Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de març del 2010

Espanya:«Autodeterminació pels pobles sí, però no per Catalunya»

L'enquesta de l'UOC es presenta a Madrid. El 80,2% dels espanyols aposta per l'autodeterminació d'altres pobles però el 53,6% diu "no"a Catalunya. Ara bé, un 51,6% creu que s'hauria d'acceptar la voluntat del poble català si votes "sí". Un 11,3% dels espanyols pagaria més impostos per evitar la independència.

Esmentar la corda a casa del penjat. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat un informe sobre l'encaix de Catalunya a Espanya a Madrid. Es tracta del primer anàlisi de com els espanyols veuen el posicionament polític de Catalunya. Els espanyols opten majoritàriament per l'autodeterminació dels pobles, vuit de cada deu creu en la capacitat lliure i democràtica de decidir, mentre que si se'ls pregunta concretament pel cas català, el 53,6% està en contra.

A més a més, el 59,8% dels espanyols creu que un referèndum independentista a Catalunya provocaria "incidents violents". Les dades també posen de manifest que existeix resistència a reconèixer el símbols nacionals com la llengua o la representació de Catalunya com a nació al món.

I una xifra curiosa, més d'un 11%, pagarien més impostos per evitar la independència.



El 'Diagnòstic de percepcions Catalunya-Espanya', un estudi realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'estudi analitza l'estat de la relació política, la sobirania i el clima sobre un escenari d'independència entre els dos països. Per primera vegada s'analitza demoscòpicament la valoració de la població espanyola sobre el posicionament polític de Catalunya.

Aquesta investigació ha preguntat en dos àmbits, Catalunya i Espanya (incloent Illes Balears i el País Valencià) amb més de 4.600 entrevistes telefòniques a una població d'entre 215 i 74 anys. L'objectiu és plantejar el debat sobre l'encaix de Catalunya dins el marc actual de l'estat de les autonomies espanyol.

Autodeterminació genèrica sí, a Catalunya, no

Quan als espanyols enquestats se'ls pregunta si creuen que els pobles del món, genèricament parlant, han de tenir el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur, 8 de cada 10 opinen que hauria de ser així. Ara bé, preguntats sobre si Catalunya concretament ha de tenir dret a decidir, un 53,6% creu que no, mentre un 40,1% pensa que sí.

Si Catalunya celebres un referèndum i votés a favor de la seva independència, un 51,6% creu que s'hauria d'acceptar la voluntat del poble català i un 41,6% creu que no. El 72,4% opta per obrir una negociació política que evites la separació. Les opcions més dures són minoritàries, un 25,9% creu que s'hauria d'anul·lar l'autonomia de Catalunya i un 24,6% pensa en sancions. Esmenten l'ús de la força i l'exèrcit només el 8,8%.

En el cas que Catalunya optés per celebrar un referèndum, el 59,8% dels espanyols creu que es produirien 'incidents violents', tot i que no troben que estigués justificat en el 88,9% dels casos. Els percentatges són similars si es pregunta als catalans, que també pensen en incidents violents (56,3%) sense justificació possible (89%). Si la decisió catalana entrés en conflicte amb lleis vigents, un 64% creu que el que hauria de prevaldre son els principis democràtics, abans de les lleis vigents (22,3%).

El 50,4% dels catalans: a favor de la independència

Pel que fa a la capacitat de decidir, un 82,6% creu que Catalunya hauria de tenir el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític i un 73,6% creu que hauria tenir capacitat de convocar referèndums lliurement. Els 26,3% dels espanyols també apunta en aquest sentit, mentre el 35,3% hi està totalment en contra. Si es materialitzés, un 50,4% dels catalans votaria a favor, un 17,8% hi votaria en contra mentre l'abstenció l'escullen el 24,6% dels enquestats.

En el cas de votar a favor, la UOC ha investigat sobre els motius. Un 65,7% ho faria perquè seria una via pacifica i democràtica mentre un percentatge similar, 62,3% ho faria per motius econòmics. El 'cansament d'Espanya' l'esmenten el 29,6%, mentre opten pel 'sentiment o la convicció' un 58,6% i els motius lingüístics o culturals un 56,4%.

Entre els que votarien en contra el motiu més esmentant és el sentiment o la convicció, el 60,8%, un 29,3% creu que seria econòmicament inviable mentre un 25,9% creu que la llei no ho recull. Entre els abstencionistes, majoritàriament creuen que 'no els correspon decidir-ho' (38,4%).

Si es pregunta als espanyols quines situacions els farien més 'amable' que Catalunya s'independitzés majoritàriament esmenten que els catalans pugessin, si volguessin, mantenir la nacionalitat espanyola (71%), que es mantingués una caixa comuna de solidaritat econòmica (61,5%), que es reconegués a la Unió Europea (58,1%) o que Catalunya mantingués un vincle amb la corona espanyola (57,4%)

Un pas més enllà, amb la independència aconseguida, un 56,4% dels catalans creu que la situació econòmica milloraria mentre un 22,9% pensa el contrari i pel que fa la política pensen que estarien millor el 41,3% dels enquestats i el 33,4% creu que no. Sobre com ho gestionarien, des del punt de vista dels espanyols, un 62,6% creu que s'hauria de fer com si es tractés d'un 'divorci amistós' i confien en les bones relacions dels dos països (48,8%).

Un 11,3% pagaria més impostos per evitar la independència

El 61,1% dels catalans creuen que el govern espanyol no actua correctament amb l'Estatut, un percentatge similar, el 68,8% creu que Espanya no defensa adequadament els interessos del país. Majoritàriament es pronuncien sobre els impostos, el 78,4% creu que en paguem massa. Sobre el que l'estat espanyol fa amb aquests impostos, el 75,1% creu que no se'n tornen prou. Per aquest motiu, un 74,8% està totalment a favor que el recaptament i la distribució passi a mans de la Generalitat. Es resisteixen a aquesta opció els espanyols, un 47,9% no ho veuria amb bons ulls.

En contra del català oficial a la UE i les seleccions

Respecte a la llengua, un 75% dels catalans està totalment a favor que pugui ser oficial i de treball com ho és el portuguès o el txec a la Unió Europea. Els espanyols no comparteixen aquest parer i un 38,7% està totalment en contra. Si es pregunta per l'àmbit estatal, un 68,7% dels espanyols està en contra d'una oficialitat a totes les institucionals de l'Estat.

Pel que fa a una altra institució com les Nacions Unides, un 66% dels catalans estaria totalment a favor de tenir-hi representació pròpia, per contra, només el 15,5% dels espanyols és favorable a aquesta opció, el 47,9% hi està en contra. També l'enquesta pregunta sobre les seleccions esportives, un 63,3% creu que és necessari que puguin participar en competicions oficials internacionals, opinió que difereix de l'espanyola, el 36% creu que no hauria de ser així.

Rebuig al boicot de productes catalans

Si els impostos evitessin la independència, un 11,3% estaria disposat a pagar-ne més, davant un 86,7% que no ho faria. En qüestions de mercat, un 69,5% no es preocupa per la dependència d'Espanya dels productes catalans. Majoritàriament rebutgen el fantasma del boicot en cas de referèndum, un 75,7% no el practicaria ni li donaria suport. Per contra, els catalans pensen que les empreses i els productes catalans es reben pitjor que els d'altres països a Espanya, en opinió del 40,3% dels enquestats.

Pel que fa a l'autonomia de la que disposa Catalunya, un 51,7% creu que és insuficient davant un 40% que la considera suficient. Aquesta mateixa pregunta feta als espanyols enquestats té una resposta ben diferent, el 56,7% creu que és suficient i només un 8,4% creu que és insuficient. El 23,6% la considera excessiva.

(Font: NacióDigital.cat)

dimarts, 26 de gener del 2010

ERC acusa CiU de no voler llei de consultes per “incòmoda”

Llorente afirma que els nacionalistes “busquen excuses” per no aprovar la legislació de referèndums, com fan amb la del cine.

Esquerra va alçar ahir el to de les acusacions a CiU de boicotejar la llei de consultes per via de referèndum “buscant excuses per no aprovar-la” i “posant-hi bastons a les rodes”. Els republicans argumenten que l’oposició de la federació es deu al fet que no té voluntat d’aplicar “lleis que els incomoden” si arriben al govern.

De fet, el portaveu de l’executiva republicana, Ignasi Llorente, va donar a entendre que CiU ja actua com si hagués de governar. “CiU ja es veu presidint la Generalitat la propera legislatura i, així, totes les lleis que haurien d’aplicar ells i els incomoden les boicotejaran perquè no tenen cap voluntat d’aplicar-les”, va afirmar Llorente, que va posar en aquest context l’actitud que CiU té amb la llei del cinema.

En cas contrari, Esquerra diu no entendre que CiU s’oposi a la llei de consultes “per poc ambiciosa” quan ha rebut el suport de plataformes sobiranistes.

El diputat d’ERC i ponent relator de la llei, Pere Aragonès, va acusar CiU de “renunciar al dret a decidir” de Catalunya, després d’haver anunciat que no votarà a favor d’aquesta llei. Aragonès afirma que l’actitud negativa de CiU cap al projecte de llei “amaga la seva falta de voluntat d’impulsar cap referèndum i de no donar suport a cap llei al Parlament que no sigui impulsada per ells”.

Aragonès sosté que “l’excusa posada per CiU” per no votar a favor de la llei, que és que no inclou altres tipus de consultes diferents al referèndum, “posa de manifest les contradiccions internes” de CiU perquè la seva proposta “no existeix en cap altre lloc del món”.

(Font: Vicenç Relats - Avui.cat)

28-F: les ciutats mitjanes decideixen

A falta d’un mes per a la segona jornada de consultes sobre la independència, les comissions locals treballen de manera incansable per aconseguir una bona participació. El 28 de febrer més de dues-centes cinquanta mil persones, repartides en 59 municipis de Catalunya, estan convocades a les urnes. A l’espera que en la tercera tongada de referèndums s’hi sumin ciutats grans del país, com Girona, Sabadell, Manresa i Granollers, aquesta segona onada engloba poblacions mitjanes de desenes de comarques.

La ciutat amb més població que consultarà als seus ciutadans si volen que la nació catalana s’independitzi és el Vendrell, amb un cens que frega els 30.000 votants. Precisament a la capital del Baix Penedès és on la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència pensa celebrar l’acte central de la segona onada de consultes pocs dies abans del 28 de febrer. La plataforma està negociant amb l’Ajuntament, governat per CiU en minoria, la cessió gratuïta del pavelló municipals per a la realització d’un gran acte on el fill il·lustre de la vila marinera, el violoncel·lista Pau Casals, tindrà un gran protagonisme, ja que s’hi reproduirà el discurs en defensa de la llibertat de Catalunya que va pronunciar a la seu de les Nacions Unides l’any 1971, amb motiu de l’estrena de l’himne compost per a l’organització. Carme Vilar, membre de la plataforma El Vendrell Decideix, explica que “anem treballant per aconseguir la millor participació possible”, encara que remarca que la composició sociològica de la ciutat, amb vella i nova immigració, no hi ajuda. De fet, els partits sobiranistes són minoria davant dels constitucionalistes i la moció de suport a la consulta es va aprovar gràcies a l’abstenció dels set regidors del PSC i de tres dels quatre que té la Plataforma per Catalunya (PxC). La moció va prosperar amb els vots a favor dels set regidors de CiU davant l’oposició del representant d’ERC, molest perquè la seva proposta va ser rebutjada, els dos que té el PP i un de la PxC.

Aquesta diversitat ideològica explicaria les dificultats que està tenint la plataforma perquè les entitats del poble, com ara els castellers de la ciutat, s’adhereixin a la iniciativa. Aquesta actitud contrasta amb la dels botiguers, que es van avenir de seguida a oferir els seus productes en una cistella solidària que ha permès a la plataforma aconseguir 1.500 euros per a les despeses de la campanya.

El Vendrell no és l’única capital de comarca que celebrarà la consulta el darrer diumenge de febrer. La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i Montblanc (Conca de Barberà) són les altres dues capitals que convoquen els veïns a les urnes. A Montblanc els partits s’han abocat de manera decidida a la consulta, i només un regidor independent va votar en contra de la moció, mentre que les entitats més representatives de la ciutat, com el Casal Montblanquí, l’Associació Llegenda de Sant Jordi, l’entitat juvenil Barjaula i el Club Excursionista donen suport al referèndum.

Jordi Martorell, membre de la comissió que organitza la votació a Montblanc, subratlla que “el catalanisme és una cosa molt viva a la vila” i que esperen una bona participació perquè “hi ha pocs motius per no acudir a les urnes”. La plataforma confia, si més no, a aconseguir el 50% de participació, tenint en compte que a les darreres eleccions municipals, ERC, que té l’alcaldia, i CiU ja van sumar el 55% dels sufragis emesos. Amb l’objectiu de mobilitzar els més de 5.000 veïns cridats a votar, la comissió organitzarà una minifesta major el cap de setmana anterior a la consulta. Més enllà de les capitals de comarca, altres ciutats mitjanes que promouen referèndum són Molins de Rei, Caldes de Montbui, Alella, Palafrugell, Palamós, Sant Quirze del Vallès i Vilassar de Mar. També cal ressaltar que Xerta es convertirà en la primera població de les Terres de l’Ebre que celebrarà la consulta sobre la independència.


Fomentar la participació

Amb l’objectiu d’incrementar la participació respecte al 13 de desembre, la Coordinadora Nacional ha aprovat un manual de bones pràctiques que ha fet arribar a totes les comissions locals. En el document s’aposta per generar un clima de contesa electoral oficial amb la col·locació del màxim nombre de pancartes i cartells arreu dels municipis. També es recomana portar a terme una campanya de proximitat, amb especial èmfasi en la bustiada i les trucades telefòniques, per instar la ciutadania a exercir el seu dret a decidir. Obrir les comissions a entitats i partits sense exclusions i promoure debats en què prengui part gent partidària del no a la independència perquè la consulta desperti més interès són altres mesures que ja s’han començat a aplicar amb èxit.

(Font : avui.cat)

Es presenta la plataforma Bages Decideix

Està formada pels 25 municipis que portaran a terme les consultes els propers 28F i 25A.

El passat dissabte 23 de gener es va presentar la plataforma Bages Decideix, formada pels 25 nuclis que entre el febrer i l'abril organitzaran referèndums consultant sobre la independència de la nació catalana.

A la presentació, on hi van assistir 14 nuclis, es va posar de relleu la crida a la participació ciutadana a les consultes, especialment en aquells nuclis que organitzen la consulta pel proper 28 de febrer: Talamanca, Moià, Cardona, Santa Maria d'Oló i Sant Feliu Saserra, i també es va posar de relleu el paper d'imparcialitat de la plataforma.

La plataforma, que pretén optimitzar els recursos materials i gràfics a nivell comarcal, també va presentar el seu portaveu: Josep Peraire (Manresa) i una de les 3 noves portaveus nacional de la Coordinadora Nacional: Eulàlia Company (Cardona).

(Font: ManresaInfo.cat)

«Sant Fruitós Decideix» presenta el cartell i la pancarta de campanya

Aquest dissabte, moments abans del prego de Festa Major, els membres de la Comissió Ciutadana "Sant Fruitós Decideix" van presentar a l'Alcalde de Sant Fruitós el cartell i la pancarta que dona el tret de sortida als actes de promoció del Referèndum que es celebrarà el dia 25 d'abril.

Tant l'alcalde, Josep Rafart, com els regidors de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Entesa per Sant Fruitós i molts altres veïns del poble que s'han adherit a la campanya i donen suport a la celebració del referèndum, van poder veure el primer dels cartells que, amb les seves fotos, s'ha editat per promocionar i donar a conèixer a tots els veïns de Sant Fruitós la celebració de la consulta popular del proper mes d'abril.

Amb aquest acte es va mostrar les adhesions que, a títol personal, més de 70 veïns ens han fet arribar per donar suport a la campanya.

Moments més tard, tant Xavier Roig en el seu pregó com el mateix Alcalde de Sant Fruitós en la seva intervenció, van fer una crida a la participació de la societat civil, a promoure els canvis que la nostra societat necessita per sortir de la crisi econòmica que ens afecta i avançar cap una societat més justa i democràtica.

(Font: ManresaInfo.cat)

dimecres, 13 de gener del 2010

Sant Fruitós Decideix es reuneix amb representants de municipis que van fer les consultes el 13-D

Aquest dijous 14 de gener, a les 9 del vespre, la recentment creada Comissió ciutadana "Sant Fruitós Decideix" ha organitzat al local cultural de l’edifici de Caixa Manresa (plaça de l’Ajuntament) una trobada amb representants dels municipis de Vilassar, Cardedeu, Sallent, Berga i Sant Cugat, que el passat mes de desembre van organitzar el referèndum a les seves localitats, per tal que expliquin la seva experiència i donin idees de com fer-ho als responsables d’organitzar el referèndum a Sant Fruitós el proper dia 25 d’abril.

La trobada és oberta a totes les persones que desitgin participar-hi i suposa la primera activitat pública de la comissió de Sant Fruitós, que també ha previst cercar la col·laboració de més santfruitosencs el dia de la Marxa del terme, que es celebrarà el diumenge dia 24 de gener.

Cartell de fotos dels adherits

En Marcel Oliveras aquest cap de setmana farà un cartell amb les fotos de totes les persones adherides que hagin enviat la foto. En el cartell hi haurà un missatge que convidi a col·laborar en l'organització del referèndum a tothom.

Aquest cartell només serà efectiu si hi ha molta gent i la intenció és presentar-lo el diumenge 24 durant la Marxa del Terme. Posteriorment se'n faran còpies per penjar-les a totes les botigues del poble.

Col·laboració econòmica

Tal i com es va proposar a la primera reunió, alguns adherits ja han fet un ingrés de 20€ al CC de la comissió organitzadora.

2013 - 1601 - 13 - 0200023074 de la Caixa Catalunya

Divulgació del referèndum

A part de totes les accions que els responsables de les comissions de premsa, i campanya puguin organitzar, la millor manera de donar a conèixer i captar suports entre la gent del poble, és el boca orella. La comissió convida a que es parli del referèndum amb els familiars, amics i veïns per tal que s'hi adhereixi el màxim de gent possible i que s'apuntin a les comissions de treball.

(Font: ManresaInfo.cat)

Manresa acull la primera trobada de Deumil.cat per a la manifestació de Ginebra

El passat dissabte 9 de gener va tenir lloc a Manresa la primera trobada de coordinadors territorials de Deumil.cat que treballaran per l'organització de la manifestació a Ginebra el 8 de maig. La vintena de coordinadors reunits gairebé representen la totalitat del territori que comprenen els Països Catalans i la idea sorgeix com un pas més en el camí cap a la independència.

S'ha escollit el 8 de maig perquè ja s'hauran fet les consultes sobre la independència del 28 de febrer i del 25 d'abril i es plantejarà com una festa dels catalans i les catalanes a Ginebra, seu a Europa de les Nacions Unides. Un dels objectius de la iniciativa Deumil.cat és internacionalitzar el cas català i és per això que després de l'èxit i el ressò mediàtic assolit a Brussel·les, seu del Parlament Europeu i del que estan tenint les consultes, ara es plantegi a continuació i com amplificador de la macro-consulta de Barcelona Decideix, un acte democràtic de reivindicació nacional davant l'ONU.

Durant la reunió es va presentar el logotip de la campanya i es van acordar alguns temes de caire organitzatiu a partir de l'experiència logística a Brussel·les. Quant a la xarxa, es va garantir la presència de delegats i coordinadors a totes les comarques del Principat, a la Catalunya del Nord, a ses Illes i al País Valencià, així com l'activació dels contactes a l'estranger (Casals Catalans, País Basc, etc). Donat que la majoria de col·laboradors de Deumil.cat pertanyen a comissions organitzadores de les consultes sobre la independència, la campanya de difusió del 8 de maig a Ginebra es planteja d'una manera senzilla aprofitant sinergies i amb la voluntat de no diversificar esforços del voluntariat. La trobada va servir perquè alguns dels coordinadors es coneguessin personalment després d'haver treballat plegats durant mesos a través d'internet.

Deumil.cat és una iniciativa totalment transversal de la que en formen part persones d'associacions, entitats, Casals, Colles, de diferent sensibilitat política i ciutadania absolutament apolítica, etc, units pel sentiment de ser catalans i el desig de voler un Estat Propi.

(Font: ManresaInfo.cat)

divendres, 8 de gener del 2010

Oriol Pujol acusa ICV 'd'amagar-se darrera una col' davant les consultes

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha acusat aquest dijous a ICV 'd'amagar-se darrera una col' davant les consultes populars sobre la independència que es van portar a terme el passat 13 de desembre.

Així ha replicat Pujol al president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, qui ha manifestat que la federació nacionalista havia avalat, impulsat i defensat les consultes i l'ha reptada a donar suport a una proposta dels ecosocialistes perquè puguin votar els majors de 16 anys i les persones immigrades. En aquest context, Pujol ha declarat que les consultes no les va proposar CiU ni tampoc ICV. 'No recordo que ICV donés massa suport a les consultes', ha manifestat.

(Font: Agència Catalana de Notícies)

dilluns, 4 de gener del 2010

Cinc membres de Reagrupament, un d'ERC i un de la CUP, encausats per recollir signatures pel dret a decidir

La justícia espanyola és encarta per un presumpte "delicte electoral".

Cinc membres de Reagrupament, un de la CUP i un d'ERC de Vilafranca del Penedès han estat encausats per recollir signatures a favor del dret a decidir el 9 de març del 2008. Així ho han explicat varies fonts consultades per l'Agència Catalana de Notícies.

El jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès ha citat a declarar com a encausats per "delicte electoral" com a mínim 10 dels membres de les taules de recollida de signatures a la campanya "Decideixo Decidir", que va ser impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés.

En concret, les dues plataformes van posar en marxa una jornada de recollida de signatures que intentava adreçar al de Catalunya una "reivindicació col·lectiva", que és la transferència a la Generalitat, per part del govern espanyol, de la competència de convocatòria de referèndums. Gairebé dos anys després dels esdeveniments, però, 'hem tingut coneixement de l'encausament d'una desena de persones a Vilafranca del Penedès per suposat delicte electoral', va lamentar la Plataforma Sobirania i Progrés aquest dijous.

(Font: ManresaInfo.cat)

Sant Just Desvern també decidirà el 25 d'abril malgrat el vot en contra de la dona de Montilla i tot el PSC

El consistori de Sant just Desvern - la població del Baix Llobregat on viuen José Montilla i la seva dona, Ana Hernández, que n'és regidora - va aprovar en un Ple la moció presentada per Sant Just Decideix amb els vots a favor dels cinc regidors del grup de Convergència i Unió, dels dos regidors d’ICV-EUiA i de les dues regidores d’Esquerra Republicana de Catalunya, però amb el vot en contra dels set regidors del PSC i l'absència de l'única regidora del PP.




L'argumentari del PSC per oposar-se a la moció fou una càrrega frontal contra la independència de la nació i contra el principi democràtic de la participació ciutadana. L'alcalde, Josep Perpinyà, assegut al costat de la primera dama de Catalunya, va arribar a dir coses com que ha de ser el Parlament qui es pronunciï sobre aquesta qüestió (dies després que, per segona vegada, tots els grups del Parlament de Catalunya hagin unànimement votat en contra de la ILP sobre el plebiscit !!!) o que les persones que aniran a votar ho faran enganyades sota la premissa que amb la independència serem més rics, i que els organitzadors seran incapaços d'assegurar debats neutrals on participin tant partidaris del No com del Sí.

A la moció aprovada s'hi diu que la consulta popular és una demostració de civisme i democràcia participativa, un exemple de compromís i de maduresa de la societat civil (que és qui la impulsa) i com a tal s’ha de respectar i afavorir. També, s'hi argüeix que el Parlament de Catalunya ha proclamat en dues ocasions — el 12 de desembre de 1989 (resolució 98/III) i l’1 d’octubre de 1998 (resolució 679/V) — el dret del Poble Català a determinar lliurement el seu futur.

(Font: NacióDigital.cat)

Els socialistes espanyols consideren les consultes una «pantomima»

El portaveu al Congrés afirma que per a ell "no mereix ni la més mínima pèrdua de temps".

El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats i jutge, José Antonio Alonso, va apuntar en una entrevista a RAC1 que el procés de les consultes "jurídicament és una pantomima i políticament també", i que per a ell "no mereix ni la més mínima pèrdua de temps". Segons Alonso als socialistes espanyols "el que els preocuparia seria que s’ataqués frontalment les regles de la convivència", però "aquest és un referèndum que no té assistència legal".

(Font: ManresaInfo.cat)

Desdeny de Montilla cap a les consultes

Demana què ningú "utilitzi políticament" les consultes sobiranistes. "Les organitzen colectius independentistes" insisteix el President.

Curiosa la pràctica del president de la Generalitat, José Montilla, en demanar que una consulta política no s'utilitzi políticament. Una situació que fregaria el pensament de Marc Aureli que recomanava mai portar llenya al bosc.

Montilla va fer una crida amb l’objectiu que ningú utilitzes políticament les consultes sobiranistes que es van celebrar a 167 municipis de Catalunya. “En cap cas substitueixen ni poden ser utilitzades políticament per ningú. No seria desitjable. Ni són extrapolables al conjunt de Catalunya”, va volguer remarcar el president en roda de premsa.

Tot i que el president va intentar manifestar el seu respecte per les consultes i les persones que van anar a votar, al mateix temps va insistir que "són consultes organitzades per col·lectius independentistes". En una clara desconsideració a l'organització civil dels referèndums així com cert desdeny sobre els que van anar a votar.

Des de Madrid, on participava a la IV reunió de presidents autonòmics, el president Montilla va mostrar cert menyspreu, o més aviat certa desconsideració destacant que “la voluntat popular s’expressa en les eleccions municipals, autonòmiques i generals, i pel que fa al nostre autogovern es va expressar en el referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”, celebrat el juny del 2006.

(Font: ManresaInfo.cat)

En risc les consultes del 25A

Les conselleries que controla i la pròpia ERC mostren detalls inequívocs que indiquen que els propers comicis autonòmics s'avançaran a abans de l'estiu.

ERC ordena: final de l'equidistància; no a la reedició d'un tercer tripartit; i eleccions abans que tota la bellugadissa política i social de les consultes s'acabi de vertebrar en una opció electoral forta. Laporta fent míting a Vic, López Tena parlant amb Mora i Bertran, Mora i Ximenis acostant-se a Carretero, Carretero oferint-se a Laporta. Cercle tancat. I enmig les consultes.

ERC ho ha de precipitar tot per escapçar l'argument final del 25A. Però qui hi perd és Montilla.

(Font: ManresaInfo.cat)

dilluns, 28 de desembre del 2009

FONAMENTS PER UNA CARTA OBERTA ALS CATALANS I CATALANES

"Unir-nos no! Ajuntar-nos, SI!!! Cap a la Independència de Catalunya (no del país de les meravelles)
La unió es un parany per la lluita independentista.

Des de la convocatòria a la manifestació del 18 de febrer per la PDD fins els referèndums del 13 de Desembre, hem avançat força en la construcció d’un nou moviment social i polític per assolir la Independència de Catalunya i dels països Catalans.

De fet, tan sols es tracta d’un moviment de masses per l’alliberament nacional. Res de nou en la Historia dels darrers tres segles.

Aquest moviment independentista és per alliberar Catalunya, no el país de les meravelles. La societat esta bastint un moviment social, pacífic i democràtic, per assolir una nova realitat estatal en el concert de les nacions lliures. Ho estem fent des de la Catalunya que tenim, amb els seus sectors socials, econòmics, politics que s’expressen en partits, organitzacions socials, corrents ideològiques, filosòfics, etc.

Ho estem fent, barrejant als vells militants i dirigents de d’Independentisme, que tenen el mèrit d’haver aguantat en la travessa del desert, quan èsser independentista significava que et tractessin de terrorista o malalt mental, però també, es tracta de militants plens dels vicis dels aparells partidistes i dels grups petits i en permanent autodestrucció. Aquesta munió de persones tossudes i coherents amb els seus principis, s’estan barrejant amb milers i milers d’homes i dones que no venen de la militància, encara que si de la majoria de les organitzacions culturals i socials; i aquesta amalgama nova no cristal·litzarà en un nou cos militant d’un dia per un altre. Hem de ser pacients i respectuosos, acceptant les diferencies i desacords.

Quan arribem a la Declaració d’Independència, haurem d’encetar una altre tasca Històrica, la convocatòria d’una assemblea constituent, amb la fi de redactar la Constitució de l’Estat Català i amb el poder de sancionar-la i obrir el procés d’elecció de les autoritats del nou estat.

Quan arribi aquell moment, deixarem d’estar junts, caldrà confrontar les idees i conceptes d’estat de tots els sectors socials i per tant politics, i també dels sectors econòmics, des de les classes socials treballadores, avui en dia dividida entre la aristocràcia obrera d’estil de vida europeu i els nous proletaris, els immigrants i els mileuristes, fins els sectors de la burgesia que acceptin quedar-se en Catalunya.

I la confrontació serà indispensable, per assolir la diversitat de la qual resulti una estructura jurídica política que doni cos al nou estat.

Però això encara esta lluny. Per arribar a aquest escenari, hem de lluitar i marxar junts.

NO ens hem d’unir, no hem de resignar res. Cadascú ha de treballar per la Independència des de la seva identitat, des de les seves particularitats i defensant els seus interessos. Allò que fa poderós aquest moviment, no es cap somni ni cap il·lusió, no compatriotes.

Allò que ens fa poderosos es que els interessos dels empresaris, escanyats per els impostos reials i estatals, minvats en la seva capacitat d’inversió i desenvolupament tecnològic, aquestos interessos burgesos coincideixin amb el moviment obrer català que demana un marc laboral de Catalunya, coincideix amb els petits empresaris i que reclamen la fi de l’espoli, i tots plegats coincideixen amb els sectors seriosos de la immigració en reclamar la competència d’immigració per a Catalunya.

Jo soc trotskista, lluito per la Independència per que estic convençut que la única forma de derrotar a l’ imperialisme es assolir l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. I coincideixo en aquesta lluita amb l’Oriol Pujol portaveu de CiU, i puc seure al seu costat i treballar per els referèndums.
Que pot ser l’Oriol Pujol s’ha fet revolucionari trotskista, marxista leninista? Que potser jo me convertit en liberal? Doncs no, ni l’un ni l’altre hem de deixat de ser allò que som, i no deixarem de ser cadascú allò que som, perquè no cal, per treballar i lluitar plegats, exactament al contrari.
Aportem els nostres particulars punts de vista a aquesta lluita alliberadora.

NO ENS HEM UNIT, TAN SOLS ESTEM JUNTS fins la Independència.

El discurs de la UNITAT es un parany trampós, donat que els enemics, els de fora i els de dintre, sempre trobaran elements per anunciar la ruptura de la unitat. Els dirigents del nou moviment català d’alliberament nacional son els que son, tenen les idees que tenen i no venen del no res. Tenen unes formes de fer política, tenen les seves visions del camí cap a la Independència. I es totalment legítim que així sigui i s’ha de respectar. Si un referent pensa que ho ha fet millor que tothom, benvingut sigui, ja aprendrem d’ells o aprendrem a posar-lo en el seu lloc si es tracta d’una pedanteria. Si un dirigent pensa que s’ha de formar un nou partit o una nova aliança electoral, esta en el seu dret i es legítim que ho faci i se l’ha de respectar.

Cadascú ha de fer allò que cregui convenient. I a mes a mes ens hem de Coordinar, no ens hem d’unir. La coordinació no es obligatòria, si un grup pensa que aira millor sol, doncs que ho faci, això es la Llibertat compatriotes. Ja ens passarà comptes la realitat i el temps posarà a cadascú al seu lloc.

Un moviment com el que estem bastint es pluriclassista, transversal, i molt divers. O preferim tornar a les cavernes dels indepentistes minoritaris, entre els quals es filava tan prim el discurs ideològic que sempre havia algú que tenia el catalanimetro (aparell de mesurar el catalanisme) i sempre deia que ell era l’únic català de debò i la resta eren botiflers, tots, fins i tot la seva mare.

Marxem JUNTS, cadascú amb les seves idees i posicionaments. Estem en el bon camí, no deixem que mans interessades, vesin unes gotetes d’amargor en el nostre barril de mel, conquerit amb esforç, tenacitat, acció democràtica i pacifica.

Respecte i llibertat.

DIEGO ARCOS"

López Tena i Uriel Bertran creen una sola Coordinadora Nacional de consultes per la independència de Catalunya

Osona Decideix, encapçalada per Alfons López Tena, i la Coordinadora de Consultes per la Independència de Catalunya, liderades per Uriel Bertran i Carles Móra, han arribat a un acord per treballar plegats en les consultes del 28 de febrer i del 25 d'abril. Amb aquest gest fan un pas més per la unitat del sobiranisme.

Dilluns passat, després de viure una jornada històrica marcada per les consultes per la independència del 13-D, molts catalans es van llevar atònits per les crítiques llançades per Alfons López Tena, promotor d'Osona Decideix, cap a la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència. El jurista valencià va acusar a la plataforma sobiranista d'Uriel Bertran i Carles Móra d'utilitzar la CNCI per projectar-se políticament i crear una candidatura electoral nova.

A més a més, López Tena, va assegurar que si les consultes de les comarques que no són Osona s'haguessin fet amb la col·laboració dels partits polítics i amb les entitats socials i culturals més importants, el percentatge de vot arreu del país hagués superat el 27%. Cal recordar, que el percentatge de votants a Osona va ser del 42%, un 15% més alt que a la resta del país.

López Tena s'integra a la Coordinadora Nacional a canvi de que sigui un moviment ampli

Uriel Bertran ha convidat a Alfons López Tena a integrar-se a la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència. El segon ha accedit després que se li hagi assegurat que la CNCI no es farà servir per crear cap tipus de partit polític ni per projectar la carrera política de ningú. A més a més, la Coordinadora Nacional assumirà plantejaments i maneres de fer d'Osona Decideix, que s'han demostrat que han estat exitoses.

Així doncs, Uriel Bertran i López Tena ha escenificat aquesta pau amb un dinar plegats i amb una fotografia davant del Parlament de Catalunya. D'altra banda, també s'ha sabut que Carles Móra, Alcalde d'Arenys de Munt, retirarà l'ILP per fer un referèndum nacional el 25 d'abril en pro de la unitat de l'independentisme.

divendres, 11 de desembre del 2009

La consulta popular a Manresa es farà el dia 25 d'abril


Membres de Manresa Decideix i dels municipis que celebraran la consulta, avui a l'església de Santa Cecília, a Montserrat


La capital del Bages tria la darrera de les tres dates per fer la consulta

Aquest diumenge Calders, Callús, Castellbell i el Vilar, L'Estany, Marganell, Navàs, Sallent i Sant Salvador de Guardiola "decideixen" el seu futur.
 
(Font: NacióDigital.cat)

La comunitat internacional dóna suport a la Consulta!

Dels nombrosos actes previstos pel dia 13-D en suport de les consultes, cal sumar-hi aquells que es faran des de l´atenta mirada internacional. Destaca, per exemple, la concentració que tindrà lloc a Quebec en suport de la Consulta. Es farà a la una del migdia a Montreal, davant la seu del Consulat espanyol (1, Westmount Square, Suite 1456).

"Per a tots aquells que vulguin acabar amb l'independentisme de forma democràtica, el referèndum és la millor via"

El promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i president i fundador de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, considera que el poble català està aconseguint trencar amb un dels tabús espanyols més arrelats, com ara que hi ha coses de les quals no es pot parlar

Per acabar amb l'independentisme democràticament cal fer un referèndum sobre aquesta qüestió i que guanyi el no. És la tesi que defensa el promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i president i fundador de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, davant l'oposició dels espanyols a les consultes sobiranistes que es preparen a Catalunya.

"Per a tots aquells que volen acabar amb l'independentisme de forma democràtica, el referèndum és la millor via: que votin que no i ja està", ha argumentat Joan en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.

"El problema davant d'això –ha explicat– és que si acceptessin un referèndum sobre independentisme estarien obrint la veda a parlar de qualsevol cosa".

Malgrat tot, l'actor ha definit aquestes iniciatives populars amb un símil futbolístic: "El poble català s'ha desmarcat per l'esquerra com en Dani Alves i ha posat la directa per trencar el tabú que hi ha coses de les quals no es pot parlar i menys encara votar a Espanya".

Segons ha dit, els que s'hi oposen han aconseguit crear "una equivalència molt absurda, que és que Espanya és igual a democràcia" i, per tant, voler "trencar Espanya" és equivalent a ser antidemocràtic. "Precisament, en democràcia tot s'ha de poder parlar", ha afirmat.

A més, ha detallat que l'objectiu d'alguns per "fer un Estat federal és un somni meravellós, però si no ho volen els que s'han de federar amb tu, no és possible".

(Font: Avui.cat)

Zapatero intenta minimitzar el 13-D

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha intentat minimitzar avui des de Brussel·les l'onada de consultes sobiranistes que tindrà lloc del país el 13-D. Ha afirmat avui des de Brussel·les que les consultes independentistes són iniciatives que 'objectivament no van enlloc' a la vegada que ha insistit que espera que el Tribunal Constitucional firmi' un 'bona sentència' per l'Estatut de Catalunya. Una sentència que, ha recordat, 'tothom haurà de respectar'. Just després de la votació històrica d'Arenys de Munt, Zapatero va dir també que no preveia que d'altres municipis realitzarien consultes similars. Diumenge, 700.000 catalans de 160 municipis estan cridats a les urnes.

Zapatero ja va recordar, l'endemà de la votació d'Arenys, que la consulta no havia tingut 'el més mínim efecte legal.

Al seu torn, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, també ha assegurat que l'advocat de l'Estat revisa totes les convocatòries de consulta que se celebraran diumenge i ha dit que 'no té constància' de cap intervenció per evitar que se celebrin, però ha assegurat que es prendran les mesures que 'corresponguin'. 'La Constitució i les lleis fixen amb claredat com es regulen les consultes populars i aquestes consultes no s'ajusten ni a la Llei ni a la Constitució i per tant no tenen ni validesa ni cap conseqüència', ha afirmat.

De la Vega ha volgut desvincular el fenomen de les consultes independentistes de la lentitud amb que el Tribunal Constitucional resol la sentència que recau sobre l'Estatut. 'Hi ha un Estatut aprovat a Catalunya i a Espanya que està pendent d'una sentència que s'aplica amb normalitat democràtica des que es va aprovar. Tot això forma part de la normalitat democràtica amb Catalunya'.

(Font: Directe.cat)

PSC i PP critiquen a l'uníson la cobertura 'sobredimensionada' que TV3 fa de les consultes

"PSC i PPC han coincidit avui en criticar la cobertura 'sobredimensionada' que va fer TV3 de la consulta d'Arenys de Munt i de les que tindran lloc diumenge. El diputat del PSC Joan Ferran ha lamentat la 'sobredimensió i engrandiment' d'aquestes consultes, que obeeix a una 'manera de concebre el país' que no es correspon amb la realitat. El popular Santi Rodríguez ha criticat que a través dels mitjans públics es doni una visió de Catalunya 'determinada i que no és plural'. En comissió al Parlament, la directora de TV3, Mònica Terribas, s'ha defensat dient que la televisió pública 'ha d'estar a prop de les inquietuds de la gent', recordant la quantitat de població cridada a votar.

Tot i les crítiques unionistes, cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, no ha organitzat cap debat sobre la independència els dies que ha durat la campanya prèvia al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel•lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, no han donat veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes.

La informació sobre les consultes s'ha concentrat als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya ja van assegurar a directe!cat que la política respecte les consultes era realitzar-ne un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació.


'Aquesta sobredimensió obeeix a una manera de concebre el país'

Durant la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Ferran ha indicat que el PSC no discuteix el fet que una consulta com la d'Arenys de Munt fos notícia, però 'va ser sobredimensionada', ha opinat el socialista, que ha contrastat el temps que va ocupar a la programació de TV3 amb el que es va dedicar al Debat de Política General, 'que no va tenir el mateix nivell de cobertura'. 'Pensem que aquesta sobredimensió obeeix a un gust o a una manera de concebre el país o la política' que no es correspon amb el 'sentiment estès entre la població', ha remarcat Ferran, que ha afegit que l'amplificació d'aquest tipus de notícies 'no s'adiu després amb el que es vota a les urnes'. En concret, ha apuntat que un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) revela que les televisions d'àmbit català van informar durant unes tres hores sobre la consulta d'Arenys, i més de la meitat del temps correspon a TV3.

En el seu torn de rèplica, la directora de TV3 ha argumentat que un mitja informatiu té 'l'obligació d'estar amatent a les mobilitzacions i als fenòmens socials i polítics' que hi ha a Catalunya. 'I aquest és un, només cal veure avui els diaris', ha al•legat. Segons Terribas, la qüestió de la independència 'està en l'opinió pública' i ha provocat que ajuntaments de desenes de municipis hagin donat suport a l'aprovació d'aquestes consultes. Per això, ha indicat que TV3 donarà la 'cobertura lògica per l'abast de població' que està cridat a votar. 'No podem ignorar un fenomen que s'està produint', ha reiterat.

També li ha dit a Ferran que no pot atribuir a TV3 la capacitat de convocar desenes de consultes. 'La iniciativa que han aprovat aquests ajuntaments existeix i TV3 no construeix res', ha assegurat Terribas, que en qualsevol cas ha remarcat que una televisió pública que 'reflecteix la realitat d'aquest país té l'obligació de plantejar aquesta qüestió i plantejar tots els arguments perquè els ciutadans coneguin la realitat i puguin decidir'.

En la mateixa línia s'ha defensat la directora general de la CCMA, Rosa Cullell, de les crítiques del popular Santi Rodríguez, que ha indicat que el PP no creu que les consultes 'hagin de tenir la rellevància als mitjans públics que se'ls hi està donant'. També s'ha referit a les paraules de Terribas argumentant que hi ha una quantitat de població important convocada a votar. 'Nosaltres no ens sentim convocats a cap consulta. No hi ha una convocatòria formal de cap consulta', ha subratllat.

En resposta, Cullell ha indicat que els criteris que segueix TV3 a l'hora d'escollir les notícies que cobreix són el d'actualitat i el d'interès informatiu, des de la pluralitat social i política. 'Segur que no agradarà a tothom, però estic convençuda que els informatius de TV3 seran els més creïbles i els més plurals', ha dit. En aquest sentit, ha mostrat la seva 'total confiança' en els caps d'informatius, que faran una informació, ha continuat, 'de manera plural i atenent allò que interessa a la població'.

El problema, li ha dit Rodríguez a Cullell, és que els mitjans públics catalans mostren una visió de Catalunya 'que no es plural, i això ho demostra la sobrevaloració' de fets com les consultes, 'que eleven a determinades categories'. 'I aquesta consulta no té categoria de referèndum, és una consulta convocada per determinades entitats', s'ha queixat. De fet, ha afegit que són consultes 'fetes amb l'objectiu de treure un resultat determinat, no d'avaluar un estat d'opinió'. 'En canvi, a través del tractament que se li està donant als mitjans públics s'està elevant a un nivell i categoria que ni compartim, ni creiem que tingui, ni creiem que es mereixi', ha acabat."

(Font: Directe.cat)


La meva reflexió:

"Per afirmar que TV3 sobredimensiona la informació referent a les consultes, o bé s'ha de ser un EMBAUCADOR i un MENTIDER o bé s'ha de pensar que els ciutadans som ESTÚPIDS!

TV3 pràcticament NO PARLA de les consultes, però el pitjor és que es mostra com la VÍCTIMA!!! El que em faltava per sentir!!!

Si tenim en compte que pràcticament un 20% de la població de Catalunya amb dret a vot podrà exercir-lo a les Consultes del 13D i que ens hem de remuntar varies dècades per veure una Societat Civil tan implicada i organitzada, creieu realment que se n'està fent el seguiment correcte?

NO M'AGRADA PENSAR-HO, PERÒ CREC QUE TANT UNS COM ALTRES ENS PRENEN PER IMBÈCILS"