'autodeterminació dels pobles, vuit de cada deu creu en la capacitat lliure i democràtica de decidir, mentre que si se'ls pregunta concretament pel cas català, el 53,6% està en contra.

A més a més, el 59,8% dels espanyols creu que un referèndum independentista a Catalunya provocaria "incidents violents". Les dades també posen de manifest que existeix resistència a reconèixer el símbols nacionals com la llengua o la representació de Catalunya com a nació al món.

I una xifra curiosa, més d'un 11%, pagarien més impostos per evitar la independència.



El 'Diagnòstic de percepcions Catalunya-Espanya', un estudi realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'estudi analitza l'estat de la relació política, la sobirania i el clima sobre un escenari d'independència entre els dos països. Per primera vegada s'analitza demoscòpicament la valoració de la població espanyola sobre el posicionament polític de Catalunya.

Aquesta investigació ha preguntat en dos àmbits, Catalunya i Espanya (incloent Illes Balears i el País Valencià) amb més de 4.600 entrevistes telefòniques a una població d'entre 215 i 74 anys. L'objectiu és plantejar el debat sobre l'encaix de Catalunya dins el marc actual de l'estat de les autonomies espanyol.

Autodeterminació genèrica sí, a Catalunya, no

Quan als espanyols enquestats se'ls pregunta si creuen que els pobles del món, genèricament parlant, han de tenir el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur, 8 de cada 10 opinen que hauria de ser així. Ara bé, preguntats sobre si Catalunya concretament ha de tenir dret a decidir, un 53,6% creu que no, mentre un 40,1% pensa que sí.

Si Catalunya celebres un referèndum i votés a favor de la seva independència, un 51,6% creu que s'hauria d'acceptar la voluntat del poble català i un 41,6% creu que no. El 72,4% opta per obrir una negociació política que evites la separació. Les opcions més dures són minoritàries, un 25,9% creu que s'hauria d'anul·lar l'autonomia de Catalunya i un 24,6% pensa en sancions. Esmenten l'ús de la força i l'exèrcit només el 8,8%.

En el cas que Catalunya optés per celebrar un referèndum, el 59,8% dels espanyols creu que es produirien 'incidents violents', tot i que no troben que estigués justificat en el 88,9% dels casos. Els percentatges són similars si es pregunta als catalans, que també pensen en incidents violents (56,3%) sense justificació possible (89%). Si la decisió catalana entrés en conflicte amb lleis vigents, un 64% creu que el que hauria de prevaldre son els principis democràtics, abans de les lleis vigents (22,3%).

El 50,4% dels catalans: a favor de la independència

Pel que fa a la capacitat de decidir, un 82,6% creu que Catalunya hauria de tenir el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític i un 73,6% creu que hauria tenir capacitat de convocar referèndums lliurement. Els 26,3% dels espanyols també apunta en aquest sentit, mentre el 35,3% hi està totalment en contra. Si es materialitzés, un 50,4% dels catalans votaria a favor, un 17,8% hi votaria en contra mentre l'abstenció l'escullen el 24,6% dels enquestats.

En el cas de votar a favor, la UOC ha investigat sobre els motius. Un 65,7% ho faria perquè seria una via pacifica i democràtica mentre un percentatge similar, 62,3% ho faria per motius econòmics. El 'cansament d'Espanya' l'esmenten el 29,6%, mentre opten pel 'sentiment o la convicció' un 58,6% i els motius lingüístics o culturals un 56,4%.

Entre els que votarien en contra el motiu més esmentant és el sentiment o la convicció, el 60,8%, un 29,3% creu que seria econòmicament inviable mentre un 25,9% creu que la llei no ho recull. Entre els abstencionistes, majoritàriament creuen que 'no els correspon decidir-ho' (38,4%).

Si es pregunta als espanyols quines situacions els farien més 'amable' que Catalunya s'independitzés majoritàriament esmenten que els catalans pugessin, si volguessin, mantenir la nacionalitat espanyola (71%), que es mantingués una caixa comuna de solidaritat econòmica (61,5%), que es reconegués a la Unió Europea (58,1%) o que Catalunya mantingués un vincle amb la corona espanyola (57,4%)

Un pas més enllà, amb la independència aconseguida, un 56,4% dels catalans creu que la situació econòmica milloraria mentre un 22,9% pensa el contrari i pel que fa la política pensen que estarien millor el 41,3% dels enquestats i el 33,4% creu que no. Sobre com ho gestionarien, des del punt de vista dels espanyols, un 62,6% creu que s'hauria de fer com si es tractés d'un 'divorci amistós' i confien en les bones relacions dels dos països (48,8%).

Un 11,3% pagaria més impostos per evitar la independència

El 61,1% dels catalans creuen que el govern espanyol no actua correctament amb l'Estatut, un percentatge similar, el 68,8% creu que Espanya no defensa adequadament els interessos del país. Majoritàriament es pronuncien sobre els impostos, el 78,4% creu que en paguem massa. Sobre el que l'estat espanyol fa amb aquests impostos, el 75,1% creu que no se'n tornen prou. Per aquest motiu, un 74,8% està totalment a favor que el recaptament i la distribució passi a mans de la Generalitat. Es resisteixen a aquesta opció els espanyols, un 47,9% no ho veuria amb bons ulls.

En contra del català oficial a la UE i les seleccions

Respecte a la llengua, un 75% dels catalans està totalment a favor que pugui ser oficial i de treball com ho és el portuguès o el txec a la Unió Europea. Els espanyols no comparteixen aquest parer i un 38,7% està totalment en contra. Si es pregunta per l'àmbit estatal, un 68,7% dels espanyols està en contra d'una oficialitat a totes les institucionals de l'Estat.

Pel que fa a una altra institució com les Nacions Unides, un 66% dels catalans estaria totalment a favor de tenir-hi representació pròpia, per contra, només el 15,5% dels espanyols és favorable a aquesta opció, el 47,9% hi està en contra. També l'enquesta pregunta sobre les seleccions esportives, un 63,3% creu que és necessari que puguin participar en competicions oficials internacionals, opinió que difereix de l'espanyola, el 36% creu que no hauria de ser així.

Rebuig al boicot de productes catalans

Si els impostos evitessin la independència, un 11,3% estaria disposat a pagar-ne més, davant un 86,7% que no ho faria. En qüestions de mercat, un 69,5% no es preocupa per la dependència d'Espanya dels productes catalans. Majoritàriament rebutgen el fantasma del boicot en cas de referèndum, un 75,7% no el practicaria ni li donaria suport. Per contra, els catalans pensen que les empreses i els productes catalans es reben pitjor que els d'altres països a Espanya, en opinió del 40,3% dels enquestats.

Pel que fa a l'autonomia de la que disposa Catalunya, un 51,7% creu que és insuficient davant un 40% que la considera suficient. Aquesta mateixa pregunta feta als espanyols enquestats té una resposta ben diferent, el 56,7% creu que és suficient i només un 8,4% creu que és insuficient. El 23,6% la considera excessiva.

(Font: NacióDigital.cat)

dimarts, 26 de gener del 2010

ERC acusa CiU de no voler llei de consultes per “incòmoda”

Llorente afirma que els nacionalistes “busquen excuses” per no aprovar la legislació de referèndums, com fan amb la del cine.

Esquerra va alçar ahir el to de les acusacions a CiU de boicotejar la llei de consultes per via de referèndum “buscant excuses per no aprovar-la” i “posant-hi bastons a les rodes”. Els republicans argumenten que l’oposició de la federació es deu al fet que no té voluntat d’aplicar “lleis que els incomoden” si arriben al govern.

De fet, el portaveu de l’executiva republicana, Ignasi Llorente, va donar a entendre que CiU ja actua com si hagués de governar. “CiU ja es veu presidint la Generalitat la propera legislatura i, així, totes les lleis que haurien d’aplicar ells i els incomoden les boicotejaran perquè no tenen cap voluntat d’aplicar-les”, va afirmar Llorente, que va posar en aquest context l’actitud que CiU té amb la llei del cinema.

En cas contrari, Esquerra diu no entendre que CiU s’oposi a la llei de consultes “per poc ambiciosa” quan ha rebut el suport de plataformes sobiranistes.

El diputat d’ERC i ponent relator de la llei, Pere Aragonès, va acusar CiU de “renunciar al dret a decidir” de Catalunya, després d’haver anunciat que no votarà a favor d’aquesta llei. Aragonès afirma que l’actitud negativa de CiU cap al projecte de llei “amaga la seva falta de voluntat d’impulsar cap referèndum i de no donar suport a cap llei al Parlament que no sigui impulsada per ells”.

Aragonès sosté que “l’excusa posada per CiU” per no votar a favor de la llei, que és que no inclou altres tipus de consultes diferents al referèndum, “posa de manifest les contradiccions internes” de CiU perquè la seva proposta “no existeix en cap altre lloc del món”.

(Font: Vicenç Relats - Avui.cat)

INFORMACIÓ MOIÀ DECIDEIX

"Anem avançant!

En l’última reunió de la comissió MOIÀ DECIDEIX, es va fer una posada en comú de les diferents tasques que es duen a terme, aquí us en farem una breu explicació.

El punt més important de tots és que s’està valorant un canvi de seu de votació, passant a ser la Sala Petita del CASAL, creiem que la seva ubicació és molt important per aconseguir un nivell més alt de participació. Estem pendents de l’autorització de la junta, abans de confirmar aquest canvi.

La comissió de Campanya al Carrer ja ha realitzat les primeres pancartes, i està treballant per fer-ne més i amb lemes diferents, es poden recollir als punts d’informació o eviant-nos un correu.

Necessitem voluntaris per ajudar en la campanya de proximitat, concretament per acompanyar als responsables en els punts informatius que s’aniran habilitant. Si teniu disponibilitat per algun dissabte a la tarda o diumenge al matí envieu-nos un correu.

És molt important aquesta tasca d’informació, i la vostra ajuda és molt necessària!!!

Properament anirem convidats al programa Xiu Xiu de Ràdio Moià, que s’emet els dimecres a la nit.

En quant als actes que s’organitzaran aviat penjarem un calendari on es podran veure tots:

El proper divendres 5 de febrer es farà la presentació de MOIÀ DECIDEIX a l’Ateneu a 2/4 de 10.

El 12 de febrer està previst fer un debat entre Independència Sí/No, ens falta la confirmació d’un dels convidats perquè ja sigui en ferm.

També tenim coneixement que partits polítics de Moià organitzen actes per l’última setmana abans de la votació.

La pròxima reunió serà aquest dijous a les 9 a Can Carner, hi sou convidats.

Adhereix-te a Moià Decideix i si pots fes-te voluntari per participar en alguna de les comissions. (...)"


(Font: http://moiadecideix.wordpress.com/)

Referendum on independence in Catalonia / Référendum sur l’indépendance en Catalogne

28-February Referendum on independence in Catalonia

The 13th September 2009, the inhabitants of the Catalan town of Arenys de Munt voted in a referendum proposing Catalan independence from Spain. The terms of the question that was asked in the poll were: “Do you agree that Catalonia becomes a social, democratic and independent state of right, member of the European Union?”. About 40 percent of the town’s 6,500 eligible voters participated in the poll and more than 96 percent of votes were in favor of Catalan independence.

Although the referendum was not binding, it was very important. First, because Spain’s laws do not recognize Catalonia’s self-determination right; and second, because it was the first time in history that thousand of people in Catalonia were able to fill in a ballot that allowed them to freely decide whether they wanted their country to be independent.

The referendum in Arenys de Munt also showed the world the darker side of the Spanish state and its transition to democracy. The Spanish State attorney charged the town hall for having approved a motion of support to the referendum, and the judge banned the use of a municipal public room to hold the referendum. It had to be held in a private room. On the contrary, a demonstration organized by the fascist party Falange, commanded by the dictator Franco until his death, was authorized in the same day of the poll. During the campaign, it was also discovered that the State attorney had been a candidate of this fascist party in a 1998 election.

The day after the referendum, hundreds of towns across Catalonia began the path to organize similar consultations. Each town holding a referendum formed a local platform where members of political parties, NGO’s and local villagers with no membership work hand by hand to achieve good results in their poll. The movement was coordinated under the leadership of the organizers of the first referendum in Arenys de Munt and with the participation of several associations and civil platforms such as Plataforma pel Dret de Decidir (www.tenimeldretdedecidir.org), Sobirania i Progrés (www.sobiraniaiprogres.cat), Deumil.cat (www.deumil.cat) and many others.

The nationwide coordination uses the website www.referendumindependencia.cat, provides logistic and technical support and campaign materials, and organizes promotional events alongside the country.

On the 13th December 2009, 167 towns held the referendum on the same terms of Arenys de Munt’s consultation. About 28% of the 700 000 eligible voters participated in this first wave of referendums, and 95% voted yes to independence. Organized privately, with almost no media coverage, and based on volunteer’s work, these results were a success. Even large towns close to Barcelona, such as Sant Cugat had a high turnout (25%) and a clear result in favor of independence.

The second wave of referendums is planned on the 28th february 2010, when another group of 30 towns will held the referendum. The third wave will take place on the 25th April 2010. The capital of the country, Barcelona, has just created its local committee to organize it. These referendums are considered a first step towards a large-scale referendum backed by the Catalan Parliament.



28 Février. Référendum sur l’indépendance en Catalogne

Le 13 septembre 2009, lors d’un référendum local, les habitants de la petite ville catalane d’Arenys de Munt ont voté. La question posée aux citoyens était la suivante : “Etes-vous favorable à ce que la Catalogne soit un État souverain, social et démocratique, intégré dans l’Union Européenne ? » 40% des 6.500 habitants de la ville en âge de voter ont participé au scrutin. Plus de 96% des votants ont répondu « oui » a la question posée.

Bien que le référendum n'ait pas été officiel, son importance n’en est pas moindre. D'abord parce que la Constitution espagnole ne reconnait pas le droit d’autodétermination à la Catalogne, ensuite parce que, pour la première fois dans l’histoire, des milliers de catalans ont pu remplir un bulletin de vote leur permettant de se déterminer librement pour ou contre l’indépendance de leur pays.

Mais c’est aussi la face sombre de l'État espagnol et de sa transition vers la démocratie que met en lumière ce référendum. En effet, d’une main l’État espagnol intente un procès contre la mairie pour avoir approuvé une motion de soutien au référendum – ce qui aboutira à l’interdiction d'utilisation d'une salle municipale pour son organisation-, quand de l’autre il autorise, le jour même du scrutin, la tenue au village d’une manifestation anti-indépendantiste menée par la «Falange» (parti fasciste dirigé par le dictateur Franco jusqu'à sa mort) De plus, il a également été découvert pendant cette campagne que l’avocat de l'État avait été candidat sur les listes de ce parti fasciste lors d'une élection en 1998.

Le lendemain du référendum, des centaines de villes catalanes ont commencé à organiser des consultations similaires. Ce vaste mouvement toujours en cours est coordonné par plusieurs associations et plateformes civiles, comme «Plataforma Pel Dret de decidir» (www.tenimeldretdedecidir.org), «Sobirania i Progrés» (www.sobiraniaiprogres.cat), «Deumil.cat» (www.deumil.cat) parmi d’autres. Vous pouvez retrouver la coordination nationale des référendums sur le site web www.referendumindependencia.cat. Celle-ci, outre qu’elle organise des événements promotionnels dans tout le pays, offre un soutien logistique et technique ainsi que du matériel de campagne.

Plus de 170 villages ont été un référendum sur Décembre 13 et plus de 30 sera le suivant 28 Février, dans les mêmes termes que celui d’Arenys de Munt. La bonne marche de ceux-ci dépend de plate-formes locales, formées par des membres de partis politiques, d’ONG et de citoyens non- militants, oeuvrant de concert dans ce but commun.

Cette journée du 28 Février représente un premier pas vers un référendum d’autodétermination soutenu par le Parlement catalan.

28-F: les ciutats mitjanes decideixen

A falta d’un mes per a la segona jornada de consultes sobre la independència, les comissions locals treballen de manera incansable per aconseguir una bona participació. El 28 de febrer més de dues-centes cinquanta mil persones, repartides en 59 municipis de Catalunya, estan convocades a les urnes. A l’espera que en la tercera tongada de referèndums s’hi sumin ciutats grans del país, com Girona, Sabadell, Manresa i Granollers, aquesta segona onada engloba poblacions mitjanes de desenes de comarques.

La ciutat amb més població que consultarà als seus ciutadans si volen que la nació catalana s’independitzi és el Vendrell, amb un cens que frega els 30.000 votants. Precisament a la capital del Baix Penedès és on la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència pensa celebrar l’acte central de la segona onada de consultes pocs dies abans del 28 de febrer. La plataforma està negociant amb l’Ajuntament, governat per CiU en minoria, la cessió gratuïta del pavelló municipals per a la realització d’un gran acte on el fill il·lustre de la vila marinera, el violoncel·lista Pau Casals, tindrà un gran protagonisme, ja que s’hi reproduirà el discurs en defensa de la llibertat de Catalunya que va pronunciar a la seu de les Nacions Unides l’any 1971, amb motiu de l’estrena de l’himne compost per a l’organització. Carme Vilar, membre de la plataforma El Vendrell Decideix, explica que “anem treballant per aconseguir la millor participació possible”, encara que remarca que la composició sociològica de la ciutat, amb vella i nova immigració, no hi ajuda. De fet, els partits sobiranistes són minoria davant dels constitucionalistes i la moció de suport a la consulta es va aprovar gràcies a l’abstenció dels set regidors del PSC i de tres dels quatre que té la Plataforma per Catalunya (PxC). La moció va prosperar amb els vots a favor dels set regidors de CiU davant l’oposició del representant d’ERC, molest perquè la seva proposta va ser rebutjada, els dos que té el PP i un de la PxC.

Aquesta diversitat ideològica explicaria les dificultats que està tenint la plataforma perquè les entitats del poble, com ara els castellers de la ciutat, s’adhereixin a la iniciativa. Aquesta actitud contrasta amb la dels botiguers, que es van avenir de seguida a oferir els seus productes en una cistella solidària que ha permès a la plataforma aconseguir 1.500 euros per a les despeses de la campanya.

El Vendrell no és l’única capital de comarca que celebrarà la consulta el darrer diumenge de febrer. La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i Montblanc (Conca de Barberà) són les altres dues capitals que convoquen els veïns a les urnes. A Montblanc els partits s’han abocat de manera decidida a la consulta, i només un regidor independent va votar en contra de la moció, mentre que les entitats més representatives de la ciutat, com el Casal Montblanquí, l’Associació Llegenda de Sant Jordi, l’entitat juvenil Barjaula i el Club Excursionista donen suport al referèndum.

Jordi Martorell, membre de la comissió que organitza la votació a Montblanc, subratlla que “el catalanisme és una cosa molt viva a la vila” i que esperen una bona participació perquè “hi ha pocs motius per no acudir a les urnes”. La plataforma confia, si més no, a aconseguir el 50% de participació, tenint en compte que a les darreres eleccions municipals, ERC, que té l’alcaldia, i CiU ja van sumar el 55% dels sufragis emesos. Amb l’objectiu de mobilitzar els més de 5.000 veïns cridats a votar, la comissió organitzarà una minifesta major el cap de setmana anterior a la consulta. Més enllà de les capitals de comarca, altres ciutats mitjanes que promouen referèndum són Molins de Rei, Caldes de Montbui, Alella, Palafrugell, Palamós, Sant Quirze del Vallès i Vilassar de Mar. També cal ressaltar que Xerta es convertirà en la primera població de les Terres de l’Ebre que celebrarà la consulta sobre la independència.


Fomentar la participació

Amb l’objectiu d’incrementar la participació respecte al 13 de desembre, la Coordinadora Nacional ha aprovat un manual de bones pràctiques que ha fet arribar a totes les comissions locals. En el document s’aposta per generar un clima de contesa electoral oficial amb la col·locació del màxim nombre de pancartes i cartells arreu dels municipis. També es recomana portar a terme una campanya de proximitat, amb especial èmfasi en la bustiada i les trucades telefòniques, per instar la ciutadania a exercir el seu dret a decidir. Obrir les comissions a entitats i partits sense exclusions i promoure debats en què prengui part gent partidària del no a la independència perquè la consulta desperti més interès són altres mesures que ja s’han començat a aplicar amb èxit.

(Font : avui.cat)

Es presenta la plataforma Bages Decideix

Està formada pels 25 municipis que portaran a terme les consultes els propers 28F i 25A.

El passat dissabte 23 de gener es va presentar la plataforma Bages Decideix, formada pels 25 nuclis que entre el febrer i l'abril organitzaran referèndums consultant sobre la independència de la nació catalana.

A la presentació, on hi van assistir 14 nuclis, es va posar de relleu la crida a la participació ciutadana a les consultes, especialment en aquells nuclis que organitzen la consulta pel proper 28 de febrer: Talamanca, Moià, Cardona, Santa Maria d'Oló i Sant Feliu Saserra, i també es va posar de relleu el paper d'imparcialitat de la plataforma.

La plataforma, que pretén optimitzar els recursos materials i gràfics a nivell comarcal, també va presentar el seu portaveu: Josep Peraire (Manresa) i una de les 3 noves portaveus nacional de la Coordinadora Nacional: Eulàlia Company (Cardona).

(Font: ManresaInfo.cat)

«Sant Fruitós Decideix» presenta el cartell i la pancarta de campanya

Aquest dissabte, moments abans del prego de Festa Major, els membres de la Comissió Ciutadana "Sant Fruitós Decideix" van presentar a l'Alcalde de Sant Fruitós el cartell i la pancarta que dona el tret de sortida als actes de promoció del Referèndum que es celebrarà el dia 25 d'abril.

Tant l'alcalde, Josep Rafart, com els regidors de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Entesa per Sant Fruitós i molts altres veïns del poble que s'han adherit a la campanya i donen suport a la celebració del referèndum, van poder veure el primer dels cartells que, amb les seves fotos, s'ha editat per promocionar i donar a conèixer a tots els veïns de Sant Fruitós la celebració de la consulta popular del proper mes d'abril.

Amb aquest acte es va mostrar les adhesions que, a títol personal, més de 70 veïns ens han fet arribar per donar suport a la campanya.

Moments més tard, tant Xavier Roig en el seu pregó com el mateix Alcalde de Sant Fruitós en la seva intervenció, van fer una crida a la participació de la societat civil, a promoure els canvis que la nostra societat necessita per sortir de la crisi econòmica que ens afecta i avançar cap una societat més justa i democràtica.

(Font: ManresaInfo.cat)

dimecres, 13 de gener del 2010

Convocatòria Consell Plenari el dissabte 16 de gener a Molins de Rei

Benvolguts/des Companys i Companyes,
 
Tal i com vam acordar en el Consell Plenari celebrat a Sant Antoni de Vilamajor el passat 19 de desembre de 2009, us convoquem a la propera reunió del Consell Plenari el proper dissabte 16 de gener a Molins de Rei.
 
La reunió del Consell Plenari començarà a les 11h i es celebrarà al Teatre de la Joventut (La Peni). A la Pl. Mercè Rodoreda, 1 de Molins de Rei.
 
L’ordre del dia previst és el següent:
  1. Informe sobre la Consulta del 28 de febrer (acte central, poblacions...).
     
  2. Informe sobre les bones pràctiques organitzatives del 13-D.
     
  3. Habilitació d’una nova data per portar a terme la Consulta sobre la Independència durant el mes de juny.
     
  4. Ratificació de portaveus de la Coordinadora Nacional per la consulta del 28-F i de les incorporacions a la Comissió Tècnica.
     
  5. Debat sobre l’organització territorial de la Coordinadora Nacional. Podeu enviar-nos les vostres esmenes i propostes fins el dijous 14 de gener.
     
  6. Altres qüestions: Consell Plenari de formació del 30 de gener a Caldes de Montbui...
 

Aquest Consell Plenari s’organitza amb el suport de l’entitat de Molins de Rei

PROPOSTA D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I DE LES COMISSIONS TÈCNIQUES DE LA COORDINADORA NACIONAL.

A NIVELL MUNICIPAL:

Les Comissions Organitzadores Locals haurien de continuar actives.

En aquells municipis en els que ja s’hagi realitzat la consulta es podria aprofitar per incorporar noves persones.

I, per mantenir l’activitat, podrien assumir participar o organitzar altres activitats vinculades al món del catalanisme, per continuar fent pedagogia al voltant del concepte del dret de decidir-autodeterminació, en la línia dels objectius marcats en el Plenari del 24 d’octubre del 2009.

Cada Comissió Local tindria total independència per decidir les seves actuacions en el seu àmbit municipal.


A NIVELL COMARCAL:
  • S’hauria de crear una Coordinadora Comarcal a cada comarca, per ajudar i donar suport a aquells municipis que no hagin fet encara la consulta.
  • També ajudaria a coordinar totes les tasques a fer a nivell comarcal.
  • Es tractaria d’una coordinació tècnica, no política.
  • Les àrees de treball serien les mateixes que hi ha a nivell nacional.
Qui la integraria?
  • Un responsable de cada Comissió Local i per cada àrea de treball, persones proposades per les Comissions Locals, sota els criteris de màxim coneixement i màxima eficiència.
  • El sistema de funcionament de la Coordinadora Comarcal el triarien els seus mateixos integrants.
  • La Coordinadora Comarcal hauria de designar un responsable per cada àrea (Responsable Comarcal d’àrea) que passaria a integrar-se a l’àrea que correspongui de la Coordinadora Nacional.

A NIVELL NACIONAL:

La Coordinadora Nacional es reforçarà amb les persones designades per cada comarca (Responsables Comarcals d’àrea) i per persones que aportin coneixements tècnics, que hagin format part de comissions organitzadores que hagin realitzat les consultes i ajudin a equilibrar les possibles mancances que pugui tenir la comissió tècnica.


COMISSIONS TÈCNIQUES ACTUALMENT EXISTENTS.

• LOGÍSTICA
• INFORMÀTICA
• JURÍDICA
• SEGURETAT
• TERRITORI I CAMPANYA
• FORMACIÓ DE VOLUNTARIS
• COMUNICACIÓ I INTERNACIONAL


PROPOSTA DE CREACIÓ DE NOVES COMISSIONS TÈCNIQUES:

• IMMIGRACIÓ
• JOVES
• CAPTACIÓ DE RECURSOS ECONÒMICS
• RELACIÓ AMB ELS PARTITS POLÍCS
• ADHESIONS D’ENTITATS
• PORTAVEUS DEL 28-F


ANNEX PER A LA REFLEXIÓ

Atès que d’aquesta proposta s’extreu una organització en la que predomina la centralitat barcelonina ja que les comarques allunyades de Barcelona tindrien dificultats per poder participar en les reunions de treball de les comissions tècniques de la Coordinadora Nacional, es pot pensar també en la creació d’unes Coordinadores intermèdies més properes als municipis més allunyats de Barcelona. Aquestes Coordinadores intermèdies podrien agrupar les comarques per Vegueries i passarien a anomenar-se Coordinadora de Vegueria.

Tampoc podem oblidar que la Nació és molt més que el Principat i que un objectiu legítim hauria de ser traslladar els objectius estratègics definits en els Consells Plenaris a la totalitat de la nació Catalana. Per tant, caldria plantejar-se, a mesura que es vagi estenent l’autoorganització local a la totalitat del territori, la creació de Coordinadores per cada un d’aquests territoris (País Valencià, Illes, Catalunya del Nord, Franja de Ponent, Alguer). Aquestes Coordinadores es podrien anomenar Coordinadores de País, a on ‘país’ seria substituït per la denominació de cada territori.

Totes les Coordinadores de País s’agruparien en la Coordinadora Nacional.


PERMANENT DE LA COORDINADORA

Tal i com s’ha anat comentant en els diferents Consells Plenaris, en la mesura que la reunió del Consell Plenari tingui una periodicitat mensual –mentre duri la celebració de les consultes- no és necessària la creació d’una permanent reduïda de la Coordinadora, ja que les decisions que s’hagin de prendre les pot adoptar el propi Consell Plenari de forma assembleària.

Serà quan acabin de celebrar-se les consultes que tindrà sentit la creació d’una permanent, si és que les reunions del Consell Plenari es convoquen amb menys periodicitat. Llavors la Coordinadora Nacional treballarà per la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.

ACTA DE LA REUNIÓ DEL 19 DE DESEMBRE DE 2009 DEL CONSELL PLENARI DE LA COORDINADORA DE LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Es reuneixen a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), el dia 19 de desembre de 2009 a les 12 del matí, al Patronat, situat a l’Avinguda Catalunya, núm. 4, els representants de les comissions ciutadanes locals organitzadores de la consulta, entitats, associacions, formacions polítiques, sindicats i sindicats d’estudiants.

Actua de moderador el Sr. Raül Valentín i de secretària la Sra. Elisenda Paluzie.

L’ordre del dia és el següent:

1) Valoració del procés i dels resultats de la consulta sobre la independència del 13-D.

2)Organització de la Coordinadora Nacional per a les properes onades de consultes sobre la independència.

Prèvia:
El Sr. Jaume Soler de la TECA (Taula d’Entitats Cíviques) d’Arbúcies demana la paraula per donar a conèixer al Plenari un text que han consensuat algunes comissions locals que inclou consideracions sobre el to i l’esperit que ha de tenir la reunió i propostes de tipus organitzatiu.

Se li dóna la paraula i llegeix el manifest que s’adjunta a aquesta acta com a Annex 1, i que en síntesi demana als assistents que l’anàlisi crítica del procés tingui un to constructiu sense retrets personals i que sigui fruit d’un debat rigorós, de l’anàlisi objectiva i de les propostes que reforcin i aprofundeixin les línies bàsiques de funcionament i estratègiques, aprovades pel Plenari de la Coordinadora, el 24 d’octubre del 2009. Des del punt de vista organitzatiu, atès que l’acord del Plenari del 24 d’octubre és va centrar estrictament en la creació de la Comissió Tècnica i la concreció de les seves funcions, es demana que es sotmeti a ratificació del Plenari la relació nominal dels seus integrants actuals i que en cas d’haver-hi propostes de noves incorporacions siguin sotmeses a votació del Plenari.

A continuació, prossegueix la sessió seguint l’ordre del dia.

1) Valoració del procés i dels resultats de la consulta sobre la independència del 13D.

Hi ha diverses intervencions de balanç de la jornada de consultes del dia 13 de desembre, tant per part de membres de la comissió tècnica nacional, com per part de representants d’entitats i de comissions organitzadores locals. Es valora positivament la participació, els resultats electorals, la valoració tècnica del reglament electoral, el programa informàtic i la jornada electoral feta pels observadors internacionals i la repercussió aconseguida en mitjans de comunicació internacionals. Des de la comissió tècnica nacional, el Sr. Uriel Bertran valora com un èxit la consulta del 13-D, però fa autocrítica per les errades que s’han pogut cometre, algunes fruit de la mateixa il•lusió posada en el procés. Així, per exemple, cara a les noves onades de consultes, caldrà evitar marcar objectius de participació, perquè els mitjans de comunicació, fins i tot quan s’han expressat aquests objectius amb molts matisos, els utilitzen per establir llindars d’èxit o fracàs de la convocatòria. El Sr. Lluís Pérez, responsable de logística, informa de la tasca realitzada en el subministrament de material, explicant que les primeres setmanes hi va haver un cert col•lapse per l’acumulació de comandes.

Intervenen representants de les comissions locals organitzadores del 13-D fent balanç del procés en el seus municipis. Així, el representant de la TECA d’Arbúcies fa autocrítica dels resultats de participació entre la comunitat immigrant, i exposa la necessitat de treballar-hi més a fons. En el cas d’Arbúcies va fallar el porta a porta, i hi va haver problemes amb alguns grups polítics (CiU i IC) que es van negar a signar un manifest unitari pel SI. Anuncia que la TECA ha decidit continuar amb la seva activitat. També planteja la necessitat de creació de la Coordinadora Nacional, òrgan que el Plenari d’Arenys de Munt del 24 d’octubre va decidir deixar vacant, per tal de promoure el referèndum nacional a partir del 25 d’abril. La representant de Castellar Decideix també informa que l’entitat continuarà encara que ja ha fet la consulta. El representant de Montbrió del Camp informa del percentatge de participació assolit (un 31%) i de les dificultats amb l’ajuntament de CiU que no va deixar utilitzar la via pública. El representant de Vilanova i la Geltrú comenta les dades de participació assolides (15%), que ateses les circumstàncies considera un bon resultat. El representant de Santa Coloma de Farners va una valoració molt positiva de la consulta pel civisme, l’eficàcia i la unitat social que s’ha demostrat. Lamenten, però, el tractament que n’han fet els mitjans de comunicació nacionals, excepció feta dels dos diaris en català d’abast nacional. Informa, així mateix, de la no dissolució de la coordinadora de la consulta colomenca.

Hi ha intervencions de representants de comissions locals que informen de llur creació i de les dates on preveuen fer la consulta. Així, intervenen, entre d’altres, representants de les Terres de l’Ebre i de Lleida Decideix per informar de la situació en llurs territoris. El representant de Badia Decideix qüestiona la participació dels partits polítics en el procés. El representant de Teià decideix, municipi que farà la consulta el 28 de febrer, planteja la necessitat de centrar la campanya en el dret de decidir i en els principis democràtics i no en fer campanya pel SI. En el seu cas, i sota aquestes premisses, han aconseguit que 23 entitats del poble se sumin a la comissió.

El representant de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació exposa que diumenge tothom estava molt content i que l'enfrontament de dilluns va caure com un gerro d'aigua freda sobre tothom, en aquest sentit planteja la necessitat de fer autocrítica. En relació a aquesta qüestió intervé Lluís Pérez de la Comissió Tècnica nacional afirmant que dilluns no hi havia hagut cap enfrontament sinó unes acusacions duríssimes d'una persona en concret (López Tena) contra la Coordinadora i les Comissions Locals i contra els seus responsables públics, i que calia felicitar aquests per no haver entrat a discutir aquestes acusacions i per haver sabut fer les paus amb el director executiu d’Osona Decideix al dia següent. A banda, sobre la neutralitat de les campanyes de participació, creu que s'ha de fer pedagogia sobre aquest tema i tenir paciència amb els companys que s'oblidessin d'aquest principi, ja que les consultes les estan organitzant bàsicament independentistes. Finalment, sobre la participació de persones amb militància política al moviment, considera que no es poden menystenir i que només se'ls ha de jutjar per la feina que facin, com a tothom.

2)Organització de la Coordinadora Nacional per a les properes onades de consultes sobre la independència.

La Sra. Carme Forcadell, representant de la PDD i membre de la Comissió Tècnica Nacional, demana la renovació dels actuals membres de la Comissió Tècnica, proposta presentada públicament per la PDD en roda de premsa el dia abans, i critica determinats posicionaments públics d’alguns representants de la Comissió.

S’obre un debat amb diverses intervencions respecte a la conveniència de renovar o no la comissió tècnica nacional amb representants de comissions locals que ja han celebrat la consulta, tot garantint, però, la continuïtat en la tasca feta pels membres actuals d’aquesta comissió.

La Sra. Elisenda Paluzie, de Sobirania i Progrés considera que en ocasions els fets es precipiten de manera inevitable, i es poden cometre errors. En aquest sentit, la Sra. Paluzie recorda que ella forma part de la Junta de dues entitats membres de la PDD a les que tanmateix, afirma, no es va consultar sobre l'oportunitat de dur a terme la roda de premsa descrita per la Sra. Forcadell. Recorda que la crítica ha de ser constructiva i que cal sumar i no restar i fa esment de tot allò que era responsabilitat de la comissió tècnica nacional i que ha funcionat bé (programa informàtic, repercussió en premsa internacional, observadors internacionals, material de campanya, etc.). Considera que cal incorporar noves persones tot mantenint les anteriors per assegurar l’èxit organitzatiu.

Finalment, es sotmeten a votació les següents propostes organitzatives com a síntesi de les diverses intervencions al respecte:

a) Creació de dues noves subcomissions de la Comissió Tècnica Nacional: una comissió d’immigració i una comissió de relacions amb els partits polítics.

S’aprova la proposta de creació per 139 vots a favor, 1 vot en contra i 5 vots en blanc

b) Ratificació de tots els membres de la comissió tècnica nacional i incorporació de nous membres provinents de les comissions locals que hauran de ser ratificats en el següent consell plenari.

S’aprova la proposta per 136 vots a favor, 5 en contra i 4 en blanc.

c) S’acorda per assentiment convocar la següent reunió del Consell Plenari de la Coordinadora de la consulta sobre la independència el 16 de gener a Molins de Rei.

I sense més temes per tractar, s’aixeca la sessió a les 15:00, de la qual estenc la present acta.

La secretària

Sra. Elisenda Paluzie i Hernàndez


ANNEX 1




IMMIGRACIÓ, DEMOCRACIA I SOBIRANISME

A la societat dels Països Catalans:

Les persones i entitats sotasignades, com a part de la població catalana d’origen immigrat, adherim als continguts que s’expressen en aquest document, redactat amb motiu de la campanya per les consultes sobre la Independència de Catalunya i dels Països Catalans:

  1. Les raons per les quals tots nosaltres varem sortir dels nostres països son moltes i diverses, però totes tenen un mateix origen: la opressió dels poderosos, conxorxats amb els dirigents corruptes i lleials tan sols als seus interessos particulars. Aquesta opressió te com a resultat la negació del Dret a l’Autodeterminació, expressat en el Dret a Decidir. Per tant, podem afirmar, amb rigor, que l’origen de les migracions es sempre la manca de llibertats col•lectives per exercir la sobirania popular de forma lliure i democràtica, es a dir, per la opressió Imperialista.
  2. Catalunya i els països Catalans viuen des de gaire be tres-cents anys en la mateixa situació, sense poder exercir el Dret a Decidir, immanent de la seva condició de Poble i Nació. Els problemes i injustícies que patim quotidianament, reflectits en la degradació de la natura, la descendent qualitat dels serveis, les dificultats per accedir-hi a l’habitatge, a un ensenyament eficaç, a serveis socials i sanitaris d’acord als preus dels impostos que paguem tots per la via indirecta, la ineficàcia dels serveis d’ordre públic i la manca de seriositat en l’exercici de control de les finances i els diners públics, sons tots problemes que ens afecten a tots, sense distinció d’origen o situació administrativa. Quan un tren surt fora d’horari o es talla el llum, els damnificats som tots. AQUESTOS problemes del dia a dia tenen també un sol origen, la impossibilitat d’exercir el Drte a Decidir dels Països Catalans.
  3. La opressió de la societat que hem escollit de forma voluntària per a nosaltres i els nostres fills, esta lligada de mans i peus davant de la crisi del sistema capitalista, que ens aboca a l’atur, amb l’agreujant de que som col•locats en el paper de bocs expiatoris, per bastir una coartada que amagui en una boira de mentides, la incapacitat dels dirigents per afrontar els reptes que han assumit amb els càrrecs oficials que els ha confiat l’electorat. La cirera patètica d’aquest pastis amarg es la irresponsabilitat en el control de la corrupció.
  4. La impunitat dels opressors de l’Estat espanyol els permet imposar la política d’Estrangeria, amb una norma que imposa la Desigualtat amb la força de la Llei entre les persones per el seu origen. Aquesta llei inhumana, creada per el PSOE al segle passat, es la causa de la mort de desenes de milers de ciutadans africans en un genocidi embarcat en pasteres i caiucos. Volen i no poden impedir que decidim a on viure. I nosaltres hem decidit viure coma catalans i catalanes. Tant si la Llei ho permet com si no, donat que ja tenim experiència en això de viure sense drets.
  5. RECONEIXEMENT, la companyonia de la Igualtat: Les entitats organitzadores de les Consultes, han refermat de forma unànime la oferta de participació, oferint el dret de vot a les persones d’origen estranger, sense aturar-se en si tenen papers o estan en situació irregular. Els nostres veïns ens consideren, senzillament això, veïns. Per tant, acceptem el convit que honora a la societat catalana, reconeixent-nos una igualtat negada amb força de llei per Espanya.
  6. Per les raons aquí expressades, prenem posició rotunda de suport a les consultes que es faran en els propers mesos, per la Independència de Catalunya i dels Països Catalans, cridant a la participació, sense definir-nos per cap de les opcions de la consulta, tan sols volem exercir el dret a la democràcia.
  7. El nostre clam s’adreça a tot la població del Principat, hagin nascut a on sigui, els diem: DECIDIU! VOTEU!, es el Dret de tots
Barcelona, desembre de 2009.

 
AIDD
Assemblea d’Immigrants per el Dret a Decidir.

ADHESIONS:
  1. Diego Arcos Espinosa.
  2. Casal Argenti a Barcelona
  3. Xarxa ArgenCat
  4. Associació ImmiCat.
  5. VeuNova Coop SCCL.
  6. Abdelhak Elhaddouti, del Col•lectiu Amazic.
  7. Guillermo Anibal Morini, immigrant argenti, veí d’Arenys de Munt.
  8. Omar Diatta, del Col•lectiu Senegalès de Catalunya.
  9. Oscar Carral Arriguchi: sol•licitant d’asil, del Col•lectiu d’immigrants del Vallès. Sabadell.

CONFERENCIA de l’ASSEMBLEA IMMIGRANTS PEL DRET A DECIDIR, AIDD

Dissabte 16 de gener a les 19 hs.
Ass. Els Propis, Via Júlia 203. Metro L4, parada de Via Júlia
La Conferència de l’Assemblea d'Immigrants pel Dret a Decidir, AIDD, tindrà lloc en el Local dels Propis, Via Júlia 203. Metro L4, parada de Via Júlia. El dissabte dia 16/1/10 entre les 19 i 21 hores.
 
L'Assemblea d’Immigrants per el Dret a Decidir es un espai obert a la participació de tothom que estigui disposat a implicar se en el procés de consultes per la Independència de Catalunya i els Països Catalans.
En tant que assemblea, no tenim ni portaveus, ni dirigents ni coordinadors. Treballem junts per assolir els objectius aprovats per consens a l’AIDD i ho fem TAN SOLS de la forma que ho decideixen els companys i companyes.
La reunió del 16 de GENER servirà per realitzar les presentacions i enraonaments dels nous integrants i per informar les decisions al voltant de els següents temes:
  1. Presentació del document: Fonaments polítics per la participació dels Immigrants en la Independencia dels Països Catalans, a càrrec de Diego Arcos.
  2. Participació a Barcelona Decideix i altres consultes que estan en preparació.
  3. Campanya d’implantació de l’AIDD arreu del territori dels PPCC.
  4. Campanya virtual de contacte amb els casals Catalans i la Catalunya exterior.
  5. Altres qüestions.
Les reunions de l’Assemblea son obertes i pot participar tothom, de fet, no li demanem papers a ningú per lluitar al nostre costat...
 
ESTEU CONVIDATS
aiddcatalunya@gmail.com

Sant Fruitós Decideix es reuneix amb representants de municipis que van fer les consultes el 13-D

Aquest dijous 14 de gener, a les 9 del vespre, la recentment creada Comissió ciutadana "Sant Fruitós Decideix" ha organitzat al local cultural de l’edifici de Caixa Manresa (plaça de l’Ajuntament) una trobada amb representants dels municipis de Vilassar, Cardedeu, Sallent, Berga i Sant Cugat, que el passat mes de desembre van organitzar el referèndum a les seves localitats, per tal que expliquin la seva experiència i donin idees de com fer-ho als responsables d’organitzar el referèndum a Sant Fruitós el proper dia 25 d’abril.

La trobada és oberta a totes les persones que desitgin participar-hi i suposa la primera activitat pública de la comissió de Sant Fruitós, que també ha previst cercar la col·laboració de més santfruitosencs el dia de la Marxa del terme, que es celebrarà el diumenge dia 24 de gener.

Cartell de fotos dels adherits

En Marcel Oliveras aquest cap de setmana farà un cartell amb les fotos de totes les persones adherides que hagin enviat la foto. En el cartell hi haurà un missatge que convidi a col·laborar en l'organització del referèndum a tothom.

Aquest cartell només serà efectiu si hi ha molta gent i la intenció és presentar-lo el diumenge 24 durant la Marxa del Terme. Posteriorment se'n faran còpies per penjar-les a totes les botigues del poble.

Col·laboració econòmica

Tal i com es va proposar a la primera reunió, alguns adherits ja han fet un ingrés de 20€ al CC de la comissió organitzadora.

2013 - 1601 - 13 - 0200023074 de la Caixa Catalunya

Divulgació del referèndum

A part de totes les accions que els responsables de les comissions de premsa, i campanya puguin organitzar, la millor manera de donar a conèixer i captar suports entre la gent del poble, és el boca orella. La comissió convida a que es parli del referèndum amb els familiars, amics i veïns per tal que s'hi adhereixi el màxim de gent possible i que s'apuntin a les comissions de treball.

(Font: ManresaInfo.cat)

Manresa acull la primera trobada de Deumil.cat per a la manifestació de Ginebra

El passat dissabte 9 de gener va tenir lloc a Manresa la primera trobada de coordinadors territorials de Deumil.cat que treballaran per l'organització de la manifestació a Ginebra el 8 de maig. La vintena de coordinadors reunits gairebé representen la totalitat del territori que comprenen els Països Catalans i la idea sorgeix com un pas més en el camí cap a la independència.

S'ha escollit el 8 de maig perquè ja s'hauran fet les consultes sobre la independència del 28 de febrer i del 25 d'abril i es plantejarà com una festa dels catalans i les catalanes a Ginebra, seu a Europa de les Nacions Unides. Un dels objectius de la iniciativa Deumil.cat és internacionalitzar el cas català i és per això que després de l'èxit i el ressò mediàtic assolit a Brussel·les, seu del Parlament Europeu i del que estan tenint les consultes, ara es plantegi a continuació i com amplificador de la macro-consulta de Barcelona Decideix, un acte democràtic de reivindicació nacional davant l'ONU.

Durant la reunió es va presentar el logotip de la campanya i es van acordar alguns temes de caire organitzatiu a partir de l'experiència logística a Brussel·les. Quant a la xarxa, es va garantir la presència de delegats i coordinadors a totes les comarques del Principat, a la Catalunya del Nord, a ses Illes i al País Valencià, així com l'activació dels contactes a l'estranger (Casals Catalans, País Basc, etc). Donat que la majoria de col·laboradors de Deumil.cat pertanyen a comissions organitzadores de les consultes sobre la independència, la campanya de difusió del 8 de maig a Ginebra es planteja d'una manera senzilla aprofitant sinergies i amb la voluntat de no diversificar esforços del voluntariat. La trobada va servir perquè alguns dels coordinadors es coneguessin personalment després d'haver treballat plegats durant mesos a través d'internet.

Deumil.cat és una iniciativa totalment transversal de la que en formen part persones d'associacions, entitats, Casals, Colles, de diferent sensibilitat política i ciutadania absolutament apolítica, etc, units pel sentiment de ser catalans i el desig de voler un Estat Propi.

(Font: ManresaInfo.cat)

divendres, 8 de gener del 2010

Oriol Pujol acusa ICV 'd'amagar-se darrera una col' davant les consultes

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha acusat aquest dijous a ICV 'd'amagar-se darrera una col' davant les consultes populars sobre la independència que es van portar a terme el passat 13 de desembre.

Així ha replicat Pujol al president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, qui ha manifestat que la federació nacionalista havia avalat, impulsat i defensat les consultes i l'ha reptada a donar suport a una proposta dels ecosocialistes perquè puguin votar els majors de 16 anys i les persones immigrades. En aquest context, Pujol ha declarat que les consultes no les va proposar CiU ni tampoc ICV. 'No recordo que ICV donés massa suport a les consultes', ha manifestat.

(Font: Agència Catalana de Notícies)

"Som una nació, autodeterminació"


"Benvolguts amics, benvolgudes amigues

Ja fa 4 anys de la manifestació del 18 de febrer on es deia “Som una nació, autodeterminació”.

Actualment la situació organitzativa i de consciència a variat notablement tot i que el camí que ens queda encara és llarg i necessita que totes les entitats i moviments socials s’impliquin en aquesta nova etapa.

La Plataforma pel Dret de Decidir volem tornar a fer una gran manifestació en commemoració de la del 18 de febrer i de suport a les consultes populars de manera que Catalunya continuï estant en les primeres planes dels diaris de tot el món.

Cordialment
Elisenda Romeu
Secretària de la PDD"

dilluns, 4 de gener del 2010

ESTEM AMB VOSALTRES PEL QUE FACI FALTA!

La Comissió "Calders Decideix" es posa a la disposició d'aquells municipis que vulguin organitizar la Consulta Popular sobre la Independència de la Nació Catalana.




Calders és un municipi del Moianès d'uns 750 habitants on es va assolir un 50,8 % de participació.
Si el teu poble té unes característiques similars al nostre i vols saber quin sistema vàrem fer servir nosaltres per arribar a tothom i quins actes varen ser els que més èxit varen tenir entre els calderins i calderines, posa't en contacte amb nosaltres i amb molt de gust te n'informarem!

Fem-ho junts!!!


Cinc membres de Reagrupament, un d'ERC i un de la CUP, encausats per recollir signatures pel dret a decidir

La justícia espanyola és encarta per un presumpte "delicte electoral".

Cinc membres de Reagrupament, un de la CUP i un d'ERC de Vilafranca del Penedès han estat encausats per recollir signatures a favor del dret a decidir el 9 de març del 2008. Així ho han explicat varies fonts consultades per l'Agència Catalana de Notícies.

El jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès ha citat a declarar com a encausats per "delicte electoral" com a mínim 10 dels membres de les taules de recollida de signatures a la campanya "Decideixo Decidir", que va ser impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés.

En concret, les dues plataformes van posar en marxa una jornada de recollida de signatures que intentava adreçar al de Catalunya una "reivindicació col·lectiva", que és la transferència a la Generalitat, per part del govern espanyol, de la competència de convocatòria de referèndums. Gairebé dos anys després dels esdeveniments, però, 'hem tingut coneixement de l'encausament d'una desena de persones a Vilafranca del Penedès per suposat delicte electoral', va lamentar la Plataforma Sobirania i Progrés aquest dijous.

(Font: ManresaInfo.cat)

Sant Just Desvern també decidirà el 25 d'abril malgrat el vot en contra de la dona de Montilla i tot el PSC

El consistori de Sant just Desvern - la població del Baix Llobregat on viuen José Montilla i la seva dona, Ana Hernández, que n'és regidora - va aprovar en un Ple la moció presentada per Sant Just Decideix amb els vots a favor dels cinc regidors del grup de Convergència i Unió, dels dos regidors d’ICV-EUiA i de les dues regidores d’Esquerra Republicana de Catalunya, però amb el vot en contra dels set regidors del PSC i l'absència de l'única regidora del PP.




L'argumentari del PSC per oposar-se a la moció fou una càrrega frontal contra la independència de la nació i contra el principi democràtic de la participació ciutadana. L'alcalde, Josep Perpinyà, assegut al costat de la primera dama de Catalunya, va arribar a dir coses com que ha de ser el Parlament qui es pronunciï sobre aquesta qüestió (dies després que, per segona vegada, tots els grups del Parlament de Catalunya hagin unànimement votat en contra de la ILP sobre el plebiscit !!!) o que les persones que aniran a votar ho faran enganyades sota la premissa que amb la independència serem més rics, i que els organitzadors seran incapaços d'assegurar debats neutrals on participin tant partidaris del No com del Sí.

A la moció aprovada s'hi diu que la consulta popular és una demostració de civisme i democràcia participativa, un exemple de compromís i de maduresa de la societat civil (que és qui la impulsa) i com a tal s’ha de respectar i afavorir. També, s'hi argüeix que el Parlament de Catalunya ha proclamat en dues ocasions — el 12 de desembre de 1989 (resolució 98/III) i l’1 d’octubre de 1998 (resolució 679/V) — el dret del Poble Català a determinar lliurement el seu futur.

(Font: NacióDigital.cat)

Els socialistes espanyols consideren les consultes una «pantomima»

El portaveu al Congrés afirma que per a ell "no mereix ni la més mínima pèrdua de temps".

El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats i jutge, José Antonio Alonso, va apuntar en una entrevista a RAC1 que el procés de les consultes "jurídicament és una pantomima i políticament també", i que per a ell "no mereix ni la més mínima pèrdua de temps". Segons Alonso als socialistes espanyols "el que els preocuparia seria que s’ataqués frontalment les regles de la convivència", però "aquest és un referèndum que no té assistència legal".

(Font: ManresaInfo.cat)

Desdeny de Montilla cap a les consultes

Demana què ningú "utilitzi políticament" les consultes sobiranistes. "Les organitzen colectius independentistes" insisteix el President.

Curiosa la pràctica del president de la Generalitat, José Montilla, en demanar que una consulta política no s'utilitzi políticament. Una situació que fregaria el pensament de Marc Aureli que recomanava mai portar llenya al bosc.

Montilla va fer una crida amb l’objectiu que ningú utilitzes políticament les consultes sobiranistes que es van celebrar a 167 municipis de Catalunya. “En cap cas substitueixen ni poden ser utilitzades políticament per ningú. No seria desitjable. Ni són extrapolables al conjunt de Catalunya”, va volguer remarcar el president en roda de premsa.

Tot i que el president va intentar manifestar el seu respecte per les consultes i les persones que van anar a votar, al mateix temps va insistir que "són consultes organitzades per col·lectius independentistes". En una clara desconsideració a l'organització civil dels referèndums així com cert desdeny sobre els que van anar a votar.

Des de Madrid, on participava a la IV reunió de presidents autonòmics, el president Montilla va mostrar cert menyspreu, o més aviat certa desconsideració destacant que “la voluntat popular s’expressa en les eleccions municipals, autonòmiques i generals, i pel que fa al nostre autogovern es va expressar en el referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”, celebrat el juny del 2006.

(Font: ManresaInfo.cat)

En risc les consultes del 25A

Les conselleries que controla i la pròpia ERC mostren detalls inequívocs que indiquen que els propers comicis autonòmics s'avançaran a abans de l'estiu.

ERC ordena: final de l'equidistància; no a la reedició d'un tercer tripartit; i eleccions abans que tota la bellugadissa política i social de les consultes s'acabi de vertebrar en una opció electoral forta. Laporta fent míting a Vic, López Tena parlant amb Mora i Bertran, Mora i Ximenis acostant-se a Carretero, Carretero oferint-se a Laporta. Cercle tancat. I enmig les consultes.

ERC ho ha de precipitar tot per escapçar l'argument final del 25A. Però qui hi perd és Montilla.

(Font: ManresaInfo.cat)