dimecres, 2 de desembre del 2009

Haikús en temps de protesta (III)

La mare pàtria
és una puta vella
frígida i cara.
Parlen d’entesa
i jo hi entenc renúncia.
No en sé la llengua.

Sense esperança
vivim junyits als límits
de la memòria.

L’avui és dòcil
marmessor de silencis
i grans paraules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada