Brollin les fonts amb abundor i amb força
pujant des de l’arrel de les congestes
on fa mil anys naixia una esperança,
i adollin tant futur que es faci enrere
la por de no fruitar. Si no vol ploure
arrencarem reguel de dins les pedres
i escorxarem penyals i serralades
fins a abastar la deu on s’esllavoren
totes les llibertats, també la nostra.
Serà el moment llavors de brandar amb ràbia
la voluntat de ser que ens corre per les venes.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada