A casa seva i a canvi d’una almoina batem l’anyada. | Batega l’ombra el dia que assenyales el nord del càntic. |
Diuen que sembren, i en cada solc enterren una esperança. | Ens resta encara una espurna de febre a la mirada. |
dimarts, 1 de desembre del 2009
Haikús en temps de protesta (I)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada