Entrevista a Josep-Maria Terricabres (Filòsof)

'La política catalana i espanyola no podrà ser igual després de les consultes'

Aquest diumenge el filòsof Josep-Maria Terricabras va apadrinar l'inici de campanya de les consultes del 13-D amb l'assistència de més de 3.500 persones. Terricabras va cloure l'acte posant en relleu 'la fam de participació autèntica' que té la societat catalana i animant el públic perquè 'quan la voluntat hi és, la victòria és segura'. En l'entrevista a directe!cat explica que 'la política catalana i espanyola no podrà ser igual després de les consultes' i que 'els partits que no siguin insensats' ho hauran de tenir en compte. Terricabras veu proper un referèndum d'autodeterminació a nivell nacional i recorda que, 'vuit dies abans de la caiguda del mur de Berlín, ningú es pensava que cauria'.

Per què va decidir donar suport a les consultes i cloure l'acte nacional d'inici de campanya pel 13-D?
Fa molts i molts anys que sóc independentista i des de sempre he cregut que és important que la gent tingui la llibertat de votar i d'autodeterminar-se. Quan algú em diu que es fan votacions d'aquest tipus i s'anima a la gent a participar en la vida pública i decidir què volen és absolutament normal que jo hi participi perquè estic absolutament d'acord amb el plantejament i els objectius de les consultes.

Què creu que va motivar que, després de l'experiència d'Arenys de Munt, ara hi hagi 161 poblacions que celebrin una consulta ara al desembre i que es pugui arribar fins als 400 d'aquí a l'abril?
En general les coses maques agraden! La gent devia dir, això està molt bé i al nostre poble també volem participar. Sospito, però, que hi va haver un element afegit i és l'oposició tan irracional i tan fins i tot estúpida que hi va arribar a haver, no només per part de falangistes, sinó també per part de la judicatura i del govern espanyol. Això va acabar d'animar la gent perquè està una mica tipa de que li diguin què ha de fer, què pot pensar i què pot dir. Jo pensaré, faré i diré el que em doni la gana, i crec que això va acabar d'encendre la metxa.

Per què actua d'aquesta manera l'Estat espanyol, tot i saber que les conseqüències van en contra dels seus interessos?
L'Estat espanyol és un estat fortíssimament unitari i unitarista i sap des de fa tres segles que el problema d'Espanya és el que ells en diuen el problema catalan. No és el problema basc, on hi ha concert econòmic i al cap i a la fi es podrà acabar quan s'acabi ETA i ja està. El problema català és que no tenim concert, no tenim ETA, però no hi estem de gust a Espanya i sempre reclamem més llibertat. Això fa que el govern i l'estat espanyol sàpiga que, o tanquen files del tot o, si comencen a cedir, això no té aturador. Ho hauran de fer igualment, però ho van retardant. Si ells fossin intel·ligents, jo ho plantejaria com un estat plurinacional perquè Suïssa també és un estat i els cantons s'entenen la mar de bé, o l'alemanya federal. Però Catalunya no té la llibertat i l'autonomia que tenen länder alemanys o els estats dels Estats Units. Si fossin una mica vius de cara al futur i volguessin mantenir una certa unitat d'Espanya a mi em sembla que acceptarien les reivindicacions catalanes. Com que no ho volen fer, perdran bous i esquelles.

Com s'explica que, en un moment que es diu per activa i per passiva que hi ha desafecció i desencís per la política, diumenge més de 3.500 persones participessin en un acte eminentment polític?
És molt espectacular, a més un diumenge al matí i alguns que han fet molts quilòmetres per ser-hi. Només s'explica perquè allò que la gent vol, el que desitja ho té tan en compte i tan al cor que és capaç de fer qualsevol cosa. Mentre ens van posant al davant consultes electorals que no tenen cap mena d'emoció, amb estatuts que simplement et permetran obrir o tancar el diumenge la botiga -ho faig ridícul però és que gairebé és això- només hi van els més bons minyons, els que han de fer cas del partit o els que hi tenen més interès. Però plantegi projectes interessants a la gent, coses que els puguin entusiasmar i guanyar i la cosa és imparable. No serem tres mil sinó trenta mil quan ho fem al camp del Barça!

Després d'aquesta mobilització, que determinarà que les consultes hagin estat un èxit o un fracàs?
Les consultes ja son un èxit per si mateixes. Que algú plantegi una consulta sobre una qüestió tan fonamental com aquesta i que la gent hi participi a mi em sembla un èxit perquè això és agafar consciència. En segon lloc, sospito que a la majoria de llocs guanyarà l'opció independentista i això també és molt important perquè va creant un clima desacomplexat, sense por, d'absoluta naturalitat. Nosaltres som una gent que, si algun dia -aviat- arribem a ser independents, serem la mar d'amics d'Espanya. Andorra també ho és i fan pactes i s'entenen. No hi hauria problemes, els problemes són ara perquè estem en una situació de desigualtat amb Espanya i perquè un país, per petit que sigui, no pot acceptar que se'l tracti amb desigualtat, menyspreu, amb una certa xuleria i prepotència. L'èxit està en cada passa del procés però també en el resultat final, no hi ha cap dubte.

Quin escenari preveu després del 13-D?
Fer-ne més, això és un tsunami! L'endemà no hi haurà la independència però la política catalana i espanyola no podran ser iguals, estem parlant de centenars de milers de persones que s'estan pronunciant d'una manera determinada. No és simplement una manifestació al carrer, això és un gest polític. Encara que no valgui la papereta perquè hi ha qui no vol que valgui, per a nosaltres sí que val. És tan important la influència que tindran, el tsunami que hi haurà i els efectes que anirà tenint que, evidentment, que hauran de servir d'alguna cosa. Les eleccions al Parlament de Catalunya no podran ser iguals després d'aquestes consultes perquè hi ha molta gent que ha manifestat una opinió forta, directa i els partits polítics que no siguin insensats ho hauran de tenir en compte.

Els partits, però, han estat apartats.
Jo penso que hi cabem tots, però és una cosa generada per la societat civil i és bo que sigui així fins i tot pels partits. Si els partits s'hi fiquessin tot plegat quedaria una mica contaminat i no sabries si fas o no fas les coses perquè ho volen o no els partits. Deixem que cadascú faci la seva feina, els partits han de fer la seva i em sembla esplèndid. Però que hi hagi un moviment civil, en un moment en què ens diuen que hi ha desànim i desencís? Desànim i desencís per segons què, però per segons què no!

Li sembla que els partits no han sabut connectar amb aquest desig, que estan allunyats d'allò que vol la gent?
No ho crec, estic gairebé segur que el missatge el rebran. Si no, es poden clavar unes patacades absolutament extraordinàries i poden passar coses terribles per ells sinó també per la democràcia. Que cada vegada vagi menys gent a votar, que cada vegada hi hagi més desinterès i que es vagi fent, per dir-ho d'alguna manera, una política paral·lela on els ajuntaments començaran a decidir coses, els ciutadans començaran a fer plataformes i decidir coses i això serà un desgavell. Si els partits polítics, que són els representants de la sobirania popular al Parlament, no entenen això seria un desastre. Però cal tenir en compte que dic que ens representen, no que ens substitueixen. Això és greu, s'han pensat que quan són elegits substitueixen al ciutadà i al ciutadà no el substitueix ningú. Pensen que el ciutadà no ha de sortir al carrer i no ha de tenir cap iniciativa ni opinar per res, que tinguin molt clar que això no funciona així en una democràcia.

Veu possible que hi hagi una consulta sobre la independència de Catalunya a nivell nacional?
Ho veig possible i relativament proper, amb tota franquesa. Ningú vuit dies abans de la caiguda del mur de Berlín es pensava que cauria, i estem parlant de l'imperi soviètic! Un any abans, ningú veia possible l'elecció d'un president negre als EUA. Al món passen coses molt sorprenents! És allò que els biòlegs i els paleontòlegs en diuen l'equilibri puntuat. Hi ha coses que es mantenen en una situació d'equilibri però, tot d'un plegat es trenquen, i per això hi ha l'evolució de les espècies. En ciències socials, el trencament del mur de Berlín, és un cas d'equilibri puntuat tot semblava que continuava però de cop es trenca. Has de preparar-ho perquè sigui possible el trencament, però el moment no se sap. Ara veig que hi ha condicions que ho fan possible, certament més que fa un any, certament més que fa deu, per tant bon senyal.

Per què aquesta situació es dóna ara, en aquest moment precís?
Això de l'equilibri puntuat, vagi a saber per què passen les coses! Però la veritat és que fa temps que n'estan passant. Han sortit una gran quantitat de plataformes sobiranistes i grups d'estudis però tot d'un plegat va aparèixer Arenys de Munt. Que aparegui una plataforma sobiranista em pot agradar més o menys, però no m'anima a fer-ne una. En canvi, que un poble faci una consulta fa pensar a la gent que també és d'un poble, i que en pot fer una i s'encén una guspira. Hi ha moments en què una petita guspira fa un incendi, i això és el que està passant.

(Font: Maite Aguilera - Directe.cat)