dilluns, 1 de març de 2010

La participació a les 5 consultes del Bages tanca amb un 30,58%, i un 88,39% de vots afirmatius

Espanya:«Autodeterminació pels pobles sí, però no per Catalunya»

L'enquesta de l'UOC es presenta a Madrid. El 80,2% dels espanyols aposta per l'autodeterminació d'altres pobles però el 53,6% diu "no"a Catalunya. Ara bé, un 51,6% creu que s'hauria d'acceptar la voluntat del poble català si votes "sí". Un 11,3% dels espanyols pagaria més impostos per evitar la independència.

Esmentar la corda a casa del penjat. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat un informe sobre l'encaix de Catalunya a Espanya a Madrid. Es tracta del primer anàlisi de com els espanyols veuen el posicionament polític de Catalunya. Els espanyols opten majoritàriament per l'autodeterminació dels pobles, vuit de cada deu creu en la capacitat lliure i democràtica de decidir, mentre que si se'ls pregunta concretament pel cas català, el 53,6% està en contra.

A més a més, el 59,8% dels espanyols creu que un referèndum independentista a Catalunya provocaria "incidents violents". Les dades també posen de manifest que existeix resistència a reconèixer el símbols nacionals com la llengua o la representació de Catalunya com a nació al món.

I una xifra curiosa, més d'un 11%, pagarien més impostos per evitar la independència.



El 'Diagnòstic de percepcions Catalunya-Espanya', un estudi realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'estudi analitza l'estat de la relació política, la sobirania i el clima sobre un escenari d'independència entre els dos països. Per primera vegada s'analitza demoscòpicament la valoració de la població espanyola sobre el posicionament polític de Catalunya.

Aquesta investigació ha preguntat en dos àmbits, Catalunya i Espanya (incloent Illes Balears i el País Valencià) amb més de 4.600 entrevistes telefòniques a una població d'entre 215 i 74 anys. L'objectiu és plantejar el debat sobre l'encaix de Catalunya dins el marc actual de l'estat de les autonomies espanyol.

Autodeterminació genèrica sí, a Catalunya, no

Quan als espanyols enquestats se'ls pregunta si creuen que els pobles del món, genèricament parlant, han de tenir el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur, 8 de cada 10 opinen que hauria de ser així. Ara bé, preguntats sobre si Catalunya concretament ha de tenir dret a decidir, un 53,6% creu que no, mentre un 40,1% pensa que sí.

Si Catalunya celebres un referèndum i votés a favor de la seva independència, un 51,6% creu que s'hauria d'acceptar la voluntat del poble català i un 41,6% creu que no. El 72,4% opta per obrir una negociació política que evites la separació. Les opcions més dures són minoritàries, un 25,9% creu que s'hauria d'anul·lar l'autonomia de Catalunya i un 24,6% pensa en sancions. Esmenten l'ús de la força i l'exèrcit només el 8,8%.

En el cas que Catalunya optés per celebrar un referèndum, el 59,8% dels espanyols creu que es produirien 'incidents violents', tot i que no troben que estigués justificat en el 88,9% dels casos. Els percentatges són similars si es pregunta als catalans, que també pensen en incidents violents (56,3%) sense justificació possible (89%). Si la decisió catalana entrés en conflicte amb lleis vigents, un 64% creu que el que hauria de prevaldre son els principis democràtics, abans de les lleis vigents (22,3%).

El 50,4% dels catalans: a favor de la independència

Pel que fa a la capacitat de decidir, un 82,6% creu que Catalunya hauria de tenir el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític i un 73,6% creu que hauria tenir capacitat de convocar referèndums lliurement. Els 26,3% dels espanyols també apunta en aquest sentit, mentre el 35,3% hi està totalment en contra. Si es materialitzés, un 50,4% dels catalans votaria a favor, un 17,8% hi votaria en contra mentre l'abstenció l'escullen el 24,6% dels enquestats.

En el cas de votar a favor, la UOC ha investigat sobre els motius. Un 65,7% ho faria perquè seria una via pacifica i democràtica mentre un percentatge similar, 62,3% ho faria per motius econòmics. El 'cansament d'Espanya' l'esmenten el 29,6%, mentre opten pel 'sentiment o la convicció' un 58,6% i els motius lingüístics o culturals un 56,4%.

Entre els que votarien en contra el motiu més esmentant és el sentiment o la convicció, el 60,8%, un 29,3% creu que seria econòmicament inviable mentre un 25,9% creu que la llei no ho recull. Entre els abstencionistes, majoritàriament creuen que 'no els correspon decidir-ho' (38,4%).

Si es pregunta als espanyols quines situacions els farien més 'amable' que Catalunya s'independitzés majoritàriament esmenten que els catalans pugessin, si volguessin, mantenir la nacionalitat espanyola (71%), que es mantingués una caixa comuna de solidaritat econòmica (61,5%), que es reconegués a la Unió Europea (58,1%) o que Catalunya mantingués un vincle amb la corona espanyola (57,4%)

Un pas més enllà, amb la independència aconseguida, un 56,4% dels catalans creu que la situació econòmica milloraria mentre un 22,9% pensa el contrari i pel que fa la política pensen que estarien millor el 41,3% dels enquestats i el 33,4% creu que no. Sobre com ho gestionarien, des del punt de vista dels espanyols, un 62,6% creu que s'hauria de fer com si es tractés d'un 'divorci amistós' i confien en les bones relacions dels dos països (48,8%).

Un 11,3% pagaria més impostos per evitar la independència

El 61,1% dels catalans creuen que el govern espanyol no actua correctament amb l'Estatut, un percentatge similar, el 68,8% creu que Espanya no defensa adequadament els interessos del país. Majoritàriament es pronuncien sobre els impostos, el 78,4% creu que en paguem massa. Sobre el que l'estat espanyol fa amb aquests impostos, el 75,1% creu que no se'n tornen prou. Per aquest motiu, un 74,8% està totalment a favor que el recaptament i la distribució passi a mans de la Generalitat. Es resisteixen a aquesta opció els espanyols, un 47,9% no ho veuria amb bons ulls.

En contra del català oficial a la UE i les seleccions

Respecte a la llengua, un 75% dels catalans està totalment a favor que pugui ser oficial i de treball com ho és el portuguès o el txec a la Unió Europea. Els espanyols no comparteixen aquest parer i un 38,7% està totalment en contra. Si es pregunta per l'àmbit estatal, un 68,7% dels espanyols està en contra d'una oficialitat a totes les institucionals de l'Estat.

Pel que fa a una altra institució com les Nacions Unides, un 66% dels catalans estaria totalment a favor de tenir-hi representació pròpia, per contra, només el 15,5% dels espanyols és favorable a aquesta opció, el 47,9% hi està en contra. També l'enquesta pregunta sobre les seleccions esportives, un 63,3% creu que és necessari que puguin participar en competicions oficials internacionals, opinió que difereix de l'espanyola, el 36% creu que no hauria de ser així.

Rebuig al boicot de productes catalans

Si els impostos evitessin la independència, un 11,3% estaria disposat a pagar-ne més, davant un 86,7% que no ho faria. En qüestions de mercat, un 69,5% no es preocupa per la dependència d'Espanya dels productes catalans. Majoritàriament rebutgen el fantasma del boicot en cas de referèndum, un 75,7% no el practicaria ni li donaria suport. Per contra, els catalans pensen que les empreses i els productes catalans es reben pitjor que els d'altres països a Espanya, en opinió del 40,3% dels enquestats.

Pel que fa a l'autonomia de la que disposa Catalunya, un 51,7% creu que és insuficient davant un 40% que la considera suficient. Aquesta mateixa pregunta feta als espanyols enquestats té una resposta ben diferent, el 56,7% creu que és suficient i només un 8,4% creu que és insuficient. El 23,6% la considera excessiva.

(Font: NacióDigital.cat)

dimarts, 26 de gener de 2010

ERC acusa CiU de no voler llei de consultes per “incòmoda”

Llorente afirma que els nacionalistes “busquen excuses” per no aprovar la legislació de referèndums, com fan amb la del cine.

Esquerra va alçar ahir el to de les acusacions a CiU de boicotejar la llei de consultes per via de referèndum “buscant excuses per no aprovar-la” i “posant-hi bastons a les rodes”. Els republicans argumenten que l’oposició de la federació es deu al fet que no té voluntat d’aplicar “lleis que els incomoden” si arriben al govern.

De fet, el portaveu de l’executiva republicana, Ignasi Llorente, va donar a entendre que CiU ja actua com si hagués de governar. “CiU ja es veu presidint la Generalitat la propera legislatura i, així, totes les lleis que haurien d’aplicar ells i els incomoden les boicotejaran perquè no tenen cap voluntat d’aplicar-les”, va afirmar Llorente, que va posar en aquest context l’actitud que CiU té amb la llei del cinema.

En cas contrari, Esquerra diu no entendre que CiU s’oposi a la llei de consultes “per poc ambiciosa” quan ha rebut el suport de plataformes sobiranistes.

El diputat d’ERC i ponent relator de la llei, Pere Aragonès, va acusar CiU de “renunciar al dret a decidir” de Catalunya, després d’haver anunciat que no votarà a favor d’aquesta llei. Aragonès afirma que l’actitud negativa de CiU cap al projecte de llei “amaga la seva falta de voluntat d’impulsar cap referèndum i de no donar suport a cap llei al Parlament que no sigui impulsada per ells”.

Aragonès sosté que “l’excusa posada per CiU” per no votar a favor de la llei, que és que no inclou altres tipus de consultes diferents al referèndum, “posa de manifest les contradiccions internes” de CiU perquè la seva proposta “no existeix en cap altre lloc del món”.

(Font: Vicenç Relats - Avui.cat)

INFORMACIÓ MOIÀ DECIDEIX

"Anem avançant!

En l’última reunió de la comissió MOIÀ DECIDEIX, es va fer una posada en comú de les diferents tasques que es duen a terme, aquí us en farem una breu explicació.

El punt més important de tots és que s’està valorant un canvi de seu de votació, passant a ser la Sala Petita del CASAL, creiem que la seva ubicació és molt important per aconseguir un nivell més alt de participació. Estem pendents de l’autorització de la junta, abans de confirmar aquest canvi.

La comissió de Campanya al Carrer ja ha realitzat les primeres pancartes, i està treballant per fer-ne més i amb lemes diferents, es poden recollir als punts d’informació o eviant-nos un correu.

Necessitem voluntaris per ajudar en la campanya de proximitat, concretament per acompanyar als responsables en els punts informatius que s’aniran habilitant. Si teniu disponibilitat per algun dissabte a la tarda o diumenge al matí envieu-nos un correu.

És molt important aquesta tasca d’informació, i la vostra ajuda és molt necessària!!!

Properament anirem convidats al programa Xiu Xiu de Ràdio Moià, que s’emet els dimecres a la nit.

En quant als actes que s’organitzaran aviat penjarem un calendari on es podran veure tots:

El proper divendres 5 de febrer es farà la presentació de MOIÀ DECIDEIX a l’Ateneu a 2/4 de 10.

El 12 de febrer està previst fer un debat entre Independència Sí/No, ens falta la confirmació d’un dels convidats perquè ja sigui en ferm.

També tenim coneixement que partits polítics de Moià organitzen actes per l’última setmana abans de la votació.

La pròxima reunió serà aquest dijous a les 9 a Can Carner, hi sou convidats.

Adhereix-te a Moià Decideix i si pots fes-te voluntari per participar en alguna de les comissions. (...)"


(Font: http://moiadecideix.wordpress.com/)

Referendum on independence in Catalonia / Référendum sur l’indépendance en Catalogne

28-February Referendum on independence in Catalonia

The 13th September 2009, the inhabitants of the Catalan town of Arenys de Munt voted in a referendum proposing Catalan independence from Spain. The terms of the question that was asked in the poll were: “Do you agree that Catalonia becomes a social, democratic and independent state of right, member of the European Union?”. About 40 percent of the town’s 6,500 eligible voters participated in the poll and more than 96 percent of votes were in favor of Catalan independence.

Although the referendum was not binding, it was very important. First, because Spain’s laws do not recognize Catalonia’s self-determination right; and second, because it was the first time in history that thousand of people in Catalonia were able to fill in a ballot that allowed them to freely decide whether they wanted their country to be independent.

The referendum in Arenys de Munt also showed the world the darker side of the Spanish state and its transition to democracy. The Spanish State attorney charged the town hall for having approved a motion of support to the referendum, and the judge banned the use of a municipal public room to hold the referendum. It had to be held in a private room. On the contrary, a demonstration organized by the fascist party Falange, commanded by the dictator Franco until his death, was authorized in the same day of the poll. During the campaign, it was also discovered that the State attorney had been a candidate of this fascist party in a 1998 election.

The day after the referendum, hundreds of towns across Catalonia began the path to organize similar consultations. Each town holding a referendum formed a local platform where members of political parties, NGO’s and local villagers with no membership work hand by hand to achieve good results in their poll. The movement was coordinated under the leadership of the organizers of the first referendum in Arenys de Munt and with the participation of several associations and civil platforms such as Plataforma pel Dret de Decidir (www.tenimeldretdedecidir.org), Sobirania i Progrés (www.sobiraniaiprogres.cat), Deumil.cat (www.deumil.cat) and many others.

The nationwide coordination uses the website www.referendumindependencia.cat, provides logistic and technical support and campaign materials, and organizes promotional events alongside the country.

On the 13th December 2009, 167 towns held the referendum on the same terms of Arenys de Munt’s consultation. About 28% of the 700 000 eligible voters participated in this first wave of referendums, and 95% voted yes to independence. Organized privately, with almost no media coverage, and based on volunteer’s work, these results were a success. Even large towns close to Barcelona, such as Sant Cugat had a high turnout (25%) and a clear result in favor of independence.

The second wave of referendums is planned on the 28th february 2010, when another group of 30 towns will held the referendum. The third wave will take place on the 25th April 2010. The capital of the country, Barcelona, has just created its local committee to organize it. These referendums are considered a first step towards a large-scale referendum backed by the Catalan Parliament.



28 Février. Référendum sur l’indépendance en Catalogne

Le 13 septembre 2009, lors d’un référendum local, les habitants de la petite ville catalane d’Arenys de Munt ont voté. La question posée aux citoyens était la suivante : “Etes-vous favorable à ce que la Catalogne soit un État souverain, social et démocratique, intégré dans l’Union Européenne ? » 40% des 6.500 habitants de la ville en âge de voter ont participé au scrutin. Plus de 96% des votants ont répondu « oui » a la question posée.

Bien que le référendum n'ait pas été officiel, son importance n’en est pas moindre. D'abord parce que la Constitution espagnole ne reconnait pas le droit d’autodétermination à la Catalogne, ensuite parce que, pour la première fois dans l’histoire, des milliers de catalans ont pu remplir un bulletin de vote leur permettant de se déterminer librement pour ou contre l’indépendance de leur pays.

Mais c’est aussi la face sombre de l'État espagnol et de sa transition vers la démocratie que met en lumière ce référendum. En effet, d’une main l’État espagnol intente un procès contre la mairie pour avoir approuvé une motion de soutien au référendum – ce qui aboutira à l’interdiction d'utilisation d'une salle municipale pour son organisation-, quand de l’autre il autorise, le jour même du scrutin, la tenue au village d’une manifestation anti-indépendantiste menée par la «Falange» (parti fasciste dirigé par le dictateur Franco jusqu'à sa mort) De plus, il a également été découvert pendant cette campagne que l’avocat de l'État avait été candidat sur les listes de ce parti fasciste lors d'une élection en 1998.

Le lendemain du référendum, des centaines de villes catalanes ont commencé à organiser des consultations similaires. Ce vaste mouvement toujours en cours est coordonné par plusieurs associations et plateformes civiles, comme «Plataforma Pel Dret de decidir» (www.tenimeldretdedecidir.org), «Sobirania i Progrés» (www.sobiraniaiprogres.cat), «Deumil.cat» (www.deumil.cat) parmi d’autres. Vous pouvez retrouver la coordination nationale des référendums sur le site web www.referendumindependencia.cat. Celle-ci, outre qu’elle organise des événements promotionnels dans tout le pays, offre un soutien logistique et technique ainsi que du matériel de campagne.

Plus de 170 villages ont été un référendum sur Décembre 13 et plus de 30 sera le suivant 28 Février, dans les mêmes termes que celui d’Arenys de Munt. La bonne marche de ceux-ci dépend de plate-formes locales, formées par des membres de partis politiques, d’ONG et de citoyens non- militants, oeuvrant de concert dans ce but commun.

Cette journée du 28 Février représente un premier pas vers un référendum d’autodétermination soutenu par le Parlement catalan.

28-F: les ciutats mitjanes decideixen

A falta d’un mes per a la segona jornada de consultes sobre la independència, les comissions locals treballen de manera incansable per aconseguir una bona participació. El 28 de febrer més de dues-centes cinquanta mil persones, repartides en 59 municipis de Catalunya, estan convocades a les urnes. A l’espera que en la tercera tongada de referèndums s’hi sumin ciutats grans del país, com Girona, Sabadell, Manresa i Granollers, aquesta segona onada engloba poblacions mitjanes de desenes de comarques.

La ciutat amb més població que consultarà als seus ciutadans si volen que la nació catalana s’independitzi és el Vendrell, amb un cens que frega els 30.000 votants. Precisament a la capital del Baix Penedès és on la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència pensa celebrar l’acte central de la segona onada de consultes pocs dies abans del 28 de febrer. La plataforma està negociant amb l’Ajuntament, governat per CiU en minoria, la cessió gratuïta del pavelló municipals per a la realització d’un gran acte on el fill il·lustre de la vila marinera, el violoncel·lista Pau Casals, tindrà un gran protagonisme, ja que s’hi reproduirà el discurs en defensa de la llibertat de Catalunya que va pronunciar a la seu de les Nacions Unides l’any 1971, amb motiu de l’estrena de l’himne compost per a l’organització. Carme Vilar, membre de la plataforma El Vendrell Decideix, explica que “anem treballant per aconseguir la millor participació possible”, encara que remarca que la composició sociològica de la ciutat, amb vella i nova immigració, no hi ajuda. De fet, els partits sobiranistes són minoria davant dels constitucionalistes i la moció de suport a la consulta es va aprovar gràcies a l’abstenció dels set regidors del PSC i de tres dels quatre que té la Plataforma per Catalunya (PxC). La moció va prosperar amb els vots a favor dels set regidors de CiU davant l’oposició del representant d’ERC, molest perquè la seva proposta va ser rebutjada, els dos que té el PP i un de la PxC.

Aquesta diversitat ideològica explicaria les dificultats que està tenint la plataforma perquè les entitats del poble, com ara els castellers de la ciutat, s’adhereixin a la iniciativa. Aquesta actitud contrasta amb la dels botiguers, que es van avenir de seguida a oferir els seus productes en una cistella solidària que ha permès a la plataforma aconseguir 1.500 euros per a les despeses de la campanya.

El Vendrell no és l’única capital de comarca que celebrarà la consulta el darrer diumenge de febrer. La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i Montblanc (Conca de Barberà) són les altres dues capitals que convoquen els veïns a les urnes. A Montblanc els partits s’han abocat de manera decidida a la consulta, i només un regidor independent va votar en contra de la moció, mentre que les entitats més representatives de la ciutat, com el Casal Montblanquí, l’Associació Llegenda de Sant Jordi, l’entitat juvenil Barjaula i el Club Excursionista donen suport al referèndum.

Jordi Martorell, membre de la comissió que organitza la votació a Montblanc, subratlla que “el catalanisme és una cosa molt viva a la vila” i que esperen una bona participació perquè “hi ha pocs motius per no acudir a les urnes”. La plataforma confia, si més no, a aconseguir el 50% de participació, tenint en compte que a les darreres eleccions municipals, ERC, que té l’alcaldia, i CiU ja van sumar el 55% dels sufragis emesos. Amb l’objectiu de mobilitzar els més de 5.000 veïns cridats a votar, la comissió organitzarà una minifesta major el cap de setmana anterior a la consulta. Més enllà de les capitals de comarca, altres ciutats mitjanes que promouen referèndum són Molins de Rei, Caldes de Montbui, Alella, Palafrugell, Palamós, Sant Quirze del Vallès i Vilassar de Mar. També cal ressaltar que Xerta es convertirà en la primera població de les Terres de l’Ebre que celebrarà la consulta sobre la independència.


Fomentar la participació

Amb l’objectiu d’incrementar la participació respecte al 13 de desembre, la Coordinadora Nacional ha aprovat un manual de bones pràctiques que ha fet arribar a totes les comissions locals. En el document s’aposta per generar un clima de contesa electoral oficial amb la col·locació del màxim nombre de pancartes i cartells arreu dels municipis. També es recomana portar a terme una campanya de proximitat, amb especial èmfasi en la bustiada i les trucades telefòniques, per instar la ciutadania a exercir el seu dret a decidir. Obrir les comissions a entitats i partits sense exclusions i promoure debats en què prengui part gent partidària del no a la independència perquè la consulta desperti més interès són altres mesures que ja s’han començat a aplicar amb èxit.

(Font : avui.cat)

Es presenta la plataforma Bages Decideix

Està formada pels 25 municipis que portaran a terme les consultes els propers 28F i 25A.

El passat dissabte 23 de gener es va presentar la plataforma Bages Decideix, formada pels 25 nuclis que entre el febrer i l'abril organitzaran referèndums consultant sobre la independència de la nació catalana.

A la presentació, on hi van assistir 14 nuclis, es va posar de relleu la crida a la participació ciutadana a les consultes, especialment en aquells nuclis que organitzen la consulta pel proper 28 de febrer: Talamanca, Moià, Cardona, Santa Maria d'Oló i Sant Feliu Saserra, i també es va posar de relleu el paper d'imparcialitat de la plataforma.

La plataforma, que pretén optimitzar els recursos materials i gràfics a nivell comarcal, també va presentar el seu portaveu: Josep Peraire (Manresa) i una de les 3 noves portaveus nacional de la Coordinadora Nacional: Eulàlia Company (Cardona).

(Font: ManresaInfo.cat)

«Sant Fruitós Decideix» presenta el cartell i la pancarta de campanya

Aquest dissabte, moments abans del prego de Festa Major, els membres de la Comissió Ciutadana "Sant Fruitós Decideix" van presentar a l'Alcalde de Sant Fruitós el cartell i la pancarta que dona el tret de sortida als actes de promoció del Referèndum que es celebrarà el dia 25 d'abril.

Tant l'alcalde, Josep Rafart, com els regidors de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Entesa per Sant Fruitós i molts altres veïns del poble que s'han adherit a la campanya i donen suport a la celebració del referèndum, van poder veure el primer dels cartells que, amb les seves fotos, s'ha editat per promocionar i donar a conèixer a tots els veïns de Sant Fruitós la celebració de la consulta popular del proper mes d'abril.

Amb aquest acte es va mostrar les adhesions que, a títol personal, més de 70 veïns ens han fet arribar per donar suport a la campanya.

Moments més tard, tant Xavier Roig en el seu pregó com el mateix Alcalde de Sant Fruitós en la seva intervenció, van fer una crida a la participació de la societat civil, a promoure els canvis que la nostra societat necessita per sortir de la crisi econòmica que ens afecta i avançar cap una societat més justa i democràtica.

(Font: ManresaInfo.cat)

dimecres, 13 de gener de 2010

Convocatòria Consell Plenari el dissabte 16 de gener a Molins de Rei

Benvolguts/des Companys i Companyes,
 
Tal i com vam acordar en el Consell Plenari celebrat a Sant Antoni de Vilamajor el passat 19 de desembre de 2009, us convoquem a la propera reunió del Consell Plenari el proper dissabte 16 de gener a Molins de Rei.
 
La reunió del Consell Plenari començarà a les 11h i es celebrarà al Teatre de la Joventut (La Peni). A la Pl. Mercè Rodoreda, 1 de Molins de Rei.
 
L’ordre del dia previst és el següent:
  1. Informe sobre la Consulta del 28 de febrer (acte central, poblacions...).
     
  2. Informe sobre les bones pràctiques organitzatives del 13-D.
     
  3. Habilitació d’una nova data per portar a terme la Consulta sobre la Independència durant el mes de juny.
     
  4. Ratificació de portaveus de la Coordinadora Nacional per la consulta del 28-F i de les incorporacions a la Comissió Tècnica.
     
  5. Debat sobre l’organització territorial de la Coordinadora Nacional. Podeu enviar-nos les vostres esmenes i propostes fins el dijous 14 de gener.
     
  6. Altres qüestions: Consell Plenari de formació del 30 de gener a Caldes de Montbui...
 

Aquest Consell Plenari s’organitza amb el suport de l’entitat de Molins de Rei