Aquests dies es commemora l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín; i semblava impossible de fer caure. Encara en queden, de murs; encara n’hi ha molts i molts, i alguns els tenim ben a prop i ens barren el pas i ens pesen damunt el cor i damunt l’esperit. El mur més alt i gruixut és un que duem a dintre, aquell que no ens permet d’iniciar el pas que sabem que cal fer, que hem de fer... perquè no es pot viure sense horitzons.
Tal i com diu aquell: Si vols, pots!
dimecres, 18 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada